La cursa de l’Olla de Núria no es farà el juny per no molestar la perdiu blanca

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser han informat ja als organitzadors de la cursa de l’Olla de Núria, una de les més populars a la zona, que han de canviar de dates per evitar molestar les cries de perdiu blanca. Es tracta d’una espècie amenaçada a Catalunya es creu que no se superen les 150 parelles i la del Ripollès és la població més oriental. Fins ara la cursa se celebrava a mitjans de juny, però la direcció del parc els ha dit que no es pot fer entre el 15 de maig i el 15 d’agost. Ara els organitzadors estan valorant quin serà el millor moment, atès que no es pot canviar el recorregut.

Els organitzadors ja havien proposat al parc passar-ho al setembre, però un cop analitzada la situació, han decidit que la data no està clara encara. La notícia original ja ha estat actualitzada.L’Olla de Núria es fa el juny, moment en què les femelles ja han post els ous i hi ha més risc d’abandonament del niu. En canvi, si la cursa s’endarrereix al setembre, els polls ja son autosuficients i ja no es tem per la seva supervivència.

Aquesta és la proposta que va fer el parc als organitzadors. Eduard Soler, responsable de comunicació de la cursa, ha explicat a l’ACN que ara mateix estan valorant totes les opcions i que encara no hi ha res decidit. “Vam dir que el setembre seria una bona data i el parc ens va dir que seria el millor, però encara no sabem quan la farem”, ha dit.

Soler ha remarcat que no s’esperaven un canvi de data “tan radical” però que comprenen la situació per tractar-se d’una espècie protegida i que “no hi ha cap problema”. La setmana vinent hi ha prevista una reunió amb Vall de Núria i properament esperen tenir-ho decidit ja.

Es dona el cas que el parc és un emplaçament estratègic per a l’espècie, atès que és on hi ha la població més oriental en territori català. “Viu en zones de carenes, les parts més altes de la muntanya; el canvi climàtic ha fet que la perdiu vagi pujant d’alçada però aquí jan o tenim més muntanya i cal perllongar al màxim el seu hàbitat perquè és un gran atractiu” i un element important per a la biodiversitat, explica Farriol. Aquest any han instal·lat uns censors que permeten fer gravacions dels sons i tenir més dades sobre el terreny. “Podem fer que gravin en dies concrets, com ara el maig, que és quan canta la perdiu blanca”, detalla. No hi ha xifres exactes dels exemplars que hi ha a la zona, però tot indica que s’hauria reduït un 30% en els últims anys. Amb els nous dispositius es podrà fer un seguiment més exhaustiu de la població i veure la seva evolució.

La perdiu blanca instal·la els nius directament al terra. Les activitats lúdiques i esportives en les zones alpines estan entre els factors que pertorben la calma que necessiten i això té efectes amb “pèrdua de postes, augment de mortalitat i predació”, segons es recull a la fitxa tècnica elaborada per la Generalitat. Des de l’any 2009 es va posar en marxa un projecte transfronterer amb França per frenar la pèrdua de diversitat genètica i endogàmia d’aquesta població més oriental. Aquesta és la població de perdiu blanca més meridional d’Europa.

Una altra espècie protegida que, aquesta sí que està en perill d’extinció, és el gall fer. I al Ripollès també tenen la població més oriental. Per al director del parc, la gestió pública també implica redirigir la gent i les activitats allà on fa més falta la tranquil·litat per a la preservació d’hàbitats.