L’augment dels trastorns després de la pandèmia obliga a repensar la recerca en salut mental

La pandèmia de la covid-19 ha disparat alguns indicadors relacionats amb la salut mental en els darrers dos anys. Alguns exemples són la demanda d’ajuda per trastorns de conducta alimentària, que s’han triplicat, i el nombre de menors amb intents de suïcidi, que s’ha quadruplicat. La nova realitat, amb una especial afectació a la població infantil, suposa ara un repte per al món de la recerca, que es veu obligada a adaptar-se a aquest nou context. Uns 250 investigadors es reuneixen aquest dilluns a l’Hospital de Bellvitge per debatre-ho: “Vam haver de reorientar la recerca perquè no hi havia evidència sobre la covid, però també hem vist que cal tenir en compte la salut mental en les pròpies recerques”.

És la reflexió de Cristina Rey, una de les investigadores que ha participat en la jornada de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Bellvitge. Rey, membre de la unitat de formació de l’ICS al Camp de Tarragona, recorda com tots els projectes de recerca s’aturaven en sec el març de 2020 i com s’han reprès ara amb una nova mirada.

“Som més sensibles a la salut mental. La pandèmia ens ha marcat”, admet la investigadora tarragonina, que assegura que actualment en tots els projectes la salut mental o l’estat emocional de les persones “es té en compte d’una manera o d’una altra”.

Núria Radó, tècnica de l’oficina de suport a la innovació i la recerca de l’Institut Català de la Salut, defensa que actualment la recerca ha de respondre “preguntes diferents” a les que s’havien de respondre el 2019 en relació a la salut mental per l’impacte de la pandèmia.

“Hi ha més intents de suïcidi, un inici més precoç de trastorns en la conducta alimentària i la recerca té el repte de respondre com abordar aquesta nova realitat perquè el context ha canviat”, afirma Radó. La tècnica de l’ICS avisa que la població està “pitjor” que el 2019 malgrat sembli que la pandèmia ja està oblidada.

En aquest sentit, els investigadors alerten que els indicadors de 2022 mantindran la tendència de 2021 i malgrat la situació epidemiològica millora, els brots relacionats amb la salut mental persisteixen. “La pandèmia ha sacsejat la salut mental”, afirma la directora de l’Associació contra l’anorèxia i la bulímia, Sara Bujatance.

Això obliga a determinats canvis, com els que ja s’han impulsat des de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata de Reus, que ha desenvolupat un pla de prevenció del suïcidi per millorar la detecció i la intervenció o s’han creat programes específics d’atenció i nous rols professionals per fer front a l’augment de casos.

També els professionals sanitaris demanen ser tinguts en compte en aquest nou paradigma relacionat amb la recerca en salut mental. És la reflexió d’Oriol Yuguero, metge d’Urgències de l’Hospital Universitari Arnaui de Vilanova de Lleida que recorda que durant alguns mesos es va “normalitzar la psicosi” i que encara avui a molts facultatius els costa entendre que la vida en molts aspectes ja s’ha normalitzat.