Banyolins de cap gros

La faràndula festiva de Banyoles està passant per uns moments de vitalitat sense precedents, fruit del degoteig de personatges que, des de fa anys, s’hi van incorporant, de la feina de diverses entitats i de la difusió que se’n fa, per exemple, amb l’exposició muntada per l’Ajuntament l’any passat i ampliada, aquests dies, amb motiu de Sant Martirià . Als cavallets, protagonistes principals de l’ exposició inicial , s’hi han afegit, ara, els capgrossos. Per Can Tarradas, on està muntada, passen les escoles. La mainada també passa per la sala de plens de l’ajuntament, on, els dies previs de la festa major, viuen els gegants Maria i Martirià, el drac i una selecció de la faràndula.

Mentre que el muntatge de la casa de la vila està pensat només per als petits, la instal·lació de Can Tarradas va més enllà, amb peces, imatges, vídeos i textos que ens expliquen els orígens, els esdeveniments importants i els personatges clau per entendre aquesta manifestació de la cultura popular. En són responsables el folklorista Àngel Vergés i l’historiador Guerau Palmada, que han fet una exhaustiva recerca sobre el tema. En el cartipàs de la festa major, expliquen que els primers capgrossos de què es té constància són de tombant segle XX: una versió anterior del Berruga modern i la Cascàrria, una parella pintoresca a què s’anirien afegint figures tradicionals, com ara pagesos, un dimoniet, pallassos... L’eclosió de les festes populars en acabar-se el règim franquista va obrir les portes a la imaginació. El 1984 –narren Vergés i Palmada–, va aparèixer una parella de punkies, obra de l’escultor Tomàs Atienza. Tot i que van causar impacte, no seria res en comparació amb la polèmica generada, cinc anys més tard, pel capgròs del famós boiximà del museu Darder (el negre de Banyoles), encarregat pels Babaus, una companyia de teatre al carrer. Aquell personatge va desaparèixer durant uns anys, però ja s’ha recuperat per a les cercaviles.

Més cap aquí, s’han estrenat figures històriques, com ara les de Francesc Darder (precursor del museu que porta el seu nom) i l’escriptor Joan Perucho (presentat com un vampir, en honor de la seva novel·la Les històries naturals). En aquestes festes, una nova colla, els Maquinistes, hi ha afegit dues persones vives: Xavier Casadevall (tècnic de festes de l’Ajuntament) i Maria Àngels Brugada (la popular botiguera Brugui).