Pep Cases Busquets
arxiver
“La clau de l’èxit ha estat la implicació de la gent”
La ratafia ens va anar molt bé com a símbol de les ganes de canvi.
El dia del ball popular el Cercle contractar la Maravella. Va ser un fracàs.
Tenien la necessitat de despatxar licors i vins a la clientela i per això tenien receptes de tot tipus.
Les receptes es van trobar gràcies als papers que la Maria i el seu fill van donar a l’arxiu.
A començaments de la dècada dels vuitanta el país vivia una primavera política en la qual tot semblava possible. Pobles i ciutats intentaven recuperar els millors aspectes lúdics del passat i crear-ne de nous amb la vitalitat inesgotable que dona la joventut i la il·lusió.
Aquest era el context?
El 1982 vivíem un moment d’obertura, de carnavals i festes majors populars que intentaven trencar amb un passat resclosit. A Santa Coloma volíem trencar amb la dinàmica del Centre Cultural Colomenc i anar cap a una festa major més popular. L’Ajuntament ens feia costat. Vam organitzar un ball popular en un poliesportiu ple de globus a preus assequibles que va ser un gran èxit. Aquí va ser quan es va organitzar la primera Festa de la Ratafia
La ratafia com a símbol dels nous temps?
Era un element molt arrelat a la societat colomenca. Tothom tenia a casa un familiar ratafiaire. En Xavier i en Jordi Puigverd van ser d’alguna manera els intel·lectuals que ens van transmetre aquesta necessitat. Ens va anar molt bé com a símbol de les ganes de canvi, de transformació de la societat.
Com va anar aquesta primera Festa de la Ratafia?
Per fer el concurs van demanar ajuda a Xavier Codina, de Ratafia Russet, a algunes persones del poble que tractaven amb vins i licors i a dues ratafiaires reconegudes, la Consol Peracaula i la Lluisa Casadevall. Vam fer unes bases i vam tirar endavant el primer concurs, que, per cert, va guanyar en Xavier Blanch, del Pasteral.
Com s’ho van prendre els del Cercle que un grup de joves els fessin la competència?
Malament. S’hi van posar d’esquena i el dia del ball popular van contractar l’orquestra Maravella. Va ser un fracàs absolut. Era un tema anacrònic, ja que si no eres soci de l’entitat no podies accedir al ball. La cosa grinyolava per tot arreu. Dècades enrere, el Cercle havia aconseguit aglutinar bona part del poble, però els temps li anaven en contra i va acabar desapareixent, com moltes altres entitats elitistes d’altres ciutats.
Ja són quaranta-un anys de la Festa de la Ratafia. A què creu que es deu aquest èxit?
Algunes persones com en Xavier Codina han estat fonamentals, però crec que ha estat la participació de molts colomencs sense afany de protagonisme i que s’han sabut rellevar amb el pas dels anys la clau de l’èxit.
Tinc entès que no era fàcil, en els primers anys, ser membre del jurat
Durant molts anys vaig ser membre del jurat i la veritat és que acabaves molt malament, fent esses per la plaça. En un sol dia havíem de fer tots els tastets de les 70 o 80 ratafies que es presentaven. En Manel Casadevall va ser el primer a adonar-se que allò no podia ser i que calia modificar-ho. Tant seguit feia que la dolçor dels primers tastets emmascarés el saltres. Es va passar a fer-ho en més dies i amb un jurat més nombrós , fet que va millorar notablement el concurs.
Parli’ns de les famosos receptes de Francesc Rosquelles del 1842. És cert que van aparèixer a les escombraries?
Això és una llegenda urbana potenciada per un col·leccionista de Figueres que cercava algun reconeixement. Aquests fons van sortir de la Maria de ca l’Armengol, un llinatge vinculat als bars i a l’hostaleria des de feia molts anys. En Sebastià Goday i jo anàvem sovint a fer el cafè al local de la Maria, que ens parlava d’uns papers que guardava, amb molta documentació municipal. La van convèncer que ho portés a l’Arxiu Comarcal. Era un fons molt divers en el qual hi havia molta documentació de l’Ajuntament i dels centres recreatius. Un cop a l’arxiu i passat força temps es va analitzar i van aparèixer les receptes de ratafia i algunes altres de galetes.
Qui era Francesc Rosquellas?
Els Rosquellas eren uns liberals que van aterrar aquí, a terra carlina, provinents de Vic. Van gestionar els primers centres recreatius. N’hi havia algun de lligat a la maçoneria, pels militar liberals acantonats a Santa Coloma. Tenien la necessitat de despatxar licors i vins a la clientela i per això tenien receptes de tot tipus. També va ser recaptador de contribucions.
“
“
“
“
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.