Ciència

JUDIT GIRÓ

ENGINYERA BIOQUÍMICA

“Avancem per detectar els càncers en l’orina”

Hem reproduït la capacitat dels gossos de detectar els tumors reproduint el seu nas amb sensors i el cervell amb intel·ligència artificial
Vaig crear l’empresa a Silicon Valley però vaig decidir tornar a Catalunya. Per què no puc trobar el meu lloc a Silicon Vallmoll?

L’engi­nyera biomèdica Judit Giró (Vall­moll, 1996) és una de les 100 dones menors de 30 anys selec­ci­o­na­des per aparèixer en el dar­rer volum de Con­tes de bona nit per a nenes rebels, que, després d’haver repas­sat la vida de les dones més ins­pi­ra­do­res de la història i d’haver venut 5,5 mili­ons d’exem­plars a tot el món, en la quarta edició se cen­tra en figu­res de joves extra­or­dinàries que estan dei­xant empremta amb els seus des­co­bri­ments científics, aven­tu­res o pro­jec­tes artístics. En el seu cas, per haver dis­se­nyat un dis­po­si­tiu per detec­tar el càncer de mama a par­tir de mos­tres d’orina.

Com va sor­gir la idea d’aquest pro­jecte?
De la frus­tració. La salut feme­nina és una àrea típica­ment obli­dada, té poques tècni­ques de diagnòstic i hi ha pato­lo­gies que no les podem pre­ve­nir a temps. Jo estu­di­ava engi­nye­ria biomèdica, una car­rera que em va agra­dar moltíssim, però on alhora em frus­trava que el cos humà és tan i tan com­plex que mol­tes vega­des costa pas­sar-lo a números, a les matemàtiques, i per tant costa enten­dre’l, estu­diar-lo. I pen­sava que tant de bo existís una tec­no­lo­gia que ens per­metés lle­gir o adqui­rir senyals i dades del cos humà per poder pre­ve­nir el càncer, que sem­pre arriba per sor­presa, quan a la uni­ver­si­tat un pro­fes­sor ens va expli­car que hi havia gos­sos que eren capaços d’olo­rar-lo i detec­tar-lo.
I això va ser la clau…
Em va obrir els ulls i em va fer veure que la màquina que jo volia per detec­tar el càncer ja exis­tia, és el sis­tema olfac­tiu d’un gos i com interac­tua amb el bulb olfac­tiu del cer­vell caní. Per tant, el que ens calia fer era tras­lla­dar el sis­tema olfac­tiu del gos, la bio­lo­gia canina, a l’electrònica per adqui­rir els senyals i després tra­duir el seu cer­vell en un software d’intel·ligència arti­fi­cial per inter­pre­tar aques­tes dades. Aquesta era la recepta per posar fi a aquesta frus­tració i crear The Blue Box.
I com va anar el desen­vo­lu­pa­ment?
Pri­mer va ser una prova de con­cepte; després, un tre­ball de final de grau a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona; després, un tre­ball de final de màster a la Uni­ver­si­tat de Califòrnia a Irvine, i, com que vèiem que la cosa anava tirant, vam crear una start-up per dur al mer­cat aquesta tec­no­lo­gia i aju­dar les dones a pre­ve­nir el càncer de mama a temps.
No és un repte menor.
És molt gran per dos motius. Pri­mer, perquè és el més pre­va­lent en les dones i després, perquè, tot i que és molt cura­ble si es detecta a temps, encara hi ha mol­tes dones que moren per càncer de mama. Per tant, si ens en sor­tim podrem sal­var mol­tes vides.
Ara ja fa un parell d’anys que va crear l’empresa. Com està d’afi­nat el pro­ducte? El veu­rem al mer­cat?
Ja hem fet una pri­mera prova pilot a l’hos­pi­tal Sant Joan de Reus reco­llint mos­tres d’orina de 90 per­so­nes sanes o amb càncer de mama avançat. I vam veure que els nos­tres algo­rit­mes podien clas­si­fi­car bé el 95% de les mos­tres. El següent pas va ser repe­tir-ho amb mos­tres de dones amb càncer de mama molt i molt ini­cial. Aquest és un estudi més gran, amb set cen­tres impli­cats de Cata­lu­nya i Madrid. I, de moment, tenim una eficàcia del 77%.
Quins seran els pròxims pas­sos a seguir, doncs?
Ara con­ge­la­rem el dis­seny, dei­xa­rem de desen­vo­lu­par aquesta tec­no­lo­gia i durant aquest any ens cen­tra­rem en el procés de cer­ti­fi­cació a nivell euro­peu i la indus­tri­a­lit­zació de la tec­no­lo­gia. L’objec­tiu és acon­se­guir sor­tir al mer­cat a finals del 2024.
