Els antidisturbis, “últim recurs” per desnonar
Interior fixa els criteris de com actuar davant els desallotjaments i les ocupacions
S’estableixen tres nivells de risc en els dispositius i es prioritza la mediació, millorar els atestats i garantir recursos socials als vulnerables
Els Mossos d’Esquadra han posat sobre el paper com ha de ser les actuacions policials davant el fenomen de les ocupacions i els desnonaments. El nou model de treball té com a objectiu millorar la coordinació entre tots els actors implicats per garantir sobretot la protecció en casos de persones vulnerables quan s’activen els serveis socials, i tenint especialment en compte els desnonaments on hi ha menors. Els Mossos contactaran amb els serveis socials per saber si tenen coneixement del desallotjaments, tot i que l’obligació de fer-ho és dels jutjats. Amb la finalitat de millorar la seguretat jurídica de totes les parts, tant dels ciutadans afectats com dels mateixos agents del cos, es milloren qualitativament els atestats policials per tal que els jutges i la fiscalia puguin valorar millor el tipus d’actuació.
El procediment policial, que té l’aval de la fiscalia, mantindrà les intervencions de les unitats antidisturbis en aquelles operacions amb ordre judicial o davant desnonaments considerats de risc. Els Mossos establiran tres nivells de risc per fer uns dispositius “proporcionals” en què en primer lloc actuaran els equips de mediació per fer complir l’ordre de desallotjament, però com a “últim recurs” es continuaran activant les unitats antidisturbis (Brimo).
La intervenció de les unitats antidisturbis estarà en mans del jutge, com fins ara, o dels comandaments policials superiors que valorin que a l’entorn del desallotjament es poden produir riscos greus per a la seguretat de les persones i els béns o accions que puguin comprometre l’ordre públic, dificultant o impedint l’execució de l’ordre judicial.
“Tots els mitjans especialitzats són necessaris quan la seva intervenció pot estalviar mals majors”, defensava ahir el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, durant la roda de premsa que va fer acompanyat del comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, en la primera compareixença conjunta des dels últims canvis a la cúpula de la policia catalana.“Els que desnonen famílies vulnerables no són els Mossos, és una societat injusta que no és capaç de garantir un habitatge digne”, destacava el conseller, que recordava que en els darrers sis anys la problemàtica de la manca d’habitatge ha comportat 73.300 desnonaments a Catalunya, dels quals el 20%, uns 15.000, han requerit presència policial, i només 601 han requerit la intervenció dels antiavalots, el 0,8% del total.
Tensió amb la CUP
Un dels punts de l’acord entre ERC i la CUP per a la investidura de Pere Aragonès –que totes dues parts han donat ja per trencat– establia la “no intervenció d’ARRO i Brimo en desnonaments amb famílies o persones vulnerables”, mentre que el Parlament va aprovar, el gener passat, amb el suport d’ERC, Junts i els comuns, una resolució en què s’instava el govern a evitar “com a criteri general” la participació dels antidisturbis en els desnonaments de persones vulnerables. El diputat de la CUP Xavier Pellicer criticava “l’incompliment flagrant” del compromís del govern “no només amb la CUP, sinó també amb la ciutadania”.
Per la seva banda, el comissari en cap dels Mossos precisava ahir que la Brimo i l’ARRO no s’activen “a priori” per dur a terme desallotjaments, “ni ara ni mai”, ja que aquesta no és la seva “finalitat”, encara que han establert en els protocols “determinades circumstàncies” en què té sentit que hi acudeixin, com per exemple si la casa ocupada està “fortificada” amb paranys a dins, com s’han trobat en algunes ocasions. El comissari en cap assegurava que la intervenció dels Mossos en un desallotjament és “l’última peça d’una cadena molt llarga de coses que no funcionen”. “Actuem quan tota la resta ha fallat”, reblava. El conseller d’Interior també reclamava canvis legislatius que permetin portar a presó “les persones que s’estan lucrant d’una activitat delictiva” com és cobrar de persones vulnerables pel fet de posar-les en pisos ocupats.
La policia catalana ha creat una unitat central d’intervenció en conflictes d’habitatge, que potenciarà l’abordatge social d’aquesta problemàtica per no actuar “a les palpentes” i poder planificar millor els seus recursos policials i activar els serveis socials.
LES XIFRES
“Sobre un mateix, absolut silenci”
Després d’explicar els nous protocols interns perquè els Mossos intervinguin en desnonaments, el comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, evitava polemitzar sobre la denúncia per ingerències en la seva anterior etapa que sosté l’excap d’investigació criminal Antoni Rodríguez en un procés contenciós administratiu perquè es revoqui la seva destitució. “Sobre un mateix, el més absolut silenci”, sentenciava el comissari en cap a la primera compareixença al costat del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Sallent també defugia valorar l’afirmació d’Elena al Parlament –on el conseller va defensar que es doni una “orientació política” a la policia–, ja que entén que entrar en aquests debats el portaria “on no ha d’estar la policia”.