Societat

Societat

Quaranta anys de la segregació de dos municipis del Gironès

D’oficina a Ajuntament

Un decret de la Generalitat va restituir la independència de Salt i Sarrià el 3 de març de 1983

L’exbatlle Xavier Corominas i l’expresident del Consell Municipal sarrianenc Quim Rodríguez recorden l’efemèride

Dues set­ma­nes després del decret que per­me­tia la segre­gació de Sant Julià del Llor i Bon­matí d’Amer, Salt i Sarrià de Ter van rebre l’auto­rit­zació de la Gene­ra­li­tat per tor­nar a ser inde­pen­dents.. Va ser el dijous 3 de març de 1983; avui fa qua­ranta anys que es van sepa­rar de Girona. “La recla­mació era un clam”, recorda Xavier Coro­mi­nas i Mai­ne­gre (Girona, 1951).

Coro­mi­nas va ser l’alcalde de Salt pel PSC (1991-1999). En total, va estar dues dècades a l’Ajun­ta­ment. Abans havia estat mem­bre de la Comissió per la Inde­pendència i del Con­sell Muni­ci­pal, un ens creat el 1979, amb els ajun­ta­ments democràtics i el vis­ti­plau de Girona.

L’exal­calde, ara a les llis­tes de Gua­nyem Girona, va llui­tar al car­rer i a les ins­ti­tu­ci­ons. “La Comissió per la Inde­pendència s’ho va tre­ba­llar molt. Vam anar al Par­la­ment, a veure [el pre­si­dent] Pujol, vam fer actes per a la gent. Tot allò va ser un caldo de cul­tiu que va fer impos­si­ble que no es fes un Ajun­ta­ment”.

Coro­mi­nas ha acce­dit a recor­dar per a aquest diari l’efemèride dels 40 anys jun­ta­ment amb Quim Rodríguez i Vidal, actual regi­dor del PSCde Sarrià i que serà alcal­da­ble el 28 de maig. El punt de tro­bada ha estat a la plaça del Vi, on encara hi ha la casa de la vila de Girona. El 1983, Rodríguez (Sarrià, 1956) pre­si­dia el Con­sell Muni­ci­pal de Sarrià, que tenia lla­vors uns 4.000 habi­tants. A Salt, n’hi havia “entre 17.000 i 18.000 i la com­po­sició era molt dife­rent de la d’ara”, recorda l’exbat­lle i vice­pre­si­dent de Mou-te en Bici.

“Un punt de justícia”

Rodríguez recorda: “[Tor­nar a ser muni­cipi] era l’expressió que recu­peràvem la iden­ti­tat de poble perquè la iden­ti­tat no és només social sinó que és política. Tenir la ins­ti­tució més a prop dels ciu­ta­dans a qui dones ser­veis era un punt de justícia”, explica el mes­tre i peda­gog i pro­fes­sor de secundària jubi­lat.

Els mals havien començat l’agost del 1968 quan un decret del Minis­teri de Gover­nació fran­quista va auto­rit­zar Girona a engo­lir Salt, Sarrià i una part de Celrà i de Sant Gre­gori. “Vivíem com a poble igual­ment, l’única cosa és que veníem a fer les ges­ti­ons aquí [a Girona]i fèiem els plens del Con­sell Muni­ci­pal en llocs diver­sos”, explica Rodríguez.

El decret d’annexió va ser efec­tiu a finals de desem­bre del 1974 a Salt i “el 12 de desem­bre del 1976” a Sarrià, recorda Rodríguez. “Allò va ser un acte admi­nis­tra­tiu, i les enti­tats van con­ti­nuar igual, la UES [Unió Espor­tiva Sarrià], el Patro­nat de Pares de Família. La gent no se’n va assa­ben­tar [de l’annexió].” Rodríguez havia relle­vat Just Manuel Casero en el Con­sell Muni­ci­pal. Casero va morir de malal­tia el 1981.

