Traves en la cessió dels sòls per al nou institut de Girona
L’acumulació d’aigua i les restes trobades de cobalt al subsol de la vella fàbrica Simon alenteixen la tramitació de l’Ermessenda
El consistori ha definit la urbanització del sector on anirà el centre
La tramitació de l’Ajuntament de Girona per cedir uns terrenys al sud del municipi per al futur institut Ermessenda topa amb més d’un obstacle. L’acumulació d’aigua i les restes de cobalt trobades en el subsol de l’antiga fàbrica Simon, al carrer Barcelona, alentiran la urbanització del sector. L’Ajuntament ha adjudicat el projecte d’urbanització del sector (el polígon d’actuació número 117), amb una superfície de 4.808,40 m².
El regidor d’Urbanisme, Lluís Martí (Junts), ha explicat que les restes trobades de cobalt en el subsol –se sol trobar en seus d’antigues indústries, diu– han obligat a demanar un estudi a una empresa per determinar si hi ha moltes restes de metall, que podrien obligar a fer tasques de descontaminació. Això ho determinarà l’informe de l’empresa de Celrà Centre Estudis Cons Anàlisi Material SL (Cecam), que va ser contractada a finals de novembre del 2022.
Dos quilòmetres
A més, l’aigua acumulada obligarà a fer un estudi topogràfic i extreure-la. Abans de fer la cessió dels terrenys a la Generalitat, que construirà l’edifici de l’institut, caldrà que el consistori urbanitzi el sector i executi la reparcel·lació. Part de les futures parcel·les seran per al centre d’educació secundària, inaugurat el 2014 i que ara té dues seus separades per dos quilòmetres: l’edifici Cartanyà, a prop de l’església de Sant Josep, i Can Prunell, a tocar de l’escola El Bosc de la Pabordia.
L’any 2016, l’Ajuntament i la Generalitat van acordar que l’institut anés a la Simon. Llavors s’havia d’obrir el curs 2019/20. Posteriorment, però, l’obertura de l’institut es va endarrerir fins al 2023 i ara és improbable que estigui en funcionament abans de finals del 2024.
El ple municipal del maig del 2021 va aprovar el canvi a ús docent de l’antiga Simon. Fa gairebé dos anys la previsió era que hi hagués quatre línies d’ESO –ampliables a dues més– i tres de batxillerat, i encabir-hi l’escola d’adults i cicles formatius.