Girona reclamarà 13,2 milions al soci privat de l’empresa de gestió d’aigua per “incompliments” al llarg de 28 anys

L’Ajun­ta­ment de Girona recla­marà 13,2 mili­ons d’euros a Girona S.A., el soci pri­vat de l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa) que al llarg de 28 ha ges­ti­o­nat el ser­vei. Els informe tècnics i jurídics per a la liqui­dació del con­tracte quan­ti­fi­quen el cost total dels “incom­pli­ments”, entre els quals hi ha manca d’inversió i de man­te­ni­ment a la xarxa. Això ha pro­vo­cat, segons recorda el regi­dor de Sos­te­ni­bi­li­tat Martí Terés, un seguit de “greu­ges” com que actu­al­ment el 33% de les cano­na­des encara siguin de fibro­ci­ment, pro­vo­cant més ava­ries i fui­tes. L’ajun­ta­ment recla­marà els diners però no des­carta que Girona S.A. recorri a la justícia per evi­tar abo­nar l’import.

El ple de Girona va apro­var, l'octu­bre del 2020, res­cin­dir la con­cessió a Agissa posant punt final a una fórmula de gestió que havia durat 28 anys. La reso­lució del con­tracte era un pas enda­vant per muni­ci­pa­lit­zar el ser­vei i arri­bava després que es detec­tes­sin incom­pli­ments con­trac­tu­als i pre­sump­tes "irre­gu­la­ri­tats" per part del soci pri­vat, Girona S.A., al cap­da­vant de l'empresa. De fet, el jut­jat d'ins­trucció 2 de Girona té oberta una inves­ti­gació per apro­pi­ació inde­guda i que ha d'escla­rir si la pota pri­vada de la soci­e­tat mixta (que tenia el 80% d'Agissa) es va enri­quir a costa de la part pública. 

El con­tracte, però, acaba el 23 d'aquest mes. Per això, l'ajun­ta­ment va encar­re­gar infor­mes tècnics i jurídics per quan­ti­fi­car al detall "el per­ju­dici" que els incom­pli­ments han cau­sat a les arques dels tres ajun­ta­ments. El regi­dor de Sos­te­ni­bi­li­tat, Martí Terés, ha con­cre­tat aquest dijous les con­clu­si­ons prin­ci­pals dels infor­mes de cara a la liqui­dació i ha anun­ciat que l'Ajun­ta­ment de Girona recla­marà un total de 13,2 mili­ons a Girona S.A. 

Segons ha espe­ci­fi­cat Terés, els gruix dels diners que recla­men són per incom­pli­ments en matèria d'inversió (5,4 mili­ons) i de repo­sició per fer el man­te­ni­ment de la xarxa (5,4 mili­ons). També hi ha, però, 1,6 mili­ons en con­cepte de per­so­nal pel cost en estruc­tura direc­tiva i 1,5 mili­ons per ofi­ci­nes. Aquest dar­rer punt inclou el llo­guer de 6.000 euros al mes que Girona S.A. cobrava a Agissa per les ofi­ci­nes del car­rer Ciu­ta­dans. 

El regi­dor ha subrat­llat que els infor­mes res­pon­sa­bi­lit­zen de la manca d'inversió al soci pri­vat i que això ha pro­vo­cat un seguit de greu­ges que afec­ten, també, als veïns perquè, per exem­ple, un 33% de la xarxa encara està feta de fibro­ci­ment quan "ja s'hau­rien d'haver subs­tituït". "Tenim anys per enda­vant per rever­tir la situ­ació. No ens podem que­dar de braços ple­gats i toca recla­mar els 13,2 mili­ons a qui va ges­ti­o­nar el ser­vei anys i panys. El soci pri­vat ha de fer front a la seva res­pon­sa­bi­li­tat", ha dit Terés. El gruix dels incom­pli­ments van tenir lloc entre el 1992 i el 2012, segons els infor­mes.

Els infor­mes tècnics i jurídics hau­ran de pas­sar per ple i, lla­vors, s'enge­garà el procés de recla­mació dels diners. Terés ja avança que cre­uen que Girona S.A. no estarà d'acord amb la reso­lució de l'ajun­ta­ment i recor­rerà a la justícia per evi­tar abo­nar els diners per "danys i per­ju­di­cis". De fet, l'empresa ja va inter­po­sar un recurs con­tenciós admi­nis­tra­tiu con­tra la res­cissió del con­tracte. 

El pro­blema, però, és que hi ha la causa penal encara oberta i la juris­dicció con­ten­ci­osa admi­nis­tra­tiva no abor­darà els recur­sos fins que esti­gui resolt. Fonts judi­ci­als han indi­cat que la ins­trucció no està tan­cada i encara fal­ten algu­nes tes­ti­fi­cals. Lla­vors, el jut­jat haurà de deci­dir si con­si­dera que hi ha indi­cis per enviar els exdi­ri­gents de Girona S.A. a judici o no. 

La inves­ti­gació judi­cial va començar arran d'una que­re­lla inter­po­sada per la CUP. Martí Terés ha expo­sat que el "pecat ori­gi­nal" d'Agissa ja va ser, segu­ra­ment, que es va adju­di­car "a dit" l'any 1992, sense con­curs públic. També ha recor­dat que va ser l'exal­calde Car­les Puig­de­mont qui va encar­re­gar infor­mes sobre l'ope­ra­tiva de l'empresa mixta que han desem­bo­cat en la detecció de les supo­sa­des irre­gu­la­ri­tats i incom­pli­ments.