Societat

L’engany de la llet

Grans empreses de productes làctics van pactar els preus de la llet

La impossibilitat d’aguantar va fer tancar moltes granges lleteres

Les firmes han estat sancionades, però hi han presentat recurs

“Passi el que passi, i facin el que facin, aquests que paguin”

La Comisión Naci­o­nal de los Mer­ca­dos y la Com­pe­ten­cia (CNMC) va arri­bar a la con­clusió, l’any 2019, que entre l’any 2000 i l’any 2013 diver­ses empre­ses adqui­rents i trans­for­ma­do­res de llet crua de vaca havien acor­dat entre si fixar els preus del mer­cat de com­pra del pro­ducte, i van forçar així uns preus de venda de la llet molt ajus­tats i inne­go­ci­a­bles.

La comissió va impo­sar una multa de 80,6 mili­ons d’euros a vuit empre­ses i a dues asso­ci­a­ci­ons del sec­tor per haver for­mat un càrtel, el famós “càrtel de la llet”. Entre les empre­ses hi havia noms cone­guts com Danone, Nestlé España, Puleva Food i Cali­dad Pas­cual. Acu­sa­des d’haver comès una “infracció con­ti­nu­ada”, les fir­mes van ser mul­ta­des amb dife­rents quan­ti­tats. Les san­ci­ons impo­sa­des van des dels 23,2 mili­ons que hau­ria de pagar Danone als 8,5 mili­ons impo­sats a Cali­dad Pas­cual, cone­guda ante­ri­or­ment com a Grup Leche Pas­cual. Ara la multa està pen­dent de con­fir­mació per part de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, ja que aques­tes grans indústries hi han pre­sen­tat recurs.

L’advo­cat del bufet Redi Albert Poch repre­senta 169 rama­ders de les comar­ques de Girona que van sofrir les males pràcti­ques i que s’inclo­uen en un col·lec­tiu de més de 1.200 rama­ders de tot l’Estat i explica que s’ha cal­cu­lat que, del total de 60.000 afec­tats, només al vol­tant de 3.000 han ini­ciat els tràmits de recla­mació.

Tenint en compte que l’Audi­en­cia Naci­o­nal sol resol­dre els recur­sos en tres o qua­tre anys, es cal­cula que la reso­lució del tri­bu­nal podria arri­bar aquest mateix any. Ales­ho­res, els rama­ders podran recla­mar pos­si­bles indem­nit­za­ci­ons.

Poch recorda que fa uns mesos va sor­tir una sentència del TJUE (Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea) refe­rent al càrtel de cami­ons que con­firma que els afec­tats tenen fins a cinc anys per recla­mar els danys i els per­ju­di­cis que li ha cau­sat el càrtel. Aquesta sentència també és extra­po­la­ble al càrtel de la llet i sig­ni­fica que aquells qui no hagin recla­mat i van ven­dre llet del 2000 al 2013 poden fer-ho. Aquesta juris­prudència fa pen­sar a l’advo­cat que hi ha pos­si­bi­li­tats reals d’arri­bar a cobrar indem­nit­za­ci­ons, tot i que reco­neix que serà un procés molt llarg.

David con­tra Goliat

El res­pon­sa­ble naci­o­nal del sec­tor boví de llet d’Unió de Page­sos, Marc Xifra, també rama­der i afec­tat, explica com ha estat de dur per a les famílies haver de viure sense poder pac­tar un preu just i sofrir una situ­ació que ell qua­li­fica d’escla­vatge. Els resul­tats de l’engany, recorda, es van ajun­tar a altres pro­ble­mes que ha arros­se­gat el sec­tor en els dar­rers anys. L’any 1992 hi havia 4.300 gran­ges lle­te­res a Cata­lu­nya. Ara n’hi ha unes 400. En els dar­rers cinc anys n’han ple­gat més de 150.

Aquesta rea­li­tat té molt a veure, segons Xifra, en l’acu­mu­la­ment d’obs­ta­cles que els rama­ders han hagut d’anar superant per poder ser com­pe­ti­tius. “Econòmica­ment i soci­al­ment ha estat un des­as­tre, el mer­cat es va pre­ca­rit­zar i això ho acaba pagant el con­su­mi­dor perquè som un país defi­ci­tari en llet”, lamenta.

