Identifiquen una nova espècie de dinosaure nan que va viure a Transsilvània

Un equip internacional ha descobert una espècie de dinosaure nan desconeguda fins ara a l’oest de Romania. L’estudi, en el qual han participat investigadors de les universitats de Tübingen (Alemanya), Bucarest (Romania) i Zuric (Suïssa) ha estat publicada al Journal of Vertebrate Paleontology.

El Transylvanosaurus platycephalus (rèptil de cap ample de Transsilvània) va viure fa uns 70 milions d’anys, en el període cretaci, en el territori de l’actual Transsilvània. El dinosaure ara descobert pertany al grup dels anomenats rabdodòntids (Rhabdodontidae), que van viure entre fa 84 i 65 milions d’anys. Caminava sobre dues potes i feia només uns dos metres de llargada. Com altres espècies localitzades a la zona només assolia mides corporals petites i, per tant, se’ls coneix com a dinosaures nans.

“Presumiblement, un subministrament limitat d’aliments a Europa en aquell moment va portar a una estatura adaptada”, explica el paleontòleg Felix Augustin, de la Universitat de Tübingen.  Els ossos que s’han trobat del crani del Transylvanosaurus proporcionen informació sobre la fauna del moment previ a l’extinció del dinosaure,  fa 66 milions d’anys.  “Amb cada nova espècie descoberta, la suposició generalitzada que la fauna del Cretaci a Europa era pobra en espècies continua dissipant-se”, ha destacat l’investigador.

Durant aquest període, que va començar fa 145 milions d’anys i va acabar fa 66 milions, Europa era un arxipèlag tropical i el Transylvanosaurus vivia en una de les moltes illes que el formaven, juntament amb altres dinosaures nans, cocodrils, tortugues i pterosaures gegants (rèptils voladors), amb una envergadura de fins a deu metres.

Els rabdodòntids, el grup al qual pertany la nova espècie descoberta, eren els dinosaures de mida petita i mitjana més comuns a l’Europa de l’època. Algunes espècies trobades a la mateixa zona tenien cranis significativament més estrets que el Transylvanosaurus.

El periple dels dinosaures
La incògnita ara és com aquesta espècie, que tenia els seus familiars més propers a l’actual França, va arribar a l’“illa dels dinosaures en miniatura” de l’actual Transsilvània.

L’estudi proposa diverses possibilitats. Una és que els rabdodòntids s’haurien estès de l’est –on s’han trobat les restes òssies més antigues- cap a l’oest i espècies posteriors haurien tornat a migrar. Els científics creuen que les fluctuacions en el nivell del mar i els processos tectònics haurien creat connexions terrestres temporals entre diferents illes que haurien facilitat la propagació. A més, creuen que gairebé tots els dinosaures podien nedar, inclosos els Transylvanosaurus. Augustin recorda que “la majoria de les espècies animals, i els rèptils en particular, poden nedar des del naixement”. I els dinosaures “tenien unes cames fortes i una cua fortes”.

Una segona possibilitat és que diferents llinatges de l’espècie s’haurien desenvolupat en paral·lel a l’Europa oriental i occidental.  “Actualment tenim massa poques troballes per respondre aquestes preguntes”, admet l’investigador.

L’equip només ha disposat d’uns pocs ossos per realitzar la classificació taxonòmica, cap d’ells més llarg de cinc polzades: la part posterior, la part inferior del crani amb el foramen occipital i dues peces de l’os frontal. “A l’interior dels ossos frontals, els contorns del cervell de Transylvanosaurus encara són visibles”, destaca Dylan Bastiaans, de la Universitat de Zuric.

Zoltán Csiki-Sava i el seu equip de la Universitat de Bucarest van trobar els ossos del crani del Transylvanosaurus l’any 2007 a la conca de Hateg, a Transsilvània, un dels jaciments més importants d’Europa. En aquesta zona s’hi han identificat un total de deu espècies de dinosaures. Els ossos del saure han sobreviscut milions d’anys perquè estaven protegits pels sediments d’un riu. “Si el dinosaure hagués mort i hagués quedat a la superfície, el clima i els carronyers aviat haurien destruït tots els seus ossos i mai no ens n’hauríem assabentat”, conclou Augustin.