Els bicibusos comencen a fer-se un lloc a les ciutats
En dos anys s’han creat diversos grups de mainada i adults que es desplacen a l’escola en bicicleta
El seu objectiu és una nova mobilitat
En qüestió d’un parell d’anys s’han anat posant en servei a la demarcació de Girona diversos bicibusos escolars, els darrers, a Palafrugell i Sant Joan de les Abadesses. El curs passat se’n van estrenar a Olot, Girona, Ripoll, Porqueres i Banyoles . Els bicibusos són grups d’alumnes acompanyats d’adults que, ben organitzats i equipats amb armilles per fer-se ben visibles, van i venen dels centres d’ensenyament en bicicleta, per norma general, un sol dia a la setmana. Han començat amb poca gent, però confien a anar creixent.
Deixar de fer els desplaçaments escolars en cotxe no és l’únic objectiu d’aquest sistema, sinó que es pretén també –o sobretot– anar inculcant als més petits una cultura de la bicicleta, que inclou l’educació en les normes de trànsit, la conscienciació que és un hàbit saludable i alhora cridar l’atenció dels ajuntaments sobre la necessitat de disposar de carrils bici.
No és una empresa senzilla: el fet d’haver de compartir espai amb vehicles de motor espanta moltes famílies, assenyalen alguns dels pioners. La pluja o el mal temps en general, en canvi, no són determinants en alguns llocs, però sí a les zones situades a més altitud (vegeu l’article de la plana següent).
Els pioners d’Olot
Una de les ciutats de la demarcació on està tenint més acceptació el bicibús és Olot. A principis del curs 2021/2022 es va estrenar el bicibús de l’escola de Sant Roc (un centre que té l’avantatge de tenir la via verda del Carrilet a tocar) i des d’aleshores se n’han organitzat a les escoles Petit Plançó i Pla de Dalt i en un centre de secundària, l’institut Montsacopa (en aquest cas, ara estan parats i ho reprendran a la primavera). A Sant Roc –explica Anna Vila, una de les mares impulsores– el nombre de ciclistes ha quedat estancat al voltant de 22. No considera, però, que s’hagi tocat sostre perquè, d’una banda, no ho estan promocionant gaire i, de l’altra, quan se celebren activitats especials, com el Dia sense Cotxes, hi ha molta participació. Amb més d’un curs sencer d’experiència, han comprovat que els que pedalen són majoritàriament els que anaven a l’escola a peu, i no pas els que hi anaven en cotxe. Per Vila, aquest hàbit de deixar la criatura a la porta de l’escola s’aniria perdent el dia que l’Ajuntament tanqués els carrers a les hores d’entrada i sortida. Quant a la convivència amb els vehicles de motor, aquesta mare la considera bona, en línies generals.
A Girona, cinc escoles
A Girona ja hi ha cinc escoles amb bicibús: Annexa, Balandrau, Bruguera, Domeny i Pericot. La presidenta de l’AFA d’aquest darrer centre, Anna Crous, ha estat una de les impulsores. “L’objectiu a mitjà i llarg termini és aconseguir que la gent agafi l’hàbit de la bicicleta amb normalitat; aleshores ja no caldran els bicibusos”, manifesta. Aquest escenari, però, sembla molt llunyà. A les tres línies del pilot del Pericot, en una no tenen ni un metre de carril bici i a les altres dues només alguns trams. Per això reivindiquen una xarxa de carrils bici per la ciutat. Actualment formen el bicibús del Pericot entre 20 i 30 criatures. Si la xifra no és més gran és perquè “la qüestió de la seguretat fa tirar enrere força famílies, com és lògic”, lamenta Crous. Una altra dada que s’ha de tenir en compte és la que assenyalaven a l’escola de Sant Roc d’Olot, que aquest bicibús de moment està atraient mainada que anava a l’escola a peu, i no tant els que s’hi desplaçaven en cotxe.
LES FRASES
Per “culpa” d’unes mestres de Vic
Els orígens del bicibús els trobem a Osona, el 2019, quan dues mestres de l’escola El Petit Miquel de Vic van decidir acompanyar en els trams més perillosos la mainada que es desplaçava en bici al centre d’ensenyament. El pas següent va ser organitzar-se d’una manera més estable, donant forma d’aquesta manera al bicibús. Una d’aquelles mestres –i mare– és Helena Vilardell, posteriorment fundadora de la plataforma Canvis en Cadena , que està oferint assessorament tècnic i una aplicació als interessats a muntar aquest servei. “No ens hauríem imaginat mai l’èxit que està tenint”, admet, i explica amb satisfacció que no es refereix només a Catalunya, sinó que els arriben consultes dels Estats Units, Sud-àfrica, l’Argentina... Al nostre país –explica Vilardell, una apassionada de la bicicleta, tant en l’àmbit esportiu com en l’ús urbà– la resposta de les administracions és desigual. En el cas de la demarcació de Girona, destaca la implicació que han mostrat els ajuntaments d’Olot i Sant Joan de les Abadesses.
El Ripollès, on el fred pot ser un inconvenient
R. Estéban
A la comarca del Ripollès de moment hi ha dos pilots ciclistes escolars en marxa, el de l’escola Maragall de Ripoll i el de l’escola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses. Tots dos han estat promoguts per l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura. “Estem anant als centres d’ensenyament per explicar-los en què consisteix, i si ho veuen bé, aleshores ells ja s’organitzen”, explica Elisabet Clota, tècnica d’aquesta entitat.
Ripoll, sense carrils bici
A l’escola Maragall ho van posar en marxa a l’abril i hi pedalen prop de 40 nens i nenes, a través de quatre línies. Fins fa quatre dies han gaudit d’un temps favorable i no saben com respondrà la gent quan faci fred de debò, explica Arnau Urgell, un dels pares impulsors de la iniciativa.
Pràcticament el 90% dels traçats transcorren per vies compartides amb vehicles de motor, un fet que obliga a extremar les mesures de seguretat (“de mitjana, som un adult per cada tres alumnes”, remarca Urgell) i alhora serveix d’argument per reivindicar carrils bici urbans a Ripoll. Fins ara –hi afegeix– el comportament dels conductors de cotxes ha estat molt respectuós i no hi ha hagut incidents.
Esperant la primavera
La incògnita de què passarà quan les temperatures baixin també la tenen els ciclistes de l’escola Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses. Han començat fa unes quantes setmanes, amb una dotzena de nens i nenes i els corresponents adults que els acompanyen (el nombre varia, però sempre són suficients). “Són més mainada del que prevèiem; segurament creixerem a la primavera, quan faci bon temps; ara el fred farà tirar enrere més d’un”, comenta un dels pares impulsors, Gerard Soldevila.