Societat

Una casa que volen dos amos

L’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres reclama al Ministeri de Defensa una finca propietat de l’exèrcit

Troben documentació que demostra que la van cedir al municipi el 1938 per fer-hi una escola

Aquesta és una història de per­se­ve­rança. De David con­tra Goliat, però encara amb un final incert. A Sant Andreu de Lla­va­ne­res (Maresme), es coneix popu­lar­ment com a casa del Capità Gene­ral una finca magnífica de què, ara, només poden fer ús les més altes instàncies de l’exèrcit espa­nyol. L’immo­ble, tan­cat la major part de l’any, actu­al­ment només l’uti­litza com a lloc de vacan­ces l’ins­pec­tor gene­ral, un càrrec que ostenta el tinent gene­ral Manuel Bus­quier. Fa uns mesos, l’Ajun­ta­ment anun­ci­ava ofi­ci­al­ment en roda de premsa l’inici d’un procés per recla­mar al Minis­teri de Defensa que li fos retor­nada la finca, perquè havien des­co­bert docu­men­tació que acre­di­tava que era pro­pi­e­tat del muni­cipi. La casa del Capità Gene­ral, ofi­ci­al­ment l’antiga Torre Martí, la va com­prar, ini­ci­al­ment, Ricard Martí i Martí. “Martí era un metge que vivia a Puig­cerdà i que, els anys vint del segle pas­sat, va deci­dir esta­blir-se al muni­cipi i va adqui­rir l’immo­ble, que ja exis­tia i que datava de finals del XIX”, explica l’arxi­ver muni­ci­pal de Lla­va­ne­res, Lluís Albertí, que hi afe­geix: “L’agost del 1936, Martí va deci­dir cedir-ne la pro­pi­e­tat a l’Ajun­ta­ment perquè s’hi fes un cen­tre edu­ca­tiu i cul­tu­ral. Poc després de la cessió, però, va escla­tar la Guerra Civil, que ho cap­gi­ra­ria tot. També el destí de la casa.” Segons Albertí, entre el 1936 i el 1940, el con­sis­tori va fer un ús efec­tiu de la finca. “Lla­va­ne­res no tenia escola i el govern d’ales­ho­res va ini­ciar els tràmits perquè comencés a fun­ci­o­nar allà”, asse­nyala l’arxi­ver. De fet, hi ha constància escrita que l’Ajun­ta­ment va pagar l’impost de trans­mis­si­ons patri­mo­ni­als el 1938 i de l’apro­vació ofi­cial del pro­jecte de reforma per ade­quar com a escola les ins­tal·laci­ons. “El lla­vors con­se­ller de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat, Josep Tar­ra­de­llas, va donar una sub­venció del 50% del pres­su­post per poder fer les obres que es van començar, però que no es van poder aca­bar”, asse­nyala l’arxi­ver. L’any 1939, l’exèrcit espa­nyol va fer una pri­mera incursió dins la casa per “con­fis­car” mate­rial de l’obra. La sor­presa per a la gent del poble vin­dria, però, un any després, quan el mateix Ricard Martí faria una segona cessió de la seva torre a l’exèrcit, que, des de lla­vors, ha exer­cit de pro­pi­e­tari.

Un fet cone­gut

Que la casa del Capità Gene­ral havia estat cedida al muni­cipi era i és de conei­xe­ment gene­ral per a la gent de Lla­va­ne­res, sobre­tot els veïns de més edat. Lluís Albertí recorda que fins i tot l’Ajun­ta­ment fran­quista del 1947, amb l’alcalde Josep Vivas al cap­da­vant, va recla­mar per pri­mer cop a l’exèrcit poder fer ús de la casa per con­ver­tir-la en l’escola que s’havia pre­vist ini­ci­al­ment. En con­cret, vuit car­tes envi­a­des a dife­rents coman­da­ments fent la petició donen fe d’un intent que no va pros­pe­rar. Mai no es va rebre cap res­posta i l’escola es va aca­bar fent en un altre indret amb el nom d’Edu­ardo Baeza Ale­gria, en home­natge a un gover­na­dor civil de l’època. Mal­grat que el relat sobre la cessió de la finca al muni­cipi era vox populi, no hi havia docu­men­tació que en con­firmés la pro­pi­e­tat fins que, fa poc, el mateix arxi­ver va comu­ni­car a l’alcalde, Nani Mora (ERC) una des­co­berta excep­ci­o­nal. “Es van loca­lit­zar les escrip­tu­res i altres docu­ments que demos­tra­ven que l’edi­fici havia estat una donació irre­vo­ca­ble, i si hi ha una pri­mera donació irre­vo­ca­ble, no és legal fer-ne una segona”, exposa Mora. L’alcalde, però, reco­neix que de la cessió poste­rior a l’exèrcit en va que­dar constància en el regis­tre de la pro­pi­e­tat, un tràmit que no es va poder for­ma­lit­zar en la donació a l’Ajun­ta­ment el 1938. “Quan va començar la guerra, es va eme­tre un decret del govern de Manuel Azaña en què es pro­hi­bia ins­criure béns en el regis­tre per evi­tar les expro­pi­a­ci­ons per part de l’exèrcit fran­quista, i cre­iem que això va impe­dir que es pogués regis­trar ofi­ci­al­ment la cessió”, pun­tu­a­litza l’alcalde.

Viatge a Madrid

El setem­bre pas­sat, el govern local va ini­ciar els con­tac­tes tant amb la dele­gació del govern espa­nyol com amb el Minis­teri de Defensa, infor­mant-los de la seva intenció de recla­mar la casa, i aquest gener pas­sat, una dele­gació muni­ci­pal es va des­plaçar a Madrid. “Vam acon­se­guir que la sena­dora d’ERC Mire­lla Cortès inter­pel·lés en aquest sen­tit en el Senat la minis­tra de Defensa, Mar­ga­rita Robles, i també hi vam poder par­lar direc­ta­ment”, recorda l’alcalde, que manté que Robles en per­sona li va mani­fes­tar la volun­tat d’arri­bar a un acord. De fet, la minis­tra ja ho va mani­fes­tar així en res­posta a la pre­gunta de la sena­dora Cortès. “Poso en relleu la volun­tat inequívoca del Minis­teri de Defensa d’obrir les nego­ci­a­ci­ons necessàries que per­me­tin, d’acord amb la legis­lació vigent, que aquest edi­fici pugui ser usat amb una fina­li­tat social per a Lla­va­ne­res”, va afir­mar. La tro­bada a Madrid va acce­le­rar tot el procés i un segon viatge a la capi­tal per tro­bar-se amb alts repre­sen­tants de Defensa va per­me­tre posar sobre la taula les con­di­ci­ons per sig­nar el con­veni. “La nos­tra obli­gació és tre­ba­llar per obte­nir el més bene­ficiós per al poble, i la pro­posta que ens han fet fins ara no és ni molt menys la millor”, asse­nyala Nani Mora. L’Ajun­ta­ment insis­teix a recla­mar la pro­pi­e­tat de l’edi­fici i Defensa ofe­reix només l’ús públic de l’espai a canvi d’una com­pen­sació econòmica. L’alcalde es veu capaç de tan­car un acord, però no des­carta ini­ciar un procés judi­cial si la situ­ació entra en un car­reró sense sor­tida. “Abans de fer-ho, però, hem de tenir la plena segu­re­tat que la docu­men­tació de què dis­po­sem ens garan­teix gua­nyar el litigi”, afirma.

LA XIFRA

1938
Ricard Martí i Martí,
metge, va cedir la seva casa a l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia