Medi ambient

Encallats en la sequera

El ritme de davallada es frena als embassaments, i és suficient per iniciar l’hivern sense talls a les llars, però si no plou fa augurar un 2023 difícil

UP tem l’efecte en la ramaderia i no poder sembrar a la primavera

Només 11 municipis del Baix Ter es mantenen fora de l’alerta

L’esce­nari d’alerta per sequera decre­tat actu­al­ment en 210 dels 221 muni­ci­pis giro­nins amoïna, sobre­tot, amb vista a l’horitzó de la pri­ma­vera. L’impacte de les res­tric­ci­ons, de moment, no afecta les llars, sinó bàsica­ment la page­sia, la rama­de­ria, el reg de jar­dins i les admi­nis­tra­ci­ons, mal­grat la reco­ma­nació d’un con­sum màxim de 250 litres per per­sona i dia a les llars, per sota de la mit­jana que ja va sent habi­tual en molts muni­ci­pis. Als embas­sa­ments que abas­tei­xen la demar­cació, les reser­ves –com­par­ti­des en el cas de Sau i Sus­queda amb la regió metro­po­li­tana de Bar­ce­lona– se situen al vol­tant dels 154 hm³.

L’1 de setem­bre el volum embas­sat en el con­junt dels tres reser­vo­ris era d’uns 185 hm³. El ritme de dava­llada fins a mit­jan octu­bre havia estat con­tin­gut tot comp­tant que havia plo­gut a ini­cis de la tar­dor, però després d’un octu­bre i novem­bre molt secs, i amb plu­ges febles, s’ha entrat en un esce­nari d’estan­ca­ment, sufi­ci­ent per afron­tar l’inici d’hivern sense talls domèstics allà on no depe­nen de pous, però que alarma amb vista a la pri­ma­vera i l’estiu si no s’enca­de­nen lle­van­ta­des –que aquesta tar­dor encara no s’han produït– o epi­so­dis de pluja per­sis­tent. El 44% de Sus­queda pot sem­blar enganyós, si es té pre­sent que Sau –a la rere­guarda– ha bai­xat fins al 18%. I a Dar­nius-Boa­de­lla, al 32%, resis­tei­xen així des del setem­bre, però sense opci­ons de regar a la pri­ma­vera.

La rama­de­ria pateix

En el sec­tor pri­mari agro­ra­ma­der, el coor­di­na­dor ter­ri­to­rial d’Unió de Page­sos (UP), Xavier Fri­gola, lamenta que “ara mateix les majors difi­cul­tats són per als rama­ders”, sot­me­sos a “una res­tricció del 10% d’aigua per al bes­tiar que no té sen­tit”. Fri­gola posa en un cos­tat de la balança l’opció de “dei­xar de fer ser­vir aigua dues o tres hores al dia”, encara que els ani­mals aca­ba­ran bevent igual­ment el dèficit quan es reom­plin els abeu­ra­dors, “o reduir un 10% la cabana”, amb el sacri­fici de caps de bes­tiar que també veu ina­pli­ca­ble: “Mol­tes explo­ta­ci­ons ja van al límit, pot­ser amb tot just un 10% de bene­fici, i si sacri­fi­ques un 10% del bes­tiar, on serà?”, es pre­gunta.

En l’agri­cul­tura, en canvi, la res­tricció afecta menys a poc més d’una set­mana perquè comenci l’hivern. Pel coor­di­na­dor d’UP a les comar­ques giro­ni­nes, ara mateix no suposa “cap tras­bals per als frui­ters, ni tam­poc per al con­reu dels cere­als d’hivern, perquè va plo­vent”. A més, recorda, la comissió de desem­bas­sa­ment de la Muga va apro­var una reserva a Dar­nius-Boa­de­lla per garan­tir els con­reus d’horta amb les reser­ves actu­als. I, en el cas del Baix Ter, s’hi con­cen­tren molts dels 11 muni­ci­pis que encara con­ti­nuen en esce­nari de nor­ma­li­tat –Palau-sator, Par­lavà, Rupià, Sant Jordi Des­valls, Serra de Daró, Tor­ro­e­lla de Montgrí, Vall-llo­brega, Ver­ges, Ullà, Ullas­tret i Ultra­mort.

Ajun­ta­ments exem­plars

Les res­tric­ci­ons afec­ten altres sec­tors, com ara el de la neteja de vehi­cles que no dis­po­sin de sis­te­mes per fer recir­cu­lar l’aigua bruta fil­trada, i el reg de jar­dins pri­vats –dos cops per set­mana, dime­cres i dis­sab­tes per als números parells de car­rer, i dijous i diu­men­ges els senars. Una con­dició fàcil de con­tro­lar per a par­cel·les visi­bles des del car­rer i amb reg automàtic, o que que­da­ria regis­trada pels comp­ta­dors intel·ligents, però com­pli­cada de fer com­plir en la gran majo­ria de casos.

Per això, les mesu­res decre­ta­des per l’Agència Cata­lana de l’Aigua posen espe­cial èmfasi en l’exem­ple dels ajun­ta­ments. Entre les mesu­res que han començat a adop­tar des del 25 de novem­bre, quan va entrar en vigència, el de Girona ha des­car­tat reom­plir l’estany arti­fi­cial del parc del Mig­dia, després que l’hagues­sin bui­dat per fer-hi la neteja periòdica, o reduir el cabal de la séquia Monar a una sisena part del que seria habi­tual –només 0,5 m³ per segon per al con­sum dels hor­to­lans. El regi­dor de Sos­te­ni­bi­li­tat, Martí Terés, va fer una crida per “evi­tar o retar­dar el màxim pos­si­ble noves mesu­res res­tric­ti­ves en cas que no plo­gui”.

