Societat

SANDRA TARRAGÓ

PSICÒLOGA

“Hi ha molts tipus de persones que tenen altes capacitats”

No per tenir alta capacitat estàs exempt de tenir dislèxia o un trastorn de dèficit d’atenció o un trastorn autista
La nostra lluita és també que el sistema educatiu vagi per feina per detectar i atendre nens amb altes capacitats

Sandra Tarragó és psicòloga especialitzada en persones amb altes capacitats intel·lectuals. Cap d’equip de la Unitat d’Atenció a les Altes Capacitats (UDAC), atén i acompanya aquestes persones, tant criatures com adultes, i les seves famílies. Parlem amb ella sobre què són les altes capacitats i, sobretot, desmuntem mites i estereotips.

Què són les altes capacitats intel·lectuals?
El concepte d’alta capacitat intel·lectual engloba diferents perfils intel·lectuals. Se sol parlar d’altes capacitats com un concepte genèric, però dins de les altes capacitats podem trobar persones amb molta capacitat per aprendre o per relacionar conceptes en moltes àrees a nivell intel·lectual o podem trobar persones amb un talent més específic, que són hàbils o talentoses o amb moltes aptituds en àrees més concretes: talent matemàtic, talent musical... És un concepte bastant genèric que engloba diferents perfils. Altes capacitats es refereix a aquelles persones que tenen una capacitat intel·lectual més elevada en comparació amb la mitjana per l’edat i pel seu entorn. És aconsellable detectar-ho com més aviat millor perquè són nens que necessiten bastant estímul, un ritme d’aprenentatge més ràpid del que ofereix l’escola ordinària, i també per evitar que es desmotivin, perquè no s’avorreixin. I sobretot per aprofitar i, ja que tenen aquest potencial intel·lectual, donar-los l’oportunitat d’aprendre i de seguir desenvolupant aquestes habilitats des del punt de vista cognitiu.
Quines característiques tenen les persones amb altes capacitats?
Les característiques des del punt de vista intel·lectual són les comunes. És a dir, persones que aprenen ràpid, que tenen curiositat per saber, per aprendre –va amb la seva natura saber el perquè de les coses–, que relacionen conceptes amb molta facilitat, que tenen una capacitat lògica bastant desenvolupada, un bon raonament... Persones bastant enginyoses, creatives. Tot el que surti d’aquí, que no és poc. Podem trobar diferents maneres de ser de les altes capacitats. Moltes vegades se solen enllaçar característiques de personalitat amb aquest tipus de persones i al final cadascú també és com és i dins de les persones amb altes capacitats ens podem trobar molts tipus de persones: introvertides, extravertides, sociables, no sociables, amb manies, sense manies. No perquè tinguis altes capacitats ets d’una manera o ets d’una altra. Sí que tenen en comú aquesta capacitat d’aprenentatge molt elevada.
Tenir altes capacitats no és només tenir un alt coeficient intel·lectual...
És molt més. Abans els models de l’estudi d’intel·ligència es basaven en una concepció molt monolítica, feien una prova de coeficient intel·lectual i, a partir d’aquí, ja es determinaven una sèrie de coses. Tot això ha evolucionat. Ara és bastant global en el sentit que, evidentment, es passen proves de coeficient intel·lectual i es tenen en compte, però també són moltes coses, moltes aptituds, tenir un perfil de creativitat alt... És una valoració global de la persona.
Hi ha un component genètic en les altes capacitats? Suposo que també hi fa l’entorn?
Sí, evidentment, un neix amb aquestes habilitats o connexions neuronals més ràpides, però sí que és veritat que l’entorn ajuda molt. L’entorn és precisament el que afavoreix que desenvolupin d’una forma favorable aquesta capacitat de l’individu d’explorar, d’aprendre, de saber. Per tant, és molt important l’entorn i per això una mica la nostra lluita és també que el sistema educatiu vagi per feina per detectar i atendre nens amb altes capacitats.
Quines proves es fan per detectar les altes capacitats?
