Banyolins molt vistosos

L’ànec man­darí, una raça exòtica d’ocell aquàtic espe­ci­al­ment vistós pels colors cri­da­ners del seu plo­matge, s’està adap­tant tan bé a l’estany de Banyo­les que en dos anys la seva població ha cres­cut de manera nota­ble: durant molts anys només se’n veia un, l’any pas­sat ja n’hi havia 15 i avui la xifra ha pujat a 37. “S’haurà de veure com evo­lu­ci­ona –comen­ten des de l’asso­ci­ació natu­ra­lista Lim­nos–, ja que fins al 2021 no cri­ava a l’estany, però des que ho fa cada any tenim més pare­lles cri­ant, fet que demos­tra el seu poten­cial inva­sor”. En un altre indret de la comar­cal on se n’havien detec­tat per pri­mer cop l’any pas­sat (deu exem­plars), ara no hi consta la seva presència. Si bé és una espècie forana, de moment no es pot con­si­de­rar inva­sora perquè encara no consta que en per­ju­di­qui d’altres. Es tracta d’una au ori­ginària de Sibèria, el Japó i la Xina que, a causa de la seva bellesa, és molt apre­ci­ada. Això va fer que al llarg del segle pas­sat se n’impor­tes­sin molts cap a Occi­dent, prin­ci­pal­ment a les illes britàniques.

Menys fot­ges, més cabus­sets

L’incre­ment de la població de l’ànec man­darí a l’estany de Banyo­les s’ha detec­tat en el cens d’ocells aquàtics que des de fa 29 anys hi orga­nitza a l’hivern l’asso­ci­ació Lim­nos, coin­ci­dint amb el recompte que es fa en altres espais del país. A banda del cas d’aquell au exòtica, ha cri­dat l’atenció la dava­llada de fot­ges (84, el valor més baix de les últi­mes dues dècades) i, per con­tra, el màxim històric de cabus­sets (14), un fet que Lim­nos atri­bu­eix, almenys en part, a l’ober­tura de vege­tació que ha fet el coipú (un rose­ga­dor inva­sor con­tra el qual s’està llui­tant) a les lla­cu­nes de Can Mor­gat. Els natu­ra­lis­tes també des­ta­quen el fet que hi hagi hagut 120 cigo­nyes pas­sant l’hivern en aquest espai, on la seva cria va anar molt bé l’any pas­sat. L’ànec de coll verd, amb 236 indi­vi­dus, con­ti­nua sent de les espècies més comu­nes de l’estany.

Els gavi­ans

Els gavi­ans argen­tats han dei­xat d’uti­lit­zar l’estany com a lloc on dor­mir i, com que era aquí on se’ls comp­tava (també en les cober­tes d’algu­nes naus), en el cens d’aquest hivern no n’hi consta cap exem­plar (l’any pas­sat en van comp­tar més de 800). Les gavi­nes comu­nes sí que man­te­nen aquest hàbit i n’hi han comp­tat 110, una xifra que els orga­nit­za­dors con­si­de­ren “rela­ti­va­ment baix”, tenint en compte que fa dos anys n’hi havia el doble.

En el capítol de fets sin­gu­lars cal incloure-hi la detecció de tres exem­plars dels qua­tre ànecs híbrids amb cua­llarg que s’havien vist ara fa un any.