Societat

IBRAHIM FASSIRI

VOLUNTARI

“Ser voluntari de Càritas és un orgull”

Mentre espero la resolució de la situació, m’he començat a formar a Ecosol

Al Marroc gaudia d’una situació privilegiada amb una feina estable que li garantia el futur, però les ganes de conèixer món el van acabar portant a Catalunya, on va decidir quedar-s’hi a viure després d’unes vacances per diferents indrets del continent europeu. Ara, amb el marcador a zero, ha de començar de nou.

Què ha deixat enrere?
A banda de la feina en el despatx d’arquitectura, una família amb set germans de la qual el més gran se n’ha fet responsable i l’ha tirat endavant. Gràcies a ell hem pogut estudiar. Jo soc el més petit dels set. A Catalunya n’hi ha dos que fa molt temps que hi són. Tinc tres germanes al Marroc i els altres a Bèlgica.
Una vegada presa la decisió, quin va ser el seu itinerari?
Quan vaig decidir quedar-me aquí em vaig establir amb la meva germana, que viu a Tordera. I just en aquella època va esclatar la pandèmia. La meva germana té molta mainada i érem molts a casa, així que vaig anar a viure a casa del meu germà, a Santa Susanna, però com que no m’agrada estar quiet i m’agrada buscar-me la vida, vaig establir-me a Lloret de Mar, a casa d’un amic del meu germà. Actualment visc a Girona, també a casa d’uns amics. El meu germà ha ajudat molta gent i manté molt bones relacions.
Com va entrar en contacte amb Càritas?
Càritas m’ajuda i m’ha ajudat molt. Vaig conèixer l’entitat l’any 2021 i d’una manera molt especial. Un dia estava passejant per Girona i vaig decidir comprar-me un entrepà i un refresc. Feia molt de temps que no havia begut aquest tipus de refresc! Estava content i tranquil i em vaig asseure en un banc al costat de l’estació. Allà hi havia un noi que estava fent música, m’hi vaig acostar i li vaig proposar cantar amb ell, acompanyar-lo, i ho va acceptar. En acabar, li vaig oferir refresc i part del meu entrepà. Vam tenir una conversa, i em va parlar de Càritas. Fins i tot em va acompanyar al local que té l’entitat a Sant Pau. L’endemà vaig tornar al local de Càritas. En aquesta ocasió em va acompanyar un amic que sap parlar català. Vaig poder explicar la meva situació sense cap problema. Estava interessat a estudiar. Em van proposar estudiar català i em va semblar fantàstic! Vaig sortir molt content i amb la sensació de tenir les portes obertes. Només quinze minuts després de deixar el local, em van trucar per dir-me que la setmana següent podia començar el curs de català.
A què es dedica en aquests moments?
Actualment faig moltíssimes coses! Participo en sortides, faig de voluntari al Rober de Girona amb la Sara, també formo part del Centre de Distribució d’Aliments, del grup comunitari i del grup Nosaltres de Càritas a Salt amb la Flora. Formar part de l’equip de voluntariat de Càritas és un orgull. Encara estic estudiant català, però també estic com a formador d’informàtica. També dono un cop de mà amb el català a tota aquella gent que no sap llegir ni escriure, i com que parlo anglès, francès, àrab, català i una mica de castellà, tinc més facilitat per fer-me entendre.
Se’l veu molt entusiasmat.
L’entitat m’ha obert moltes portes i m’ha ajudat a teixir vincles amb l’entorn, a sentir que formo part de la societat, poder participar i poder tenir un contacte més proper amb la gent. És per això que també formo part de l’equip de voluntariat del Pla de Fred de l’Ajuntament de Girona. Es tracta d’un espai habilitat especialment per a les persones sense llar on es poden resguardar de les baixes temperatures durant l’hivern. Hi vaig tres dies a la setmana: divendres, dissabte i diumenge, i hi vaig a les 7 del matí per repartir l’esmorzar. També formo part de l’Associació de Donants de Sang i d’una entitat cultural.
Sembla que té Càritas com a principal referència...
Estic molt content amb l’assessorament que he rebut. L’entitat, a part de cobrir-me les necessitats més bàsiques, ajudar-me a crear una xarxa amb l’entorn i ensenyar-me moltes coses, també m’acompanya en el procés de regularitzar la meva situació administrativa. Mentre espero la resolució m’he començat a formar a Ecosol. L’Eulàlia i la Irene em van oferir aquesta possibilitat i vaig acceptar-la. M’agrada estar en constant aprenentatge. També formo part de l’equip de participació d’Ecosol. L’any passat vam fer la cançó M’agrada la vida; jo he participat en el procés i el muntatge del vídeo. Jo no vaig cantar, però sempre els acompanyo.
Com s’imagina el seu futur?
Em vull quedar aquí. El meu projecte més immediat és poder treballar i trobar una feina. M’agradaria acabar d’estudiar i anar a la universitat a fer el doctorat. Tot i que treballi i estudiï, no vull deixar de dedicar el meu temps lliure a Càritas, que sempre podrà comptar amb el meu suport. Càritas és la meva segona família. M’he sentit i em sento molt acompanyat i acollit. Vaig vestit i menjo gràcies a l’entitat. M’ho han donat tot! M’ha ajudat en la gestió de la meva situació administrativa, m’ha donat l’oportunitat d’estudiar, d’aprendre i conèixer, de viure experiències i de tenir contacte amb el meu nou entorn. M’agrada pensar en l’entitat com un vaixell: tots hi pugem per seguir i arribar bé a terra ferma i no tenir problemes a alta mar.

Conèixer món

Ibrahim Fassiri (Oujda, 1982) va decidir venir a Catalunya en unes vacances. Només hi va passar deu dies, però el territori el va captivar i, tot i que tenia una feina estable al Marroc, va decidir fer un pas endavant. És el més petit de set germans i reconeix el paper del seu germà gran després de la mort del pare. Treballava en un despatx d’arquitectura. Com a tècnic superior, mirava la qualitat de l’obra i dels materials. Treballava en el sector d’enginyeria civil. Sobretot gestionava obra pública.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia