Societat
La ratafia que viatja al futur
Col·loquen envasos de ceràmica de Ratafia Volcànica a les sitges ibèriques mil·lenàries descobertes a Salitja per conservar-les i que algun arqueòleg les pugui desenterrar d’aquí a uns segles
El col·lectiu Indeps de Salitja ha decidit deixar per a la posteritat el seu producte estel·lar, la Ratafia Volcànica, en una operació de màrqueting difícilment comparable. El grup va aprofitar l’inesperat descobriment de gairebé una vintena de sitges ibèriques, d’uns 2.500 anys d’antiguitat, per fer-ne el mateix ús que els seus creadors de l’era romana, emmagatzemar productes de la terra en el seu envàs original.
La idea és senzilla però cap de nosaltres acabarà sabent si el resultat és l’esperat, ja que es tracta precisament d’“enviar” la ratafia al futur aprofitant que d’aquí a 2.500 anys o més algú torni a descobrir-les, agafi un meravellós envàs de ceràmica dissenyat amb gran cura i el catalogui com un producte arqueològic de primer ordre.
En el descobriment de fa uns mesos de les diferents sitges s’han trobat restes d’àmfores de vi de l’etapa romana i els productors d’aquesta ratafia de la Crosa, el volcà amb el con de més diàmetre del país, han decidit que els “magatzems” no quedin en desús un cop la plaça del poble llueixi definitivament la seva nova pell, amb paviment d’última generació. L’obra, que va començar a l’estiu, s’ha fet esperar i podria estar enllestida en els pròxims mesos després d’un llarg estira-i-arronsa entre els veïns de Salitja i l’Ajuntament de Vilobí.
Les sitges han permès un descobriment inesperat per part dels arqueòlegs d’Atri Cultura i Patrimoni, els encarregats per part de l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar de catalogar els descobriments abans de tapar-los. Així, en una de les petites excavacions va aparèixer la part d’una estàtua d’una petita escultura que representava el déu Mercuri, fet que demostra que la zona estava no només habitada, sinó que els que hi van viure tenien un cert poder adquisitiu just quan la zona ja pertanyia o estava dins de l’àmbit d’influència de l’Imperi romà uns segles abans de Crist.
La ratafia, o crema, volcànica que s’ha enterrat a les sitges per part dels Indeps també té la seva història particular, ja que ha recuperat una de les receptes més tradicionals d’aquesta beguda, barrejar les herbes aromàtiques de la ratafia amb llet. Va ser presentada fa uns anys en la Fira de la Llet de Vilobí i com l’“elixir del volcà de la Crosa” per l’expert i naturalista Lluís Ball-llosera, que va escriure el text que apareix a les ampolles.
La primera ratafia volcànica que es va barrejar amb llet al poble va ser coneguda amb la marca Lleterada però aquesta d’ara, coneguda com a Volcànica, té una doble maceració d’herbes. És un dels productes ja tradicionals del poble i que és dels més coneguts en totes les fires del país. Ja veurem si un arqueòleg del futur pot gaudir de la seva aroma única.