Es passa una prova més genèrica, d’intel·ligència general, es miren les aptituds, la part creativa, es fa l’entrevista amb els pares, amb l’escola... Tot plegat per tenir la visió més global possible. Sempre mirem també la part emocional perquè ens ajuda molt per veure si, a banda de les altes capacitats, hi ha altres necessitats. No per tenir alta capacitat estàs exempt de tenir dislèxia o un trastorn de dèficit d’atenció o un trastorn autista. A vegades ens hem trobat amb persones que tenen aquesta doble excepcionalitat. Per una banda, tenen una alta capacitat i, per l’altra, tenen una dificultat que pot estar emmascarada per aquesta alta capacitat i que potser no es veu fins que no són una mica més grans i s’han d’enfrontar a situacions en les quals es manifesta.
És diferent detectar les altes capacitats en una criatura que en un adult?
Sí. Quan és una criatura, l’objectiu és poder atendre aquest nen. Sempre, com més precoçment es detectin les coses, més fàcil serà el camí per a aquesta persona. En el cas d’un adult, l’etapa educativa ja l’ha passat. Els adults que a vegades venen al centre ho fan més per un autoconeixement, per entendre una mica la seva manera de veure el món i entendre’s a ells mateixos una mica més. No perquè tinguin dificultats sinó perquè és una curiositat. Tenim adults també que tenen aquesta inquietud, els encaixa bastant que puguin tenir altes capacitats i necessiten esbrinar-ho. Però més des del punt de vista personal. En un nen, que no és tan conscient de tot, és més que res poder detectar que té altes capacitats per engegar aquestes necessitats educatives que té.
En els adults és com si les peces d’un trencaclosques encaixessin?
El símil del trencaclosques el diuen molt, és una frase bastant recurrent. Els comencen a encaixar una sèrie de coses que els han passat. I bé, d’alguna manera hi ha una part de tranquil·litat, de dir: “D’acord, no és que jo tingués un problema, simplement és que ho veia diferent.”
Es diagnostiquen menys casos d’altes capacitats dels que realment hi ha?
Crec que sí perquè, malauradament, moltes vegades es detecta si hi ha problemes. Quan el nen està portant-se malament a l’escola, quan hi ha comportaments que poden alterar una mica el ritme de l’aula... A vegades no passa res, simplement té aquest caràcter i ja està; a vegades té altes capacitats i s’avorreix una mica i com que és un nen que potser xerra perquè acaba primer... També hi ha moltes persones que passen desapercebudes i que s’adapten molt bé. La capacitat d’adaptació en persones amb alta capacitat és bastant elevada. Crec que molta gent passa desapercebuda.
Hi ha molts mites i estereotips respecte a les persones amb altes capacitats?
Molts. S’ha parlat molt de persones amb altes capacitats i fracàs escolar, o que tenen algun trastorn mental, o que si no se’ls ajuda poden acabar malament. Fins i tot hi ha característiques de la personalitat que es relacionen, no sé per què, amb les altes capacitats, com ara que són molt sensibles o que tenen problemes amb l’autoritat. Crec que tot això és narrativa. No hi ha estudis científics que contrastin aquestes característiques. Hi ha de tot. Persones sensibles? És clar que n’hi ha amb altes capacitats. Però també n’hi ha que ho són i no tenen altes capacitats. Per mi no és una característica que les defineixi. Persones que tenen problemes amb l’autoritat? També n’hi ha moltíssimes i no tenen altes capacitats. Penso que les característiques de personalitat s’esmenten molt i no tenen una base científica. Al final, per mi l’important és que siguin unes característiques que es mantinguin en totes les persones amb altes capacitats i les úniques que trobem són característiques cognitives, d’aprenentatge, de saber. Potser la curiositat, la capacitat de saber, va una mica amb la seva natura. A vegades, persones amb altes capacitats, quan veuen una cosa que desconeixen, tenen aquesta necessitat d’indagar-la, de saber. Crec que les característiques van més en la línia més intel·lectual i cognitiva que no de personalitat.
Quan i com se li ha d’explicar a una criatura que té altes capacitats?
