L’AMB aposta per recuperar i socialitzar els rius metropolitans

Con­ve­nis amb els ajun­ta­ments

El propòsit d’aquest pla és bus­car l’equi­li­bri entre els seus valors i fun­ci­ons ambi­en­tals i l’ús social de l’entorn. Per això, l’AMB, con­jun­ta­ment amb els muni­ci­pis per on passa el riu Llo­bre­gat, tre­ba­llen amb una visió inte­gra­dora de l’entorn flu­vial, que inclou la pla­ni­fi­cació, el dis­seny, l’exe­cució i el man­te­ni­ment de les actu­a­ci­ons. Aquests objec­tius com­par­tits entre l’AMB i els muni­ci­pis impli­cats s’ha con­cre­tat amb la sig­na­tura de con­ve­nis amb Molins de Rei, Pallejà, Sant Boi de Llo­bre­gat, Sant Feliu de Llo­bre­gat i Sant Vicenç dels Horts, i la fina­li­tat és ampliar en un futur aquests con­ve­nis amb altres muni­ci­pis metro­po­li­tans que també gau­dei­xen i tenen cura dels mar­ges del riu Llo­bre­gat.

Pel que fa a la soci­a­lit­zació de l’entorn del riu, les prin­ci­pals actu­a­ci­ons han inci­dit en la millora de l’acces­si­bi­li­tat i gaudi de l’espai flu­vial per part de la ciu­ta­da­nia i la per­cepció i ús d’aquest espai natu­ral de pro­xi­mi­tat per part dels veïns. Per això mateix, un dels aspec­tes més des­ta­cats del pla és la con­nec­ti­vi­tat, tant a escala local com metro­po­li­tana i ter­ri­to­rial: des de la que ha permès recu­pe­rar la relació física entre els nuclis i la metròpoli amb el riu, la que ha permès res­ta­blir la con­nec­ti­vi­tat lon­gi­tu­di­nal al llarg dels mar­ges del riu, fins a les que garan­tei­xen la con­nexió entre les dues ribes.

A aques­tes actu­a­ci­ons cal afe­gir-hi una millora de les vores de l’espai flu­vial, la rena­tu­ra­lit­zació de deter­mi­na­des àrees, el con­di­ci­o­na­ment d’espais per a l’ús públic i la dotació d’ele­ments per a l’edu­cació ambi­en­tal. El con­junt de totes aques­tes inver­si­ons han acon­se­guit “trans­for­mar un riu degra­dat en un espai flu­vial atrac­tiu i reco­sir, al mateix temps, les rela­ci­ons amb les ciu­tats de l’entorn i amb d’altres espais metro­po­li­tans de gran interès”, segons asse­nyala Martín Gullón, coor­di­na­dor gene­ral d’Infra­es­truc­tu­res de l’AMB.

Tres mili­ons de visi­tants

La millora de tot l’entorn flu­vial ha estat deter­mi­nant perquè el riu Llo­bre­gat avui rebi més de tres mili­ons de visi­tants l’any i sigui valo­rat com un dels prin­ci­pals pai­sat­ges metro­po­li­tans de qua­li­tat i pro­xi­mi­tat. Segons dades de l’AMB, més del 80% dels usu­a­ris són del ter­ri­tori i, d’aquests, molts el visi­ten dos o tres cops per set­mana. Pel que fa al motiu prin­ci­pal de la visita, des­ta­quen les acti­vi­tats basa­des en la mobi­li­tat activa, com fer exer­cici o esport, cami­nar, pas­se­jar el gos, etc., i l’opor­tu­ni­tat d’estar en con­tacte amb la natura i gau­dir de l’entorn.

Algu­nes de les actu­a­ci­ons més sig­ni­fi­ca­ti­ves al Llo­bre­gat són la millora pai­satgística del camí flu­vial i la seva recu­pe­ració soci­o­am­bi­en­tal. Els prin­ci­pals muni­ci­pis on s’ha actuat són Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca, el Papiol, Pallejà, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cer­velló, Sant Boi de Llo­bre­gat, Sant Feliu de Llo­bre­gat, el Prat de Llo­bre­gat i Cas­tell­bis­bal. Totes les actu­a­ci­ons han anat enca­mi­na­des a con­so­li­dar aquest curs flu­vial metro­po­lità com un espai de lleure i esport i, alhora, un eco­sis­tema blau amb més qua­li­tat pai­satgística i ambi­en­tal. Les inter­ven­ci­ons sumen més de 10 km de lon­gi­tud de camí paral·lel al riu i acces­sos des dels nuclis urbans als muni­ci­pis.

Actu­a­ci­ons a la conca del riu Besòs

En el con­junt d’espais natu­rals inter­con­nec­tats que ocu­pen més del 50% de la superfície de la metròpolis Bar­ce­lona, des­ta­quen actu­a­ci­ons als rius Besòs i Ripoll, com la cre­ació d’una zona refugi de bio­di­ver­si­tat al marge dret del riu Besòs a Santa Coloma de Gra­me­net que per­metrà el desen­vo­lu­pa­ment de flora i fauna. L’actu­ació incor­pora la plan­tació de vege­tació de ribera, recu­pera hàbitats lacu­nars des­a­pa­re­guts per aug­men­tar la diver­si­tat d’espècies de pei­xos i amfi­bis al tram final del Besòs, redu­eix gra­du­al­ment la presència d’espècies exòtiques i inva­so­res, i millora les con­di­ci­ons ambi­en­tals per al desen­vo­lu­pa­ment de la població de l’anguila euro­pea, que està en perill crític d’extinció. Tot això millo­rarà la qua­li­tat pai­satgística d’una conca flu­vial que esdevé un cor­re­dor ecològic que con­necta els parcs natu­rals de la Serra de Coll­se­rola i de la Ser­ra­lada de Marina amb el lito­ral metro­po­lità. Al riu Ripoll, també s’hi ha creat una nova con­nexió entre les dues ribe­res a l’altura del polígon del Molí d’en Xec, i al riu Sec, un nou gual inun­da­ble recu­pera l’espai flu­vial i enllaça de forma rena­tu­ra­lit­zada el parc del Masot amb el pas­satge de l’ermita. A Bar­berà del Vallès s’han con­nec­tat les dues ribe­res del Ripoll amb una pas­sera pen­jant per a via­nants, com­ple­tant l’ane­lla verda en aquest àmbit.

El con­junt d’inver­si­ons de l’AMB també s’han des­ti­nat a actu­a­ci­ons rela­ci­o­na­des amb altres espais oberts i natu­rals metro­po­li­tans als muni­ci­pis de Cer­da­nyola del Vallès, Mont­cada i Rei­xac, Begues, Sant Cli­ment de Llo­bre­gat, Cor­nellà de Llo­bre­gat, Sant Adrià de Besòs, Sant Just Des­vern, Tor­re­lles de Llo­bre­gat, Vila­de­cans i Mont­gat.