Acos­tu­mat a trac­tar amb Girona en el Con­sell, Rodríguez va haver de trac­tar els tras­pas­sos a Sarrià fins que, amb les elec­ci­ons del 8 de maig de 1983, els muni­ci­pis van tor­nar a tenir regi­dors: Sal­va­dor Sunyer va ser el bat­lle esco­llit de Salt i Jordi Cañigue­ral, el de Sarrià.

Per exem­ple, a Sarrià van haver de vigi­lar en la cessió d’agents de la poli­cia. Rodríguez recorda, a més, que havien tin­gut feina abans, en la dècada dels setanta, quan amb la cons­trucció dels bar­ris de la Rasa i el Pla de l’Horta va cal­dre que hi hagues­sin ser­veis com ara el cla­ve­gue­ram o l’asfal­tatge.

Girona, Salt i Sarrià com­par­tien el ser­vei d’aigua pota­ble i d’escom­bra­ries i, després de la segre­gació, ho van con­ti­nuar fent. Va cal­dre nego­ciar que el nou Ajun­ta­ment tingués plan­ti­lla. “[Quan per­ta­nyia a Girona] ja hi havia una petita ofi­cina, que era la seu de l’Ajun­ta­ment i després es va ampliar amb fun­ci­o­na­ris que tre­ba­lla­ven a Girona. Això sí que va ser par­lat i dis­cu­tit. Va ser més fei­xuc bus­car a fora secre­tari i inter­ven­tor”, diu Coro­mi­nas, tinent d’alcalde i edil sal­tenc de Segu­re­tat.

En l’Ajun­ta­ment, Coro­mi­nas recorda que les pri­me­res rei­vin­di­ca­ci­ons a Salt ana­ven “de baix a dalt”. “El pri­mer que va dema­nar la gent, els més actius, va ser un pavelló. Va ser la pri­mera infra­es­truc­tura amb el nou Ajun­ta­ment.” També van haver d’estar atents amb el per­so­nal que els volien cedir. “Ens volien enviar els guàrdies de segu­re­tat de la Devesa com a poli­cies.”

“Situ­ació d’emergència”

Qua­tre dècades després, Salt és un poble amb més de 32.000 habi­tants empa­dro­nats i amb el 38,14% de veïns de fora de l’Estat (amb dades del 2022). “Viu una situ­ació d’emergència, amb esco­les raci­als” i que neces­sita un pla “per abor­dar desi­gual­tats” que vin­gui d’admi­nis­tra­ci­ons supe­ri­ors, sosté. Per Coro­mi­nas, pobles veïns com ara Vila­bla­reix, Bes­canó i Sant Gre­gori “s’han blin­dat urbanísti­ca­ment” per no rebre “emi­gració de tot el món”. Amb les suc­ces­si­ves ona­des migratòries, diu, “Salt és un nou muni­cipi, amb mol­tes ini­ci­a­ti­ves, ganes de llui­tes i pro­pos­tes; l’Ate­neu de la Coma Cros, que és molt potent, o els equips de fut­bol, que són mun­di­als, en són exem­ple”.

A Sarrià cal paci­fi­car l’avin­guda de França, que hau­ria de ser tras­pas­sada a l’Ajun­ta­ment, i natu­ra­lit­zar els car­rers, explica Rodríguez. Les pudors de la fàbrica Hino­josa han dis­minuït, després d’una llarga lluita veïnal, inclo­ent-hi la pla­ta­forma Prou Pudors, recorda l’expre­si­dent del Con­sell Muni­ci­pal sar­ri­a­nenc.

1968
16.08
Un decret
ordena l’annexió a Girona de Salt, Sarrià de Ter i part dels termes de Sant Gregori i Celrà.
1974
12.03
El Tribunal
Suprem confirma l’annexió de Salt.
1976
01.04
El Suprem
avala l’annexió de Sarrià.
1979
23.04
Acord
del ple extraordinari de Girona perquè Salt i Sarrià puguin tornar a ser municipis independents.
1979
18.05
Neixen
els dos consells municipals.
1981
11.02
Inici
de l’expedient de segregació a Girona.
1983
03.03
Segregació
aprovada


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia