Medi ambient

El govern farà una prova pilot de l’eòlica marina a Roses

La Generalitat convoca un concurs per assajar la tecnologia amb tres turbines flotants entre 16 i 24 quilòmetres mar endins

Preveuen que estiguin en marxa a finals de 2025 per avaluar-ne la producció i els impactes, d’acord amb el ministeri

El Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural va anun­ciar ahir l’impuls a la cre­ació de la Pla­ta­forma d’R+D+i en Ener­gies Mari­nes de Cata­lu­nya (Plem­cat), una infra­es­truc­tura d’inves­ti­gació cen­trada en l’eòlica marina que se situarà a la badia de Roses. El pro­jecte pre­veu que sigui un labo­ra­tori d’assa­jos flo­tant a la mar Medi­terrània que ser­virà per estu­diar el com­por­ta­ment de dife­rents com­po­nents i sis­te­mes tècnics per a l’avenç i la vali­dació de l’eòlica flo­tant –cri­ti­cada pel seu impacte visual, els ris­cos per a les aus i el cor­re­dor de ceta­cis–, però també d’altres ener­gies mari­nes, per al moni­to­ratge de l’eco­sis­tema marí i per altres estu­dis medi­am­bi­en­tals, climàtics o de bio­di­ver­si­tat, segons va defen­sar ahir la Gene­ra­li­tat en un comu­ni­cat.

El pro­jecte es cana­litza a través de l’Ins­ti­tut de Recerca en Ener­gia de Cata­lu­nya (IREC), té suport tècnic de l’Ins­ti­tut Català d’Ener­gia (Icaen) i aspi­rarà a una con­vo­catòria del Minis­teri per a la Tran­sició Ecològica (Miteco), que té pen­dent apro­var en les pròximes set­ma­nes el pla esta­tal d’orde­nació de l’espai marítim (POEM), que pre­veu la implan­tació de l’eòlica marina a la zona LEBA-2. Dilluns, la pla­ta­forma Stop Parc Eòlic Marí va cri­ti­car que la Gene­ra­li­tat no hagués plan­te­jat grans al·lega­ci­ons al POEM, i l’anunci del govern encai­xa­ria amb les peti­ci­ons al minis­teri de començar assa­jant la nova tec­no­lo­gia –i d’altres de com­ple­mentàries– a la zona, expres­sa­des per la con­se­llera Teresa Jordà al novem­bre al Par­la­ment. Un pri­mer pas per posar a prova la tec­no­lo­gia i ava­luar-ne els impac­tes i el ren­di­ment abans de des­ple­gar-la a ple ren­di­ment.

La distància a la costa

Un dels aspec­tes qüesti­o­nats, per la visi­bi­li­tat dels grans molins de fins a 260 metres d’alçària des de la costa, és la distància. Dels 15 quilòmetres plan­te­jats ini­ci­al­ment per algu­nes pro­pos­tes, pro­jec­tes com ara el de Parc Tra­mun­tana els van aca­bar allu­nyant fins als 24, en el cas de la prova pilot. I la Gene­ra­li­tat emplaça Plem­cat mar endins, a una distància d’entre 16 i 24 quilòmetres de la costa, amb la intenció que l’acti­vi­tat ja es pugui ini­ciar abans de finals de l’any 2025.

El pro­jecte es desen­vo­lu­pa­ria en dues fases. La pri­mera, cen­trada en tota l’acti­vi­tat vin­cu­lada amb els assa­jos de pro­to­tips, com­po­nents i altres actu­a­ci­ons de R+D+i, men­tre que en una segona fase s’habi­li­tarà la zona des­ti­nada a sis­te­mes pre­co­mer­ci­als, per donar sor­tida a l’ener­gia produïda

Con­curs obert

Per donar el tret de sor­tida al pro­jecte, l’IREC ja ha obert el ter­mini per rebre mani­fes­ta­ci­ons d’interès a uti­lit­zar les capa­ci­tats i ser­veis de la Pla­ta­forma d’R+D+I en Ener­gies Mari­nes de Cata­lu­nya (Plem­cat). Les ins­ti­tu­ci­ons i les empre­ses interes­sa­des a ser usuàries de les capa­ci­tats de la pla­ta­forma poden adreçar-se a l’espai web específic habi­li­tat per l’IREC, on tro­ba­ran tota la infor­mació sobre el pro­jecte i podran reme­tre les seves pro­pos­tes. A més de tenir l’impuls i el suport del Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural, el pro­jecte aspi­rarà a la con­vo­catòria Ren­ma­ri­nas Demos del Miteco.

El govern català sosté que “es tre­ba­lla acti­va­ment per acce­le­rar la implan­tació d’ener­gies reno­va­bles i, al mateix temps, perquè aquesta implan­tació es faci de manera equi­li­brada en el ter­ri­tori, amb el màxim res­pecte a la bio­di­ver­si­tat i amb el màxim retorn per a l’entorn on s’ins­tal·lin.” I en posen com a exem­ple la cre­ació, al gener, d’un grup de tre­ball del depar­ta­ment d’Acció Climàtica i els muni­ci­pis empor­da­ne­sos afec­tats pel POEM. L’objec­tiu de la Gene­ra­li­tat és que “la tran­sició energètica sigui justa, equi­li­brada i con­sen­su­ada amb el ter­ri­tori”.

La recerca, el desen­vo­lu­pa­ment i la inno­vació són línies de tre­ball pri­o­ritàries per a la tran­sició de Cata­lu­nya cap a un model energètic més net, sos­te­ni­ble i democràtic. I, de fet, la Pros­pec­tiva Energètica de Cata­lu­nya 2050 (Pro­en­cat 2050) iden­ti­fica l’R+D+i com un dels eixos estratègics per tal que el sis­tema energètic català con­tri­bu­eixi a asso­lir l’objec­tiu de la neu­tra­li­tat climàtica l’any 2050.​La pla­ta­forma Plem­cat dis­po­sarà de dife­rents zones per dur a terme diver­sos tipus d’acti­vi­tats, tot cobrint les acti­vi­tats de R+D+i des del labo­ra­tori fins a mer­cat. Una pri­mera zona es des­ti­narà a l’ava­lu­ació de mate­ri­als, com­po­nents i sis­te­mes per ana­lit­zar el com­por­ta­ment en con­di­ci­ons reals mari­nes, i també per­metrà fer-hi altres acti­vi­tats de R+D+i. Una segona zona estarà dis­se­nyada per a l’assaig de pro­to­tips de tec­no­lo­gies de gene­ració d’ener­gia marina. Final­ment, per pro­moure la inno­vació indus­trial, hi haurà una zona de vali­dació de tec­no­lo­gies pre-comer­ci­als de gene­ració eòlica o d’altres ener­gies mari­nes.Amb aquest equi­pa­ment, es pretén faci­li­tar i pro­moure la inves­ti­gació en totes les fases del desen­vo­lu­pa­ment d’un sis­tema d’ener­gia eòlica marina flo­tant i d’altres tec­no­lo­gies energètiques reno­va­bles en el medi marí, i també la for­mació d’inves­ti­ga­dors i pro­fes­si­o­nals vin­cu­lats a aquests àmbits. Això inclou tant el desen­vo­lu­pa­ment de models de simu­lació avançats, el moni­to­ratge avançat, con­trol, ope­ració i man­te­ni­ment a través de vehi­cles ope­rats remo­ta­ment, i el dis­seny de nous sis­te­mes de fixació i flo­ta­dors. Al mateix temps, la pla­ta­forma estarà capa­ci­tada per ela­bo­rar estu­dis ambi­en­tals vin­cu­lats a la interacció d’aquest tipus d’infra­es­truc­tu­res amb l’entorn marí i també per esde­ve­nir un obser­va­tori del canvi climàtic i de l’evo­lució de la bio­di­ver­si­tat a la mar Medi­terrània.Més enllà del PLEM­CAT, el Depar­ta­ment d’Acció Climàtica, Ali­men­tació i Agenda Rural -mit­jançant l’ICAEN- també està finançant i donant suport a l’IREC en el desen­vo­lu­pa­ment de la Pla­ta­forma PRIMA, un cen­tre d’assaig i demos­tració en entorns reals de tec­no­lo­gies energètiques i de noves solu­ci­ons i pro­duc­tes en la fase prèvia a la seva intro­ducció a mer­cat, i que està en fase de cons­trucció. Amb seu a Gurb (Osona), PRIMA serà una pla­ta­forma d’inte­gració d’ener­gies reno­va­bles i emma­gat­ze­matge for­mada per dife­rents plan­tes pilot d’escala indus­trial, en les quals es podrà expe­ri­men­tar i vali­dar pro­jec­tes de manera com­par­tida entre dife­rents agents del sec­tor. Els àmbits tec­nològics de les plan­tes pilot seran els sis­te­mes d’hidro­gen; l’elec­tri­fi­cació i fle­xi­bi­li­tat; les ener­gies reno­va­bles i l’emma­gat­ze­matge; l’ener­gia tèrmica; l’eficiència energètica; la mobi­li­tat sos­te­ni­ble, i la bio­e­ner­gia.

LES XIFRES

18
MW
és la potència màxima de les tres turbines que vol posar en pràctica la Generalitat.
16
quilòmetres
de la costa és la distància mínima, i la més llunyana seria 24 quilòmetres mar endins.

Un fre inicial als grans projectes

El format inicial de la prova pilot afavoreix d’entrada les enginyeries catalana Sener i la basca Saitec, ja que la primera va reformular la proposta inicial del Parc Tramuntana amb un format més reduït, només tres aerogeneradors i una potència limitada a 50 MW, una desena part. Pel que fa a l’enginyeria basca, també es tractaria d’un “parc pilot precomercial”, el Medfloat, amb la mateixa potència màxima adaptada al llindar que la Generalitat pot visar en sòl terrestre.

Això, però, no barra la porta als altres grans projectes presentats per Iberdrola (Gavina), Ferrovial (Creus) i Empordà (Capital Energy), tots tres de 500 MW, en la línia de l’inicial i pioner de Parc Tramuntana (Sener i Blue Float Energy) i al més gran de Cobra (CatWind), de 1.200 MW i amb 82 molins aerogeneradors mar endins. Aquestes empreses encara disposen de temps per reformular els projectes, tot i que hi haurien d’incorporar les propostes de monitoratge científic, abans del 10 de març.

Si la idea prospera, hi haurà dades reals d’impacte ambiental, producció energètica a escala i es podran dissenyar, amb correccions, o descartar el seguit de projectes futurs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.