També a Salt, les obres pen­dents per refer el parc d’aigües bra­ves de la Pilas­tra han conclòs amb res­tric­ci­ons, pen­dents que de moment només hi puguin cir­cu­lar exce­dents del Ter, ara mateix limi­ta­des a la pos­si­bi­li­tat de pre­ci­pi­ta­ci­ons inten­ses pocs quilòmetres riu amunt. I a Pala­fru­gell s’han fet igual­ment ressò de les res­tric­ci­ons, a més d’atu­rar l’emple­na­ment de fonts orna­men­tals i la neteja de car­rers amb aigua pota­ble.

El cas de les pis­ci­nes

Una altra de les res­tric­ci­ons amb més afec­tació ara mateix és la de reom­plir pis­ci­nes, públi­ques o pri­va­des, fet que només s’auto­ritza en ins­tal·laci­ons aca­ba­des de cons­truir. Un parell d’empre­ses espe­ci­a­lit­za­des del Baix Empordà, però, des­ta­quen que no apre­cien per ara can­cel·laci­ons, tot i que sí el neguit d’alguns pro­pi­e­ta­ris que esta­ven pen­dents d’obres de man­te­ni­ment, com ara la neteja i repo­sició de la vorada que manté les rajo­les a lloc i la qua­li­tat de l’aigua. Amb el decret sobre la taula, hau­rien d’ajor­nar-les, de la mateixa manera que podria posar-se fre a nous per­mi­sos d’obres per evi­tar-ne de noves. Un dels empre­sa­ris con­sul­tats, però, veu això dar­rer poc pro­ba­ble, de la mateixa manera que posin tra­ves a ins­tal·laci­ons de com­ple­xos turístics. Per a peti­tes pis­ci­nes pri­va­des, a més, el volum per omplir-les pesa poc en la fac­tura i pot pas­sar des­a­per­ce­but. I sem­pre queda el recurs d’empre­ses de cami­ons cis­terna, que ofe­rei­xen el metre cúbic a entre 7 i 10 euros, fins al tri­ple del que cos­ta­ria pas­sant pel comp­ta­dor però sense dei­xar-hi ras­tre. Mal­grat això, l’aigua con­ti­nuarà sor­tint d’embas­sa­ments o d’algun aqüífer pro­per, i encara en fal­tarà més.

LES XIFRES

154
hectòmetres cúbics
retenien ahir les preses de Sau, Susqueda i Darnius, amb una capacitat màxima de 459.
33,5%
és el volum
d’aigua mitjà als tres embassaments, que han de garantir els cabals ecològics del Ter i la Muga.
210
municipis
dels 221 que hi ha a la demarcació estan en situació d’alerta declarada per l’ACA des del 25 de novembre.

La pagesia consumeix amb beneficis

La pagesia ha estat posada al punt de mira en les darreres dècades quan hi ha sequera, però Frigola defensa que el sector s’ha adaptat a la nova realitat i posa l’exemple que, a l’Alt Empordà, els regants dels marges dret i esquerre de la Muga ja s’havien adaptat a l’escenari abans de l’estiu, quan van haver de sembrar blat de moro “amb menys quantitat perquè sabien que no hi hauria prou aigua per regar” i calia estalviar. Menys hectàrees impliquen menys reg, però també assegurar una collita que de manera més extensiva podria haver-se perdut de manera generalitzada. “Els pagesos són els primers interessats a no perdre-hi”, assenyala el coordinador d’UP.

Malgrat això, la sequera i el menor ús d’aigua implicaran, com ja s’està veient en el sector de l’oli, una producció menor que es pot extrapolar a altres països de l’entorn i encara contribuirà a accentuar la puja de preus dels aliments. El sector primari reivindica també que el treball de les terres contribueix a mantenir el mosaic i combatre, d’una banda, el risc d’incendis i, d’una altra banda, la desertització; alhora que els conreus fixen CO2 a terra. Per Frigola, caldria posar l’atenció en l’estalvi d’aigua en el sector turístic i, encara, en el volum d’aigua del Ter que va a Barcelona.

La generació elèctrica, minvada

Un altre problema col·lateral de la sequera ha estat la caiguda en picat de la generació elèctrica a partir de les turbines hidràuliques situades en algunes preses, com ara a la de Susqueda, la principal font de producció d’electricitat a les comarques gironines. Segons les darreres dades fetes públiques per Endesa, en els primers set mesos de l’any la generació es va reduir en un 45% respecte a la mitjana del decenni 2012-2021. 48.259,93 MWh enguany davant els 87.867,62 MWh que es prenien com a referència dels 10 anys previs.

En espera de l’actualització d’estadístiques, el percentatge de reducció s’agreujarà amb tota probabilitat, ja que fins a l’estiu encara jugaven amb un volum més elevat de reserves a l’embassament de Sau, aleshores al 37%, però que acumula mesos a la meitat de reserves, ara mateix d’un 18%. La generació d’hidràulica juga ara mateix, doncs, només amb el racionament del 44% de Susqueda, on es manté una sortida continuada de només 2,5 m³ d’aigua per segon i puntes per garantir l’abastament d’aigua de boca cap a la regió metropolitana de Barcelona (ATLL) i la planta potabilitzadora de Montfullà, que dona servei a la conurbació de Girona i municipis de la Costa Brava central.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.