I com s’ho han fet per repro­duir el sis­tema del gos dins una caixa?
Quan una per­sona té càncer, el cos humà s’inflama i a l’orga­nisme hi ha dife­rents vies meta­bolòmiques que s’acti­ven. Aques­tes reac­ci­ons químiques es trans­for­men en deter­mi­na­des molècules, que és el que nosal­tres ana­lit­zem i detec­tem amb nou sen­sors que hi ha dins la caixa, que con­ver­tei­xen aquests valors físics en impul­sos elèctrics.
Això és el nas del gos. I el cer­vell?
Aquests senyals s’envien al micro­pro­ces­sa­dor que hi ha dins la caixa blava i lla­vors entren en escena l’algo­ritme i la intel·ligència arti­fi­cial que hi ha al dar­rere per inter­pre­tar aques­tes dades. Al final, és el nos­tre prin­ci­pal pro­ducte. Ini­ci­al­ment volíem ven­dre la Blue Box, però ara ens veiem com un DAS.
Un DAS?
Si mires les últi­mes tendències en les start-ups de tec­no­lo­gia mèdica, veuràs que es porta molt, això del DAS. Vol dir Diagnos­tics As a Ser­vice. Volem ser un ser­vei de diagnòstic molt acces­si­ble per a les paci­ents i posar la pre­venció a les mans de les dones, fer que elles siguin les res­pon­sa­bles de la seva salut. Volem que aquest dis­po­si­tiu esti­gui en una clínica on les dones es fan les revi­si­ons gine­cològiques rutinàries, ide­al­ment un cop l’any, i que se’ls ofe­reixi la pos­si­bi­li­tat de fer-se el test com un ser­vei més.
Aquesta tec­no­lo­gia podria detec­tar altres càncers o malal­ties a par­tir de l’orina?
Hem començat pel càncer de mama perquè la neces­si­tat que hi ha és urgent, tan­gi­ble i molt impor­tant. Però tan bon punt haguem acon­se­guit això obri­rem línies d’inves­ti­gació paral·leles per acon­se­guir detec­tar tants càncers com sigui pos­si­ble o fins i tot altres pato­lo­gies, ja veu­rem com. En el futur veig The Blue Box com un hub de pre­venció inte­gral, que si et fa l’analítica i surt bé, és que tu estàs bé.
Com se li va des­per­tar la vocació científica?
Ara no tinc molt clar que ho sigui, perquè no estic amb una bata blanca en un labo­ra­tori. El que sí que tinc clar és que al col·legi sem­pre m’havien agra­dat molt les matemàtiques i la física. Eren dues assig­na­tu­res superin­te­res­sants i que m’encan­ta­ven, jun­ta­ment amb la bio­lo­gia, que m’interes­sava més com apli­cació final. Volia fer coses per a les per­so­nes a par­tir de les matemàtiques i la física. Era una època en què no estava ben vist que t’agra­des­sin aques­tes assig­na­tu­res, perquè això et con­ver­tia en una fre­aky. Però en el meu cas era així i no me n’ama­gava.
Tenia clar què volia ser de gran?
No, però pen­sava que tant de bo hi hagués alguna car­rera on pogués aglu­ti­nar tot això. Lla­vors, em van dur al Saló de l’Estu­di­ant a pre­gun­tar i mirar qui­nes car­re­res exis­tien i un home em va par­lar de l’engi­nye­ria biomèdica. Va ser un amor a pri­mera vista. Vaig tenir clar que volia estu­diar aquesta car­rera super­nova que ningú no feia encara. Seria fer això o res més.
Quina és la clau que les coses li esti­guin sor­tint bé? Què s’ha de fer per aixe­car un pro­ducte com aquest?
La gran feina con­sis­teix a fer tres coses. Una és defi­nir un pla de ruta, tenir clar on ets i on vols ser d’aquí a tres anys, encara que no tin­guis massa clar com fer tot el que s’ha de fer pel camí. Has de con­fiar que tro­baràs la gent que sabrà acon­se­guir-ho. Per tant, la segona cosa a fer és convèncer, enre­dar si tu vols, gent molt bona perquè tre­ba­lli o col·labori amb tu. Jo fins ara he tin­gut la sort de tro­bar tres cracs enor­mes. I la ter­cera cosa és atreure el capi­tal neces­sari per fer-ho. I això ini­ci­al­ment implica dema­nar aju­des públi­ques. Aquí tenim la sort que Europa des­tina molta inversió pública en aju­des d’aquesta mena. Després tocarà atreure inversió pri­vada. Quan arribi el moment ja ho farem.
Com veu el pano­rama de la ciència i l’engi­nye­ria biomèdica a Cata­lu­nya?
