Barcelona, ciutat d’estrelles
La capital catalana té 24 restaurants distingits per la Guia Michelin
La cuina gastronòmica és un dels pilars de la projecció internacional de la ciutat, i el sector en fa bandera
Els xefs Joan Roca i Carlota Claver, cares de la projecció de la cuina catalana i barcelonina
-
La cuina del dues estrelles Disfrutar, del carrer Villarroel, considerat el tercer millor restaurant del món ORIOL DURAN. -
El restaurant Lasarte, de Martín Berasategui és un dels tres estrelles Michelin que hi ha a Barcelona MIREIA ROURERA. -
A l'interior de l'Hotel Casa Fuster hi ha el restaurant Aleia MIREIA ROURERA.
Barcelona té 24 restaurants amb estrella Michelin. Només la iguala Madrid i totes dues són les ciutats de l’Estat amb més restaurants gastronòmics de la màxima categoria. Tres dels considerats millors restaurants de la capital catalana, el Cocina Hermanos Torres, al barri de les Corts, dels germans nascuts al Carmel Sergio i Javier Torres; el Lasarte, situat al carrer Mallorca, tocant al passeig de Gràcia, del xef basc Martín Berasategui i Paolo Casagrande, i l’Àbac, del xef televisiu Jordi Cruz, situat a l’avinguda Tibidabo, tenen la distinció més alta que es considera en cuina: les tres estrelles Michelin.
Barcelona té, a més a més, el que està considerat per l’organització The World’s 50 Best Restaurants el tercer millor restaurant del món: el Disfrutar, al carrer Villarroel, que està en mans de tres xefs que havien estat a El Bulli: Oriol Castro, Mateu Casañas i Eduard Xatruch, però que paradoxalment no té tres estrelles Michelin sinó dues. Aquests restaurants d’alta gastronomia són un dels grans atractius de Barcelona, posicionada com de les millors ciutats del món per venir-hi a menjar.
A banda del Disfrutar, la capital catalana té quatre restaurants més amb dues estrelles Michelin: el Cinc Sentits, l’Angle, el Moments i L’Enoteca. I després s’hi han d’afegir els d’una estrella Michelin: l’Atempo, l’Aürt, l’Oria, el Caelis, l’Alkimia, l’Hisop, el Dos Palillos, Hofmann, Koy Shunka, Via Veneto, Xerta, i Lluerna. Els últims establiments a aconseguir una estrella Michelin, en la gala que es va celebrar al novembre a Toledo, han estat l’Aleia, que és el restaurant de l’hotel Casa Fuster, als Jardinets de Gràcia; l’Enigma, al carrer Sepúlveda; el Mont Bar, al carrer Diputació; el Come by Paco Méndez, a l’avinguda Mistral, i l’Slow & Low, al carrer Borrell. Però hi ha molts altres restaurants gastronòmics que, tot i no tenir encara cap estrella, estan en mans de xefs estrellats, com el Compartir, al carrer València, amb els mateixos xefs que el Disfrutar (que tenen un altre Compartir a Cadaqués).
Un altre xef estrellat, Romain Fornell, francès que viu a Barcelona des de fa més de 25 anys, obrirà aquesta primavera un nou espai gastronòmic a la ciutat: l’Azul Rooftop Barceloneta, un gran espai de 1.200 metres quadrats amb vistes espectaculars al port que substituirà el Blue Spot a l’àtic de l’edifici Ocean, al passeig Joan de Borbó. Aquesta nova proposta s’afegeix a d’altres que aquest xef, des de la seva marca Goût Rouge, té a Barcelona: el Caelis –situat a la Via Laietana i amb una estrella Michelin–, Casa Tejada, Tejada Mar, Rooftop Hola Barcelona, Cafè Turó, La Plassohla i Le Grand Café Rouge. El cuiner també dirigeix els famosíssims Hostal de la Gavina i la Taverna del Mar de s’Agaró, a la Costa Brava.
Michelin econòmics
La Guia Michelin, però, no només reparteix estrelles, que signifiquen l’extrema qualitat, l’excel·lència, la innovació i l’excepcional atenció al client, uns restaurants que acostumen a ser poc assequibles; no en va són els millors restaurants del món. Des del 1955, aquesta guia inicialment per recomanar restaurants als conductors, reconeix restaurants exquisits més econòmics, fins i tot a preus que poden vorejar els 35 euros. A la capital catalana n’hi ha vuit: el bistro Nairod, al carrer Aribau, especialitzat en carn de caça; el Berbena, al carrer Minerva, de cuina mediterrània; el Cruix, al carrer Entença, on destaquen els arrossos; l’Avenir, al carrer Avenir; el Baló, al carrer Déu i Mata; La Mundana, a Vallespir, 93; el restaurant Saó, al carrer Cesare Cantú, 2, i el Vivanda, al carrer Major de Sarrià.
Esquer turístic
Precisament Turisme de Barcelona, que ja l’any passat va fer una campanya internacional per atraure turistes recolzant-se en l’excel·lència de la cuina de la ciutat, va anunciar al gener a la fira de turisme més gran, Fitur de Madrid, que manté i amplia la campanya La revolució gastronòmica continua a Barcelona. Turisme de Barcelona farà campanyes arreu del món al voltant de la gastronomia i els xefs de la ciutat i, per extensió, del país. Joan Roca, d’El Celler de Can Roca, tres estrelles Michelin, i la xef Carlota Claver, de La Gormanda, al carrer Aribau, padrins de la iniciativa, destaquen el paper propulsor de la gastronomia com a expressió màxima de la tradició i la identitat de les destinacions. Els dos xefs van parlar a Madrid del moment d’excel·lència que viu la cuina catalana i barcelonina i del “ressorgiment de la cuina tradicional a través de la nova generació de xefs, la qual cosa reforça els valors al voltant de la nostra identitat”. Barcelona, en part gràcies a la seva bona cuina, s’ha fet lloc entre les millors ciutats del món. Així ho constata en l’edició d’enguany el prestigiós rànquing World’s Best Cities, que impulsa la consultora Resonance i que situa la capital catalana en la sisena posició d’aquesta particular llista internacional. L’abril passat, el diari The Telegraph va considerar que era la número u.
LES XIFRES
Cimera agroalimentària
Barcelona serà seu aquest març de la I Cimera Internacional Agroalimentària, que aplegarà més de 800 persones procedents de 25 països. L’esdeveniment l’organitzen la Fundació Incyde de les Cambres de Comerç, la Fundació Dieta Mediterrània i la Fundació Triptolemos, i preveu reunir “líders empresarials i representants governamentals, de la societat civil i del món acadèmic, així com d’organitzacions internacionals”. Vol ser un “clar exemple de col·laboració publicoprivada amb representació de tots els actors implicats, empresaris, governs, universitats i centres d’estudis, patronals i associacions”, en un moment en què “el sector afronta un nou escenari, marcat per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, que han visibilitzat la rellevància de les cadenes de subministrament eficients i les noves formes de cultivar, processar, transportar, vendre i comunicar els aliments”. “L’excel·lència dels nostres productes ens situa com la quarta potència agroalimentària d’ Europa i la desena del món”, diu el president de la Cambra de Comerç d’Espanya, José Luis Bonet.