Depèn de l’edat. Si són molt petits, a vegades, és possible que no entenguin tots els matisos. Se’ls ha d’explicar molt bé. Jo no soc partidària de les etiquetes quan són molt petits, perquè pot ser que creïs una pressió innecessària, però potser sí dir-los: “Tu aprens més ràpid i per això a l’escola acabes primer.” O sigui, més com una definició del que és, i no una etiqueta. Quan són més grans tenen més capacitat per entendre-ho i se’ls pot dir sempre que hi hagi una explicació al darrere, de dir: “Ara no et pensis que les coses et vindran per art de màgia.”
Quina és la situació de les criatures amb altes capacitats a les escoles catalanes? Hi ha consciència dins dels centres?
La veritat és que costa, però cada vegada n’hi ha més. Crec que falta una mica de formació. Dels mestres, psicòlegs, psicopedagogs... Però bé, cada vegada es coneix més, hi ha més consciència. Sí que és veritat que costen bastant les intervencions educatives perquè en una mateixa aula hi ha molta diversitat i, a vegades, és complicat. Ho entenc. Però penso que en un nen amb altes capacitats no és tan difícil d’intervenir, que és més difícil en un nen que no arriba a l’objectiu del curs, perquè has de fer més reforç, donar-li més suport i més de tot. L’altre nen ja hi ha arribat o hi arriba fàcilment. És simplement donar-li tots aquells enriquiments, ampliacions i complexitat que necessita i que cal aprofitar, ja que té aquest potencial. A vegades les intervencions educatives queden curtes.
A les criatures amb altes capacitats, a les escoles se les motiva o se’ls tallen les ales?
Ens trobem de tot. Hi ha escoles que els motiven molt i entenen molt bé les habilitats que tenen i n’hi ha que et diuen: “Com que jo ja sé que en sap, no li pregunto mai” o “El poso a fer un treball amb aquell nen a qui li costa tant perquè es compensin...” S’ha d’anar amb compte a tallar les ales. Són nens que volen aprendre i que els agrada. Crec que davant de l’aprenentatge no hem de tallar mai les ales, hem de donar sortida a les ganes de saber. Això no vol dir que no hi hagi moments en què s’hagin d’adaptar i esperar, però és que això ja s’ho troben a la vida, només falta que ho fomentem. Se’ls ha de donar el camí perquè vagin desenvolupant aquestes ganes i aquestes habilitats i, sobretot, que no es desmotivin.
En aquest sentit, la família és un pilar molt important.
Sí. Per anar guiant en tot aquest procés d’aprenentatge i també per crear-li un entorn en el qual, a banda d’anar a l’escola, el nen va a casa i ha de fer extraescolars i els caps de setmana sortides... I també per no pressionar-lo. Acompanyar-lo. Que no hi hagi una exigència ni un perfeccionisme excessius. Tot això és molt important.
Per acabar, quins reptes de futur hi ha en el camp de les altes capacitats?
Un dels reptes és la formació, per part de tots: mestres, psicopedagogs... Que implicarà precisament trencar tots aquests estereotips i mites i treballar sobre les necessitats educatives que tenen aquests nens i com els podem atendre, com podem fer que a l’escola gaudeixin, aprenguin i siguin feliços aprofitant aquestes habilitats que tenen. Investigar, sobretot. Molt lligat amb el tema educatiu i desmitificant molt les coses. Hem d’obrir una miqueta la ment.

Amb altes capacitats, sí; estudiar, també

Sandra Tarragó deixa clar que una criatura amb altes capacitats ha d’estudiar igual que les altres: “Que els altres necessitaran cinc hores per aprendre a fer una cosa i ell en necessitarà dues? Segurament serà veritat, però aquestes dues les necessitarà.” “L’esforç se’ls ha d’inculcar”, afirma, ja que s’ha trobat amb casos en què les criatures tenen problemes amb els hàbits d’estudi. “Cal que entenguin que esforçar-se forma part de l’aprenentatge i que no relacionin velocitat i acabar primers amb intel·ligència”, diu. Tarragó explica que, a classe, no es tracta de donar més feina a la criatura que té altes capacitats sinó de substituir coses que ja sap fer per altres que la facin anar una mica més enllà. També dona molta importància al fet que facin activitats que no siguin intel·lectuals. La detecció d’altes capacitats, però, no sempre és ben rebuda i, fins i tot, s’amaga. Tarragó advoca per la normalització i no per la por.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia