Ports clou la temporada amb més creuers a la Costa Brava
Palamós, amb 56 escales des de l’abril, supera el millor registre, tot i que el volum de passatgers transportats, 48.645, disminueix respecte del 2019
Sumant-hi l’activitat a Roses, els dos ports gironins superen 50.000 creueristes
El vaixell de creuer Seven Seas Splendor, amb la seva primera visita al port de Palamós, va tancar ahir la temporada creuerista a la Costa Brava. Transportava 670 passatgers, que han deixat el balanç global –amb els 1.660 viatgers que han passat pel port de Roses des de la primavera– en 50.307 visitants. Són encara un 11% menys respecte del darrer registre prepandèmic, del 2019, però el balanç del director de Ports de la Generalitat, Pere Vila, és “molt satisfactori”, ja que les 63 escales que han aglutinat entre tots dos ports suposen un 26% més respecte a les dades de fa tres anys.
La previsió inicial era encara una mica superiors, amb 66 escales, tot i que tres van acabar desprogramades per les condicions meteorològiques o canvis de rutes. Pel que fa al passatge, tot i haver reculat una mica respecte al 2019, bona part de la davallada s’atribueix sobretot a la menor ocupació dels vaixells de creuer a principi de temporada, mentre que els percentatges s’han recuperat a l’estiu i en el tram final.
Més operadores
Els dos ports de la Costa Brava han rebut conjuntament 15 línies de creuers, una xifra que suposa cinc més que el 2019 i un nou rècord per a la Costa Brava, ja que fins ara la quantitat màxima eren 13. De les 15 línies de creuer, un 73% són de gamma alta. Dues de les línies estratègiques de Costa Brava Cruise Ports són “captar noves companyies per diversificar el segment de creuers i, en paral·lel, fidelitzar les companyies perquè repeteixen visites i les ampliïn amb vaixells de la seva flota”.
Pel que fa a la procedència dels passatgers, un 56% venen del Regne Unit; un 20%, d’Amèrica del Nord; un 9%, d’Alemanya; un 5%, de França; un 3%, del Canadà i Irlanda; un 2%, de Bèlgica i Austràlia, i un 4%, d’altres nacionalitats.
Les excursions més sol·licitades pels turistes de creuer han estat Pals, Peratallada i Púbol; Girona, Platja d’Aro, Figueres, Tossa de Mar, Empuriabrava i Begur. Alguns turistes han llogat bicicletes elèctriques per visitar Calella de Palafrugell o vies verdes de l’entorn. Però ahir Keith i Jane Taylor, una parella britànica de Newcastle, destacaven que ja gaudien simplement fent una passejada per Palamós i trepitjant territori, per no consumir les hores a terra “tancats en un autobús”.
L’impacte econòmic estimat de l’activitat dels creuers el 2022 al territori ha estat de 4,8 milions, calculat segons un estudi de l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), que calcula que cada passatger que desembarca gasta una mitjana de 90 euros. A més, s’hi han afegit 6 euros per passatger, per la despesa vinculada al vaixell en concepte de serveis portuaris.
Perspectives de futur
Per l’any vinent, compten amb noves companyies que encara facin créixer una mica més el ventall d’oferta, i més encara el 2024, arran de l’impacte positiu de l’assemblea de MedCruise que a la primavera es va celebrar a la Costa Brava.
No obstant això, l’objectiu és consolidar xifres i incrementar escales en el segment del luxe –vaixells amb menys capacitat però amb més expectativa de despesa per càpita–, i ja no tant pel que fa a volum total de passatge.
LA XIFRA
Un 90% dels vaixells d’enguany ja són híbrids i cal electrificar els ports
Dels 63 vaixells de creuer que han visitat els ports de Palamós i Roses, el 90% funcionen amb motors híbrids (electricitat i dièsel), en línia de l’estratègia de les companyies de creuers que treballen perquè cada cop els vaixells siguin més sostenibles i d’acord amb els objectius de l’administració portuària de treballar per una activitat mediambientalment més sostenible.
El president de Ports de la Generalitat, Pere Vila, destacava l’“aposta per la descarbonització” conjuntament amb les navilieres que operen en el negoci, i l’“esforç per electrificar els ports”, que ja preveuen en els pressupostos dels pròxims plans d’inversions, prioritàriament als ports que acullen vaixells de creuer –Palamós, Roses i el de la Ràpita, a les Terres de l’Ebre.
Els projectes, però, encara estan en fase d’estudi, i Vila destacava la dificultat d’abastir un gran vaixell de creuer, amb centenars de cabines de pernoctació i serveis, per als quals caldria “una petita central elèctrica”, inscrita en un espai ja prou ajustat del moll i on de vegades conviuen vaixells de passatgers amb l’activitat comercial de càrrega i descàrrega de mercaderies. Però és una aposta de futur. Fonts de Ports destacaven que moltes companyies ja planegen solucions i innovacions tecnològiques perquè els vaixells no depenguin de la crema de dièsel o fuel per alimentar generadors elèctrics, un dels factors que han alimentat l’oposició social als creuers en el context de reducció d’emissions.