Societat

La lluita continua, Sebas

Mor als 76 anys víctima del càncer Sebas Parra, pioner de l’Escola d’Adults a Catalunya, vinculat als moviments veïnals i la col·laboració llatinoamericana

Sebas Parra (Socuélla­mos, la Manxa, 1946) va morir ahir a Girona víctima del càncer després de tota una vida dedi­cada a l’alfa­be­tit­zació. Sebas, vin­cu­lat també als movi­ments veïnals i a la coo­pe­ració lla­ti­no­a­me­ri­cana, es defi­nia a ell mateix amb dues parau­les, mes­tre i jubi­lat, però és impos­si­ble resu­mir la seva tra­jectòria en només dos mots. La seva ha estat una història de com­promís vital per l’edu­cació dels més vul­ne­ra­bles amb una tri­ple qua­li­tat: deter­mi­nació, inten­si­tat i per­sistència. Fins al dar­rer alè, que, obli­gat a reduir l’acti­vi­tat social, va dedi­car a una de les seves pas­si­ons: l’escrip­tura. Sobre­tot amb la publi­cació de La força del conei­xe­ment (La Guer­ri­lla Comu­ni­ca­ci­o­nal), en què repassa qua­ranta anys de lluita a favor de l’alfa­be­tit­zació, i amb Ros­tolls, una auto­bi­o­gra­fia recent en què endreça els records i ofe­reix un emo­tiu comiat, ja cons­ci­ent de l’avenç de la malal­tia.

Pre­di­cant amb l’exem­ple

Mili­tant con­vençut de la lluita social, va ser pio­ner de l’Escola d’Adults a Cata­lu­nya i a mit­jans dels anys setanta del segle pas­sat va pre­di­car amb l’exem­ple anant lite­ral­ment a viure amb els pobla­dors de les últi­mes bar­ra­ques de Girona per ense­nyar-los a lle­gir i escriure. “Va ser un gest insòlit”, recor­dava ell mateix en una entre­vista publi­cada per aquest diari el 2021, “calia fer-ho així per tal d’esta­blir les bases sòlides d’un pro­jecte que neces­si­ta­ria encara molts anys”. Un jove Sebas Parra posava d’aquesta manera la pri­mera pedra d’un pro­jecte per­so­nal que després tin­dria reei­xi­des rèpli­ques arreu del país. Sobre­tot amb l'admi­ra­ble Escola d'Adults de Salt. Sem­pre par­ti­dari de la crítica per­ma­nent i cons­truc­tiva, però, ara es mos­trava insa­tis­fet amb el rumb adqui­rit per l’actual model d'aques­tes esco­les: “S’han trans­for­mat en acadèmies pures i dures en el pit­jor sen­tit de la paraula.” Dei­xe­ble de l’edu­ca­dor bra­si­ler Paulo Freire –el peda­gog dels opri­mits– i admi­ra­dor del pen­sa­dor uru­guaià Edu­ardo Gale­ano –defen­sor dels “nadies”–, en Sebas fugia de l’aco­mo­dació i la resig­nació i rei­vin­di­cava con­tra cor­rent els avenços de governs com els de Veneçuela o Cuba, ter­ri­to­ris lliu­res d’anal­fa­be­tisme mal­grat els blo­que­jos econòmics impo­sats pels Estats Units.

Molt agraït amb el que havia pogut viure i la gent que havia cone­gut al llarg del camí, espe­ci­al­ment amb l’Empar, li agra­dava invo­car la cançó de Vio­leta Parra, que pre­ci­sa­ment tanca la seva auto­bi­o­gra­fia: “Gra­cias a la vida, que me ha dado tanto. Me ha dado el sonido y el abe­ce­da­rio.” El lli­bre li va ser­vir també per trans­me­tre la neces­si­tat de man­te­nir el coratge a favor dels des­val­guts. En Sebas hi escriu: “Se acabó lo que se daba.” I afe­geix: “L’amor, la lluita i l’escrip­tura m’han sal­vat els mobles i han donat sen­tit a la meva vida. Però sento que se me’n va a poc a poc. Sem­bla que sí que aquest serà l’any de la jubi­lació, que hauré de ple­gar de veri­tat. Només em resta dir-vos, a la gent que m’estimo i que m’esti­meu, un parell de coses: gràcies, mol­tes gràcies per tant que m’heu rega­lat i no obli­deu mai que, com vaig escol­tar en una comu­ni­tat de la mun­ta­nya nica­ragüenca, «el mundo vive, la lucha sigue». El comiat lite­rari es rebla amb una cançó d’en Rai­mon que també acaba amb un mis­satge d’espe­rança: “Si em mor, que el nos­tre tre­ball haja gua­nyat.”

Acte pre­mo­ni­tori

Dime­cres, la vigília de la seva mort, a la Fun­dació Valvi es feia de manera ines­pe­ra­da­ment pre­mo­nitòria un home­natge a en Sebas i altres col·labo­ra­dors estrets de l’Agenda Lla­ti­no­a­me­ri­cana, que també té 30 anys d’història. En aquest marc cal recor­dar igual­ment que en Sebas va ser dels pri­mers a escriure a les pla­nes de Soli­da­ri­tat publi­ca­des per aquest diari durant la cam­pa­nya pel 0,7%. En la seva pre­sen­tació, Jordi Pla­nas, un altre llui­ta­dor incan­sa­ble, glos­sava així el mes­tre jubi­lat, que havia excu­sat la seva absència per motius de salut: “Ha estat també un excel·lent pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat, els seus alum­nes en tenen un gran record. L’edu­cació, la política i la soli­da­ri­tat omplen el seu rebost i ha escrit també un pilot d’arti­cles i poe­sies, ani­ma­dor de les cam­pa­nyes d’alfa­be­tit­zació a Nica­ra­gua o de l’ager­ma­na­ment de Salt-Qui­lalí.”

Edu­cació popu­lar

En nom seu aga­fava el micròfon Manel Mes­quita, amic inse­pa­ra­ble, per lle­gir les parau­les que ell volia que fos­sin dites, con­ver­ti­des invo­luntària­ment en les dar­re­res que d’aquesta manera pro­nun­ci­a­ria en públic: “Entenc aquest reco­nei­xe­ment com un gest coral i par­ti­ci­pa­tiu propi de l’edu­cació popu­lar que genera i ali­menta l’Agenda des del pri­mer dia. Tenim moltíssima gent anònima que ens ha aju­dat a fer, refer i divul­gar l’Agenda, que ens ha aju­dat a «poder recon­duir la vida amb la cer­tesa que cap esforç no cau en terra eixorca», que ens diu el poeta. L’Agenda, així, és comu­ni­tat, és poble en camí al ser­vei de les grans cau­ses. I així crec que la van pen­sar els Casaldàliga, Vigil i altres pares fun­da­dors, i així crec que con­ti­nua repen­sant-se aquí per totes nosal­tres avui i espero que sem­pre. Feli­ci­tats a tot­hom i recor­deu: «El món viu, el com­promís i la lluita seguei­xen.»

Acabo amb la frase que el dia de l’entre­vista per a El Punt Avui, men­tre ens pro­tegíem de la pluja a la bibli­o­teca de la Coma Cros de Salt, vam pac­tar que seria el títol. Un títol sem­pre és com­pli­cat perquè mai es pot resu­mir tot. El títol de la seva vida és aquest: “Alfa­be­tit­zar els adults és sal­var el món.”

LA FRASE

Gràcies per tant que m’heu regalat i recordeu: «El món viu, el compromís i la lluita segueixen»
».
Sebas Parra
MESTRE


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia