L’engany de la llet
Grans empreses de productes làctics van pactar els preus de la llet
La impossibilitat d’aguantar va fer tancar moltes granges lleteres
Les firmes han estat sancionades, però hi han presentat recurs
La Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) va arribar a la conclusió, l’any 2019, que entre l’any 2000 i l’any 2013 diverses empreses adquirents i transformadores de llet crua de vaca havien acordat entre si fixar els preus del mercat de compra del producte, i van forçar així uns preus de venda de la llet molt ajustats i innegociables.
La comissió va imposar una multa de 80,6 milions d’euros a vuit empreses i a dues associacions del sector per haver format un càrtel, el famós “càrtel de la llet”. Entre les empreses hi havia noms coneguts com Danone, Nestlé España, Puleva Food i Calidad Pascual. Acusades d’haver comès una “infracció continuada”, les firmes van ser multades amb diferents quantitats. Les sancions imposades van des dels 23,2 milions que hauria de pagar Danone als 8,5 milions imposats a Calidad Pascual, coneguda anteriorment com a Grup Leche Pascual. Ara la multa està pendent de confirmació per part de l’Audiencia Nacional, ja que aquestes grans indústries hi han presentat recurs.
L’advocat del bufet Redi Albert Poch representa 169 ramaders de les comarques de Girona que van sofrir les males pràctiques i que s’inclouen en un col·lectiu de més de 1.200 ramaders de tot l’Estat i explica que s’ha calculat que, del total de 60.000 afectats, només al voltant de 3.000 han iniciat els tràmits de reclamació.
Tenint en compte que l’Audiencia Nacional sol resoldre els recursos en tres o quatre anys, es calcula que la resolució del tribunal podria arribar aquest mateix any. Aleshores, els ramaders podran reclamar possibles indemnitzacions.
Poch recorda que fa uns mesos va sortir una sentència del TJUE (Tribunal de Justícia de la Unió Europea) referent al càrtel de camions que confirma que els afectats tenen fins a cinc anys per reclamar els danys i els perjudicis que li ha causat el càrtel. Aquesta sentència també és extrapolable al càrtel de la llet i significa que aquells qui no hagin reclamat i van vendre llet del 2000 al 2013 poden fer-ho. Aquesta jurisprudència fa pensar a l’advocat que hi ha possibilitats reals d’arribar a cobrar indemnitzacions, tot i que reconeix que serà un procés molt llarg.
David contra Goliat
El responsable nacional del sector boví de llet d’Unió de Pagesos, Marc Xifra, també ramader i afectat, explica com ha estat de dur per a les famílies haver de viure sense poder pactar un preu just i sofrir una situació que ell qualifica d’esclavatge. Els resultats de l’engany, recorda, es van ajuntar a altres problemes que ha arrossegat el sector en els darrers anys. L’any 1992 hi havia 4.300 granges lleteres a Catalunya. Ara n’hi ha unes 400. En els darrers cinc anys n’han plegat més de 150.
Aquesta realitat té molt a veure, segons Xifra, en l’acumulament d’obstacles que els ramaders han hagut d’anar superant per poder ser competitius. “Econòmicament i socialment ha estat un desastre, el mercat es va precaritzar i això ho acaba pagant el consumidor perquè som un país deficitari en llet”, lamenta.
Quan es va saber què havia passat, la unió va fer la força: “Al principi no ens hi vèiem amb cor, sobretot pels costos, però quan ens va arribar la possibilitat de fer-ho com a col·lectiu ho vam tirar endavant”, diu Xifra, que destaca que el fet que el sector hagi fet el pas de destapar les estratègies de noms tan importants com Lactalis i Danone o Nestlé és molt important. “Potser la gent anirà perdent la por, sobretot els més joves. Per tant, passi el que passi i facin el que facin, aquests hauran de pagar”, adverteix. El representant dels ramaders assegura que la seva lluita no és només personal, sinó que és de país: “Una explotació agrària és patrimoni de tots. Tu tens dret, com a ciutadà, a poder consumir llet de proximitat.”
Xifra dubta de si les estratègies del càrtel han desaparegut del tot, o si han mutat. “Per exemple en la distribució, caldria investigar-ho”, explica, i hi afegeix: “Les coses no s’arreglen d’un dia per l’altre. Les regles de joc han canviat una mica, amb la nova llei de la cadena alimentària, la nostra pròpia organització com a col·lectiu, i el fet d’haver perdut la por poden ser petits avenços, però encara hi ha molt camí per córrer.”
LES XIFRES
“No vam plegar, ens van fer fora”
C.R“El pitjor és haver descobert que no érem nosaltres que fèiem les coses malament, o que no donàvem prou qualitat, sinó que tot estava pensat per que no poguéssim apujar els preus.” Així es lamenta Jordi Pujol, ramader de Ribes de Freser, que ara fa cinc anys va haver de tancar l’explotació lletera. Deixava enrere una vocació i una il·lusió que havia començat l’any 2010 quan va posar la granja familiar al seu nom i la va renovar completament: “Vaig ser molt valent, perquè ens deien que només posant-nos al dia podríem tirar endavant. Hi vaig fer una gran inversió i el 2012 estrenava la nova granja.” Però el 2015, amb la desaparició de les quotes i a causa de la impossibilitat d’aconseguir més preu per cada litre de llet, els problemes es van començar a amuntegar i el 2017 va haver de tancar.
Un any després, el 2018, es confirmaven els rumors que ja corrien que hi havia hagut un gran engany en el qual les principals empreses transformadores de llet havien pactat preus per assegurar comprar el producte a baix cost.
La notícia de la imposició de la multa a les grans firmes transformadores ha estat ben rebuda pels ramaders afectats, tot i que encara estan pendents de com acabarà, degut al recurs presentat, ara farà uns quatre anys.
Però per a Pujol, encara que finalment acabin pagant la sanció, no n’hi haurà prou. “Haurien de reconèixer el mal que ens han fet, a cada un de nosaltres i a tot el sector. Perquè parlem de negocis de caràcter familiar, per tant, en depèn tota una família, o més d’una, del rendiment. Amb una vida molt sacrificada, perquè les vaques s’han de munyir 365 dies l’any i se n’ha de tenir cura constantment”, lamenta el ramader, que hi afegeix: “Van destrossar tot el teixit lleter i això ho haurien de pagar.”
Ara té llogada la granja i es dedica a l’engreix de vedells i a vaques de pastura, però assegura que enyora la seva explotació lletera perquè era la seva vocació i la tradició familiar.