“En donació de teixits hi ha molt camp per córrer encara”

Estem parlant d’ossos, còrnies, tendons, vàlvules cardíaques i pell. Li posaré un parell d’exemples que seran molt entenedors de què implica la donació: quan ens arriba un pacient que ha tingut un accident i té el fèmur trencat amb una important destrucció òssia, ens calen ossos del Banc d’Òrgans i Teixits; estem parlant de cèl·lules que es mantenen vivies i que quan es posen en l’osteosíntesi que es fa ajuden a regenerar els teixits i que aquests es consolidin; un altre seria el cas d’una persona amb cremades molt importants. En perdre la pell cal fer un trasplantament d’un donant real. I amb les còrnies passa exactament el mateix.

Molta! Cal explicar la importància que té fer donació d’òrgans, perquè salven vides, però en donació de teixits hi ha molt camp per córrer encara. Estem parlant, per exemple, de còrnia, pell, ossos o tendons, perquè ajuden a millorar la qualitat de vida. Pensi que la donació d’òrgans, com ara un cor o un ronyó, està directament associat a salvar vides; en canvi, un teixit, com ara la pell o un os, per posar dos exemples dels que hem dit, els hem d’associar més a millorar la qualitat de vida. Per això és rellevant que la gent sàpiga què implica realment fer donació de teixits. Hi ha molt de camí, doncs, per recórrer pel que fa a la donació de teixits. En el cas de la còrnia, per exemple, és un teixit en què nosaltres des de l’hospital tenim capacitat d’autogestió; és a dir, tenim lògicament capacitat per detectar un pacient en procés de final de vida, sigui a casa seva o al mateix centre, i podem revisar el seu historial per veure si pot ser donant. Tot això el que farà és que pugui ser inclòs o exclòs per a la donació.

La major part dels possibles donants que tenim ingressats a l’hospital són gent molt gran. Per això no poden ser donants els majors de 89anys o aquells que tinguin demències, especialment Alzheimer o Parkinson.

A través del personal sanitari. Com li deia, en tenir el seu historial, quan el pacient es mor podem entrar a l’habitació, o quan la defunció té lloc al domicili, a parlar amb els familiars sobre aquesta possibilitat. I tot això ho fem a través del nostre personal format.

Pensi que entrem a fer aquest plantejament en un moment dramàtic, amb el pacient encara allà. Però és el moment que tenim abans que s’emportin el pacient i marxi la família.

La llei diu clarament que tothom pot arribar a ser donant sempre que en vida no hagi dit el contrari. Jo recomanaria deixar fet un document de voluntats anticipades. N’hi ha que ho deixen per notari o directament dit a la família. En tots aquests casos, el pacient ha parlat. Tenim, doncs, la veu del pacient i això és important. En cas contrari, expliquem a la família aquest dret. I per fer-ho ens hem hagut de formar, en simulació clínica i amb actors reals.

El 2015, el CatSalut va publicar el marc funcional i les responsabilitats en la donació de teixits, i també les de coordinació i actuacions a desenvolupar. Això, el que fa és ajudar a fer possible el dret que tenim a exercir-lo. Pensi que les còrnies, com la sang, no es poden fabricar i, per aquest motiu, es necessiten. El 2016 vam fer un curs de formació en l’àmbit gironí de donació i va ser molt interessant. A partir d’aquí, vam prendre el compromís des dels Serveis de Saluts Integrats del Baix Empodà (SSIBE) d’incorporar-hi l’hospital de Palamós i el centre sociosanitari Palamós Gent Gran, on hi ha una planta de pal·liatius. La donació de còrnies amb els pacients a l’hospital la comencem el 2017 i ara ho farem amb els que arriben al final de la seva vida a casa.