La memòria dels grans

Hi ha entitats que no han parat de treballar des del primer minut, especialment les de la gent gran. Una d’aquestes, n’hi ha moltes més a cada poble, és clar, és el Consell de la Gent Gran de Palafrugell. Ara el periodista Lluís Poch ressegueix de manera rigorosa i detallada la seva història, que va començar ara fa vint-i-cinc anys. El llibre Consell de la Gent Gran de Palafrugell, més de 25 anys de servei té el suport de l’Ajuntament de Palafrugell i el patrocini de la Diputació de Girona, Vins i Licors Grau i l’hotel Alga. Poch, que és també director de Revista de Palafrugell, destaca la importància de recopilar una història que és ja patrimoni de tots: “Per a molts palafrugellencs el Consell de la Gent Gran és, actualment, qui gestiona el casal dels jubilats municipal que hi ha a la plaça Onze de Setembre. L’entitat, que ja ha complert vint-i-sis anys, acumula, però, una història, un treball, una dedicació i un bagatge que, penso, és important de recordar. I aquest buit precisament és el que vol omplir aquest treball.”

La història del Consell de la Gent Gran comença el 1996, quan un col·lectiu divers de ciutadans de Palafrugell van voler intervenir en la vida col·lectiva per planificar el municipi dels anys següents. En aquell moment, es va autoanomenar Plataforma Segle XXI. D’aquella iniciativa que es va impulsar, en van sorgir moltes propostes, però poques es van materialitzar. Una de les que va tirar endavant va ser la creació de l’anomenat Consell de la Gent Gran, entitat que va començar a fer les primeres passes el 6 de maig de 1996 i que es va acabar legalitzant a finals del mateix any. Des de llavors, el consell ha tingut una vida força activa. Sense anar gaire lluny, s’ha caracteritzat per la seva lluita i feina pels drets i el benestar de les persones grans del municipi i per reivindicar algunes de les iniciatives de les quals ara gaudeixen molts d’ells i la resta de ciutadans. El llibre, de 120 pàgines, és estructurat en cinc capítols. Aquests ens proposen un viatgen des dels inicis de l’entitat fins a la posada en funcionament del que ja coneixerem com el Consell de la Gent Gran. Poch ressegueix les diferents etapes. Uns períodes que, sens dubte, han estat clarament marcats pels perfils dels seus presidents i les seves juntes. El llibre repassa les principals fites assolides; un exemple en podria ser la demanda d’un geriàtric que satisfés les necessitats assistencials del col·lectiu i que donaria lloc a la Fundació Palafrugell Gent Gran. Aquesta ha estat una de les reivindicacions més rellevants de totes les que ha impulsat l’entitat, juntament amb la creació de l’actual casal del jubilat que gestiona. En aquest treball també s’aborda l’impacte que va comportar per a l’entitat i el col·lectiu que representa la pandèmia de la covid, que, per exemple, va impedir la celebració del seu 25è aniversari i va retardar la publicació d’aquest llibre.