Molt bé. Aquesta start-up va començar a Califòrnia, però jo vaig deci­dir mar­xar de Sili­con Valley i venir a Cata­lu­nya. Molta gent es posava les mans al cap: “Què fas!? Ets a Sili­con Valley!” Doncs jo res­ponc: “Fem Sili­con Vall­moll!” Allò pot sem­blar molt atrac­tiu, molt icònic i ple de pur­pu­rina. Però el que tenim aquí a Cata­lu­nya, déu-n’hi-do. Així que no me’n pene­deixo, perquè el caldo de cul­tiu que s’està coent aquí és molt potent.
Per què?
Pri­mer, perquè la gran oferta de car­re­res que hi ha a Cata­lu­nya rela­ci­o­na­des amb la salut i la bio­me­di­cina fa que hi hagi gent molt jove en aquest sec­tor que s’espe­ci­a­litza en temes en què hi ha molta cosa a fer. I com que la gent jove és crítica per defi­nició, tenim joves frus­trats que es volen car­re­gar el món tal com exis­teix i cons­truir coses per can­viar la soci­e­tat. Aquest és el pri­mer pas. El segon és que Cata­lu­nya té un eco­sis­tema per rebre i aco­llir aquesta gent frus­trada i faci­li­tar que munti una empresa emer­gent o un grup de recerca i tenir mil pro­gra­mes que t’aju­din al vol­tant.
És l’única repre­sen­tant esta­tal que apa­reix al lli­bre ‘Con­tes de bona nit per a nenes rebels’ (ed. Estre­lla Polar). Li va fer il·lusió?
Molta, perquè quan era petita recordo moltíssim que gai­rebé cada dia el meu pare ens expli­cava a la meva ger­mana i a mi una història abans d’anar a dor­mir. Era un conte que va començar un dia i no aca­bava mai, una his­to­ria acu­mu­la­tiva pro­ta­go­nit­zada per la Gisela, una nena que mai es can­sava i creia en ella mateixa que vivia mol­tes aven­tu­res. Els con­tes d’abans d’anar a dor­mir són molt impor­tants.
I ara hi és vostè.
I em fa gràcia que sigui per a “nenes rebels”, perquè quan anava a escola els pro­fes em cas­ti­ga­ven per ser rebel, com per exem­ple un dia que estava tan con­tenta de fer un exa­men de matemàtiques que vaig deci­dir uti­lit­zar el meu boli rosa pre­fe­rit, però em van cas­ti­gar per no fer el que tocava. Això em va pas­sar mol­tes vega­des per certa rebel·lia. Ara això ho con­si­dero un premi, està claríssim que les nenes han de ser rebels.
Que encara con­si­de­rem rebels les qui volen lide­rar i pren­dre les reg­nes de la seva vida no és molt trist?
Cert, però ara les dones estem en un procés d’opressió i volem acon­se­guir un estat de lli­ber­tat. Per tant, ens hem de rebel·lar con­tra l’statu quo i ser rebels tem­po­ral­ment per pas­sar a ser nor­mals: lliu­res i feli­ces.
Se sent rara en aquest sec­tor?
La majo­ria de dones que han fun­dat una start-up han hagut d’igno­rar certs comen­ta­ris que de vega­des sem­blen més pro­pis del segle XV. A la vegada, però, aquests comen­ta­ris van fent forat. Són situ­a­ci­ons que posen de mani­fest micro­mas­clis­mes que tenim tots molt incul­cats a dins. Són petits comen­ta­ris o deci­si­ons que aca­ben resul­tant en fets obser­va­bles. Com per exem­ple que, si ets una dona, és sig­ni­fi­ca­ti­va­ment menys pro­ba­ble que puguis atreure una roda d’inversió per a la teva start-up.

Una nena que ha tret profit de la rebel·lia

Greta Thunberg, Taylor Swift, Billie Eilish o Zendaya són algunes de les celebritats que apareixen en la llista de les “100 noies que estan canviant el món” a les quals s’ha dedicat el darrer volum de Contes de bona nit per a nenes rebels, en què apareix Judit Giró com a representació catalana. Segons s’hi pot llegir, el fet que la seva mare tingués un càncer de mama va ser un impuls també per reproduir la capacitat detectora dels gossos en un nas artificial que li va permetre guanyar el premi James Dyson, un prestigiós guardó internacional per a joves dedicats a l’enginyeria. Ara hi ha més grups de recerca amb projectes similars, per exemple per determinar l’estat dels aliments i disminuir el malbaratament de menjar, o per detectar el càncer de pulmó amb l’alè (com també fan els gossos). Però, segons Giró, no estan tan desenvolupats com el seu. “Tot queda molt vinculat a la ciència i poques vegades salta al mercat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia