“La clau de l’èxit ha estat la implicació de la gent”

El 1982 vivíem un moment d’obertura, de carnavals i festes majors populars que intentaven trencar amb un passat resclosit. A Santa Coloma volíem trencar amb la dinàmica del Centre Cultural Colomenc i anar cap a una festa major més popular. L’Ajuntament ens feia costat. Vam organitzar un ball popular en un poliesportiu ple de globus a preus assequibles que va ser un gran èxit. Aquí va ser quan es va organitzar la primera Festa de la Ratafia

Era un element molt arrelat a la societat colomenca. Tothom tenia a casa un familiar ratafiaire. En Xavier i en Jordi Puigverd van ser d’alguna manera els intel·lectuals que ens van transmetre aquesta necessitat. Ens va anar molt bé com a símbol de les ganes de canvi, de transformació de la societat.

Per fer el concurs van demanar ajuda a Xavier Codina, de Ratafia Russet, a algunes persones del poble que tractaven amb vins i licors i a dues ratafiaires reconegudes, la Consol Peracaula i la Lluisa Casadevall. Vam fer unes bases i vam tirar endavant el primer concurs, que, per cert, va guanyar en Xavier Blanch, del Pasteral.

Malament. S’hi van posar d’esquena i el dia del ball popular van contractar l’orquestra Maravella. Va ser un fracàs absolut. Era un tema anacrònic, ja que si no eres soci de l’entitat no podies accedir al ball. La cosa grinyolava per tot arreu. Dècades enrere, el Cercle havia aconseguit aglutinar bona part del poble, però els temps li anaven en contra i va acabar desapareixent, com moltes altres entitats elitistes d’altres ciutats.

Algunes persones com en Xavier Codina han estat fonamentals, però crec que ha estat la participació de molts colomencs sense afany de protagonisme i que s’han sabut rellevar amb el pas dels anys la clau de l’èxit.

Durant molts anys vaig ser membre del jurat i la veritat és que acabaves molt malament, fent esses per la plaça. En un sol dia havíem de fer tots els tastets de les 70 o 80 ratafies que es presentaven. En Manel Casadevall va ser el primer a adonar-se que allò no podia ser i que calia modificar-ho. Tant seguit feia que la dolçor dels primers tastets emmascarés el saltres. Es va passar a fer-ho en més dies i amb un jurat més nombrós , fet que va millorar notablement el concurs.

Això és una llegenda urbana potenciada per un col·leccionista de Figueres que cercava algun reconeixement. Aquests fons van sortir de la Maria de ca l’Armengol, un llinatge vinculat als bars i a l’hostaleria des de feia molts anys. En Sebastià Goday i jo anàvem sovint a fer el cafè al local de la Maria, que ens parlava d’uns papers que guardava, amb molta documentació municipal. La van convèncer que ho portés a l’Arxiu Comarcal. Era un fons molt divers en el qual hi havia molta documentació de l’Ajuntament i dels centres recreatius. Un cop a l’arxiu i passat força temps es va analitzar i van aparèixer les receptes de ratafia i algunes altres de galetes.

Els Rosquellas eren uns liberals que van aterrar aquí, a terra carlina, provinents de Vic. Van gestionar els primers centres recreatius. N’hi havia algun de lligat a la maçoneria, pels militar liberals acantonats a Santa Coloma. Tenien la necessitat de despatxar licors i vins a la clientela i per això tenien receptes de tot tipus. També va ser recaptador de contribucions.