Primer de tot perquè crec que voler ser alcaldessa és vocacional; és complicat presentar-se i agafar un càrrec sense aquesta mínima vocació. Visc a Manlleu i, per tant, em sento molt manlleuenca i voldria que la meva ciutat pogués prosperar i tirar endavant amb les polítiques que proposem des del PSC, i per tant, aquesta és la meva il·lusió. D’altra banda, conec bé l’administració, soc funcionària en un altre ajuntament, regidora des del 2015, i la maquinària municipal no m’és aliena. Aquests anys a l’Ajuntament ens han permès aprofundir-hi més i conèixer les necessitats de Manlleu. Aquesta és la il·lusió de presentar-nos a les eleccions.

Pensem que el govern d’ERC i de Junts ha fet alguna cosa bé, però també n’ha fet moltes de malament. Sobretot en el sentit que potser fa molts anys que està governant el mateix partit, amb les mateixes coalicions, i això porta a una dinàmica que no permet avançar. Va tirant tot plegat però sense fer grans avenços per a Manlleu. Aquest és un dels grans coneixements que ens ha donat estar a l’oposició, que ens hauria de servir per no caure en els mateixos errors i per construir un ajuntament que estigui més al servei de la ciutadania que no pas fins ara.

Penso que en aquest ajuntament hi manca il·lusió. Això passa a tot arreu, a totes les feines, que quan fa molt temps que hi ets potser no generes aquella il·lusió dels que tenim ganes que Manlleu millori. Però és evident que amb il·lusió no es pot fer tot, sinó que cal coneixement i sabem exactament què necessita Manlleu.

Hi ha tres grans àmbits: l’econòmic, el social i la seguretat ciutadana. Pel que fa al primer, Manlleu necessita poder fer un important salt endavant en el sector industrial i de les empreses perquè torni a ser la ciutat que havia estat fa temps i que hem anat perdent perquè no s’hi han posat els recursos, ni tampoc les ganes. No es poden posar entrebancs quan es tracta de generar activitat econòmica, sinó que s’ha d’estar al servei dels ciutadans. Tot plegat va lligat al creixement de la ciutat i al nou POUM que estem a punt d’aprovar. Pel que fa a la seguretat, Manlleu ha tingut els últims anys uns flancs que han estat complicats. Des del tema de la policia, de la seguretat ciutadana, passant per aldarulls que semblava que només es produïen a Manlleu, quan és evident que això no és així, perquè n’hi ha o n’hi pot haver arreu de Catalunya. Nosaltres volem solucionar aquestes dinàmiques, de les quals la gent està realment cansada. Finalment, des del punt de vista social, tenim una població amb molts dèficits. Hem d’intentar ajudar totes aquelles persones que ho necessiten tenint en compte, però, sempre, de prioritzar aquells que hi posen voluntat per ser ajudats. El que no podem dir és que donarem ajudes a tothom, sense que les persones a les quals ajudem no hi posin de la seva part. Això és molt important.

És molt aviat. També cal tenir en compte que quan algú es presenta a les eleccions és per guanyar. Enganyaríem la gent si diguéssim el contrari. Tenim un objectiu clar: treballem per Manlleu, no pel partit. I els pactes seran amb aquelles formacions amb les quals ens sentim més còmodes, des del punt de vista personal i, naturalment, des del programàtic, del que s’ha dit i plantejat durant la campanya.

No els hauria de condicionar en cap moment, malgrat que sí que ho ha fet les últimes dues vegades, el 2015 i el 2019, quan s’han vist pactes que realment no han acabat de funcionar. Això, malgrat que algú digui el contrari, es veu perquè moltes de les polítiques que s’estan fent no queden lligades entre un partit i l’altre. Espero que aquest 2023 sigui l’any del canvi, que a Manlleu puguem governar els socialistes, amb qui sigui, però sobretot que puguem governar amb la il·lusió que necessita Manlleu, sense estar condicionats per la política nacional.

