Societat

25-N

crònica

‘I got my life’

De pujada cap a Dia­go­nal, a Bal­mes amb València, sis dones joves i grans duen la pan­carta “Jun­tes som més for­tes”. Són d’enti­tats de l’Esquerra de l’Eixam­ple, es van mobi­lit­zar i conèixer l’últim 8-M i ara van jun­tes a la mani­fes­tació con­tra la violència mas­clista que reu­nirà milers de dones de totes les edats, colors, naci­o­na­li­tats i tendències sexu­als. El pas­seig de Gràcia està tallat a València per impe­dir la cir­cu­lació de vehi­cles per la calçada cen­tral. Les sis com­pa­nyes de l’Eixam­ple Esquerra enfi­len pas­seig amunt pel mig dels car­rils lliu­res de cot­xes. El camió que farà d’esce­nari per lle­gir el mani­fest final cir­cula calçada avall escor­tat per la Guàrdia Urbana. De l’accés del metro a Ros­selló surt un grup de dones amb algun dels seus fills petits amb xiu­lets i bot­zi­nes i rètols amb tex­tos com ara: “Estem fins als mugrons” o “Lliu­res i vives”. “Ocu­pem jun­tes els car­rers con­tra les violències mas­clis­tes. Acu­sem, actuem”, diu la pan­carta de capçalera del Novem­bre femi­nista d’aquest 25-N.

Un rètol que reclama: “Con­tra l’odi mediàtic i polític, més drets” fa un agraïment a la minis­tra d’Igual­tat, Irene Mon­tero, després dels atacs per­so­nals que ha rebut de l’extrema dreta de Vox. La pan­carta del Sin­di­cat d’Estu­di­ants crida: “Prou transfòbia” i “Femi­nisme revo­lu­ci­o­nari” i la de la CGT: “Auto­de­fensa.” Sobre els colors verd, blanc i ver­mell de l’Iran, un grup porta car­tells de “Woman, life, fre­e­dom”. ERC i el PSC por­ten les seves pròpies pan­car­tes amb presència de Jun­que­ras, Jordà, For­ca­dell, Vilalta, Verge, Fernàndez o Cam­bray, els uns, i Coll­boni, Moret, Sánchez o López, els altres. També hi és la diri­gent Jéssica Albi­ach però sense pan­carta par­ti­dista. Tam­poc en veig dels altres par­tits. Des del camió d’ani­mació sonen veus de dones com ara Rigo­berta Ban­dini (Ay, mamá), Cyndi Lau­per (Girls just wanna have fun) o Cho­co­late Mix (Ni una menos). La marxa avança al ritme d’Escan­da­lera, sor­gida “d’una escola de batu­cada trans­fe­mi­nista de la Ver­neda”, explica la Sònia. El mani­fest, anti­mas­clista, anti­ra­cista i anti­ca­pi­ta­lista, posa punt final. De tor­nada em balla pel cap la joia musi­cal que ha sonat de Nina Simone, can­tant i acti­vista negra, femi­nista i víctima: “Ain’t got no home, ain’t got no shoes/Ain’t got no money, ain’t got no class/Ain’t got no earth, ain’t got no faith/Ain’t got no touch, ain’t got no god/Ain’t got no love (...) I got my heart, I got my soul/I got my back, I got my sex.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.