Front comú de sanitaris i docents pels serveis públics

Més de 6.000 professionals dels diversos col·lectius de l’educació i la sanitat, segons dades de la Guàrdia Urbana, es van aplegar ahir al migdia davant del Parlament, coincidint amb la celebració del ple, per exigir més inversions en aquests dos sectors. Va ser el colofó d’una manifestació que va sortir dues hores abans de la plaça Sant Jaume, amb l’adhesió dels sindicats de l’educació –tot i que no es va posar en evidència la mateixa unitat del curs passat– i dels integrants de la Mesa Sindical de Sanitat. El seguiment de la primera jornada de vaga a les aules d’escoles i instituts va ser del 7,7%, segons el Departament d’Educació –la Ustec ho va elevar al 20% dels docents–, i avui continuaran les protestes, amb mobilitzacions a les capitals de demarcació.

Iolanda Segura, portaveu de la Ustec, va explicar que els manifestants es van aplegar “per defensar els serveis públics, tant d’educació com de sanitat”. Les grans demandes comunes són la recuperació i la millora de les condicions laborals del personal i un augment dels recursos. Pel que fa a les reivindicacions sectorials, els docents volen blindar el juliol com a mes dedicat a la formació i negociar el calendari. L’avançament de l’inici d’aquest curs va comportar una setmana de permanència per als docents als centres educatius, “quan hi ha molt personal que no té contracte al juliol o el té en un centre on no anirà el curs següent, fet que genera molts abusos”, va alertar Segura.

Segons Educació, s’han revertit la majoria de retallades del 2012, però per als sindicats són cessions parcials que no suposen la qualitat desitjada per al sistema educatiu, segons Marta Minguella, de CGT Ensenyament. L’augment de la inversió fins a arribar al 6% del PIB que marca la llei d’educació és cabdal per als sindicats –ara se situa en la meitat–, i “cal revertir les retallades que fa 10 anys que duren”, va dir Bernat Pèlach, de la Intersindical. Queda pendent, entre altres coses, concretar com es recupera el complement salarial al cap de sis anys i la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys. “No és suficient, falten molts punts com ara l’increment de la inversió, el desplegament de l’escola inclusiva, la baixada de ràtio generalitzada i la reducció de la burocràcia als centres”, va assenyalar Teresa Esperabé, secretària general de la federació d’Educació de CCOO. Xavier Massó, secretari general de Professors de Secundària, hi va afegir més reivindicacions: “La retirada de l’actual currículum i la recuperació de la convivència i la disciplina als centres, perquè el nombre d’agressions als docents va en augment.”

Durant la manifestació es van poder sentir també demandes dels professionals d’atenció educativa -d’educació especial, integració social i especialistes en educació infantil-, un personal minoritari en els claustres però imprescindible per garantir l’escola inclusiva. Així ho va recordar Nonna Llensa, tècnica especialista d’educació infantil, que va alertar que no hi ha el personal d’atenció educativa necessari als centres. “El departament dona poca importància a aquestes figures, però fan molta falta”, va defensar.Anna Alcalà, portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat, va afirmar que “els serveis públics de Catalunya estan molt devaluats”. En el cas de la sanitat –la mesa sindical representa diversos col·lectius, a diferència de Metges de Catalunya–, la demanda comuna és una jornada de 35 hores, l’equiparació del conveni de tots els treballadors de la sanitat pública, una reducció del nombre de pacients per professional i una recuperació del poder adquisitiu. “Hem perdut un 30% de poder adquisitiu des del 2008 i continuarem perdent un 16% d’aquí al 2024”, va assenyalar. Lorena Montero, d’Infermeres de Catalunya, ho exemplificava explicant: “Les infermeres estem esgotades per la sobrecàrrega laboral i ens sentim explotades pel govern, ja que ens imposen unes feines per a les quals tenim les competències però no pas l’empara legal.”

A la porta del Parlament, els manifestants van rebre el suport dels diputats de la CUP, que s’havien absentat de l’hemicicle per participar en la marxa, i dels comuns. La presidenta de Junts, Laura Borràs, va rebre en canvi una escridassada quan es va acostar a parlar amb els concentrats. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va aprofitar per reclamar uns pressupostos que donin resposta a aquest malestar, motivat per “situacions estructurals agreujades en els últims anys”.