Moltes coses ara mateix. Com ara que la ciutat no es converteixi en una ciutat dormitori, o que la gent vagi a buscar oportunitats a altres indrets de la comarca. Nosaltres som prou grans per trobar l’activitat econòmica dins del municipi i generar llocs de treball. Hi ha empreses molt importants de Manlleu que ens estan demanant que fem un salt endavant. Hi ha temes com l’Illa del Coneixement, que es podria programar aquí i que permetria generar activitat econòmica i que la gent es pogués quedar a la ciutat i que no hagués de marxar. Això també passaria si s’hagués pogut materialitzar la implantació de la UVic, un projecte que ha quedat malmès per la manca de gent i per la mala planificació. Aquest és un projecte interessant per a la ciutat, que l’obrim a la universitat, que els nostres estudiants es puguin quedar aquí i que en puguin venir de fora. Això també lliga amb la política d’habitatge, que s’ha de reforçar. També cal pensar en la part de turisme. Tenim una ciutat que és perfecta per al turisme. Tenim un riu Ter que passa pel mig de la ciutat, amb un passeig que s’ha d’explotar d’activitats, econòmica, social, educativa, cultural i esportiva. Hi ha molts altres aspectes com el teatre municipal, del qual cal acabar de definir la gestió.

Ens equivoquem en dir que Vic és el nostre rival, quan Vic és el nostre col·laborador. Vic és la capital d’Osona. Per tant, té unes prestacions, uns beneficis, que mai tindrà Manlleu. Nosaltres ens hem de comparar amb Manlleu, hem de trobar els beneficis per a Manlleu i les potencialitats que tenim. Manlleu té prou entitat per no haver de dependre de Vic.

Hi ha diverses coses. Una d’important és el tema de la comunicació. Penso que l’Ajuntament de Manlleu es comunica molt malament perquè quan hi ha problemes de seguretat ciutadana sempre surt Manlleu, quan això no és veritat. Hi ha problemes a Vic, a Torelló, a Roda..., a diferents indrets de la comarca. La comunicació és clau per explicar què s’està fent i què ha passat. En segon lloc, cal reconèixer que hi ha un problema de seguretat ciutadana. No ho podem amagar. És clar que hi és. El que hem de fer, doncs, és intentar millorar la seguretat ciutadana. Qui digui en campanya que ho solucionarà del tot ens està enganyant. Ara bé, què podem fer? Treure, sobretot, la percepció d’inseguretat que té la gent, fent accions dins la ciutat que ajudin a combatre aquesta sensació. Segurament amb més llum als carrers, amb més càmeres, col·laborant millor amb la ciutadania. I incrementar la seguretat, amb més efectius, tot i que és molt complicat tenir-los. També pensem en els anomenats policies de proximitat.

M’agradaria tenir-ne la solució i donar-la ara i aquí i desmentir el que diuen sovint alguns grups polítics que juguen aquesta carta. Com a tot arreu, hi ha persones que delinqueixen que són del país i n’hi ha que són immigrants. El que s’ha de fer és lluitar contra aquestes bretolades, aquesta inseguretat, aquests robatoris, les ocupacions de pisos. Aquesta és la batalla.

El problema que tenim és que durant aquest mandat ja es podria aprovar després que ens el van tombar en l’anterior. Com ho hauríem fet? L’any 2015, quan vam governar un any llarg amb ERC, érem del parer que una empresa externa havia de portar tots els treballs del pla general perquè enteníem que els tècnics municipals ja tenen prou feina. Això no s’ha portat amb prou diligència. Si ho comparem amb Vic, els van tombar el POUM a la mateixa època i allà ja fa gairebé quatre anys que tenen el nou. Tot plegat demostra el que deia abans sobre les ganes de treballar, la planificació i les polítiques que s’estan fent a l’Ajuntament de Manlleu que no funcionen.

Aquest és un tema que s’ha portat molt malament i que s’arrossega des de fa temps, quan es va veure que l’actual no compleix amb moltes condicions legals. L’any 2015 hi va haver l’oportunitat, quan érem al govern, de fer-ne una de conjunta amb els Mossos, però ERC es va fer enrere. Més tard ho va agafar Junts, que ha fet un projecte que no tocava per les dimensions de Manlleu. Nosaltres necessitem una comissaria que compleixi amb la normativa, que la gent que hi treballi s’hi senti bé. No ens fa falta la millor comissaria de policia local de la comarca. Això com ha acabat? Que encara no la tenim, que no la veurem en aquest mandat.

Esperançador, i ens ho hem de creure. No valen les idees negatives que Manlleu no va bé. Ens hem d’aixecar, hem de tirar endavant. Vull una ciutat de la qual tothom estigui orgullós i de la qual també en el futur tothom parli.