Quan es va saber què havia pas­sat, la unió va fer la força: “Al prin­cipi no ens hi vèiem amb cor, sobre­tot pels cos­tos, però quan ens va arri­bar la pos­si­bi­li­tat de fer-ho com a col·lec­tiu ho vam tirar enda­vant”, diu Xifra, que des­taca que el fet que el sec­tor hagi fet el pas de des­ta­par les estratègies de noms tan impor­tants com Lac­ta­lis i Danone o Nestlé és molt impor­tant. “Pot­ser la gent anirà per­dent la por, sobre­tot els més joves. Per tant, passi el que passi i facin el que facin, aquests hau­ran de pagar”, adver­teix. El repre­sen­tant dels rama­ders asse­gura que la seva lluita no és només per­so­nal, sinó que és de país: “Una explo­tació agrària és patri­moni de tots. Tu tens dret, com a ciu­tadà, a poder con­su­mir llet de pro­xi­mi­tat.”

Xifra dubta de si les estratègies del càrtel han des­a­pa­re­gut del tot, o si han mutat. “Per exem­ple en la dis­tri­bució, cal­dria inves­ti­gar-ho”, explica, i hi afe­geix: “Les coses no s’arre­glen d’un dia per l’altre. Les regles de joc han can­viat una mica, amb la nova llei de la cadena ali­mentària, la nos­tra pròpia orga­nit­zació com a col·lec­tiu, i el fet d’haver per­dut la por poden ser petits avenços, però encara hi ha molt camí per córrer.”

LES XIFRES

80,6
milions
sumen les multes que han de pagar les empreses del “càrtel de la llet”, que ja hi han presentat recurs.
400
granges
és el total d’explotacions que hi ha actualment. L’any 1992 n’hi havia 4.300. En cinc anys n’han plegat 150.

“No vam plegar, ens van fer fora”

C.R

“El pitjor és haver descobert que no érem nosaltres que fèiem les coses malament, o que no donàvem prou qualitat, sinó que tot estava pensat per que no poguéssim apujar els preus.” Així es lamenta Jordi Pujol, ramader de Ribes de Freser, que ara fa cinc anys va haver de tancar l’explotació lletera. Deixava enrere una vocació i una il·lusió que havia començat l’any 2010 quan va posar la granja familiar al seu nom i la va renovar completament: “Vaig ser molt valent, perquè ens deien que només posant-nos al dia podríem tirar endavant. Hi vaig fer una gran inversió i el 2012 estrenava la nova granja.” Però el 2015, amb la desaparició de les quotes i a causa de la impossibilitat d’aconseguir més preu per cada litre de llet, els problemes es van començar a amuntegar i el 2017 va haver de tancar.

Un any després, el 2018, es confirmaven els rumors que ja corrien que hi havia hagut un gran engany en el qual les principals empreses transformadores de llet havien pactat preus per assegurar comprar el producte a baix cost.

La notícia de la imposició de la multa a les grans firmes transformadores ha estat ben rebuda pels ramaders afectats, tot i que encara estan pendents de com acabarà, degut al recurs presentat, ara farà uns quatre anys.

Però per a Pujol, encara que finalment acabin pagant la sanció, no n’hi haurà prou. “Haurien de reconèixer el mal que ens han fet, a cada un de nosaltres i a tot el sector. Perquè parlem de negocis de caràcter familiar, per tant, en depèn tota una família, o més d’una, del rendiment. Amb una vida molt sacrificada, perquè les vaques s’han de munyir 365 dies l’any i se n’ha de tenir cura constantment”, lamenta el ramader, que hi afegeix: “Van destrossar tot el teixit lleter i això ho haurien de pagar.”

Ara té llogada la granja i es dedica a l’engreix de vedells i a vaques de pastura, però assegura que enyora la seva explotació lletera perquè era la seva vocació i la tradició familiar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.