Educació

Educació

El tacte de les ‘mates’ més populars

El Museu de Matemàtiques de Catalunya triplicarà l’espai a Cornellà

Les propostes d’experimentació han atret mig milió de visitants

L’ampliació permetrà créixer en oferta de tallers

El museu va néixer fa nou anys fruit de la inquietud d’un grup de docents

Un dime­cres al matí qual­se­vol el Museu de Matemàtiques de Cata­lu­nya és un espai ple d’agi­tació i veus. Dese­nes d’estu­di­ants s’amun­te­guen al vol­tant de pla­fons amb peces de fusta i jocs de miralls. Es tracta d’abor­dar rep­tes diver­sos. Rea­lit­zar un cali­dos­copi de políedres. Tro­bar totes les cares d’un pallasso de fusta jugant amb la sime­tria que pro­voca la imatge en un mirall. Fer un dodecàedre amb tres peces de fusta i l’ajut de miralls. Cal­cu­lar amb un cor­dill de boles si té més lon­gi­tud una cir­cum­ferència de 30 centímetres de diàmetre que dues de 15 centímetres. Mul­ti­tud d’apa­rents jocs repar­tits en set sales i 300 metres qua­drats al pala­uet de Can Mer­ca­der, a Cor­nellà, que tenen com a objec­tiu acos­tar les matemàtiques a tota mena de públics i fer per­dre la por a aquesta matèria. El lema del museu, que defuig la interac­ti­vi­tat digi­tal, és un: pro­hi­bit no tocar. Un dels grups esco­lars que han visi­tat aquests dies el museu és de segon d’ESO de l’ins­ti­tut Quer­cus, de Sant Joan de Vila­tor­rada. Gemma Font, pro­fes­sora de tec­no­lo­gia, és una de les docents que acom­pa­nyen el grup i explica que és una sor­tida que ja han fet diver­sos anys perquè als alum­nes els agrada mani­pu­lar i com­pro­var coses que abans s’han expli­cat a l’aula. Una de les acti­vi­tats de la sor­tida ha estat cons­truir una cúpula seguint els prin­ci­pis de Leo­nardo da Vinci.

“Les matemàtiques no són popu­lars. No tenen un premi Nobel dedi­cat a elles. Però són a tot arreu i les neces­si­tem per a tot. L’interes­sant és que cadascú les des­co­breixi per si mateix. L’èxit del museu rau en el fet que mani­pu­lar i resol­dre rep­tes genera satis­facció, motiva matemàtica­ment els estu­di­ants.” Així ho defensa Pura For­nals, pre­si­denta de l’Asso­ci­ació per Pro­moure i Crear un Museu de Matemàtiques a Cata­lu­nya, enti­tat que ha creat i ges­ti­ona la ins­tal·lació. El museu va néixer fa nou anys de la inqui­e­tud d’un grup de docents de matemàtiques que es tro­ba­ven cada any en un congrés esta­tal, i ha estat tal l’èxit d’aquesta pro­posta única a tot l’Estat que es tras­lla­da­ran a Can Baga­ria, a una nau muni­ci­pal del recinte amb el tri­ple d’espai que el museu actual.

For­nals explica que l’asso­ci­ació es va crear el 2006, arran de la coin­cidència de docents cata­lans en les jor­na­des esta­tals d’apre­nen­tatge i ense­nya­ment de les matemàtiques. El grup es va plan­te­jar posar en comú el mate­rial que tenia cadascú per poder-lo ofe­rir a les aules. Es tro­ba­ven que hi havia molta gent reti­cent a expli­car les matemàtiques d’una forma cre­a­tiva. L’apre­nen­tatge com­pe­ten­cial no estava gaire estès “i les clas­ses eren més repe­ti­ti­ves”, diu For­nals.

El mate­rial cre­a­tiu que apor­tava el col·lec­tiu a les aules aviat va ser expo­sat en una sala. En un pri­mer moment van acon­se­guir expo­sar-lo a Ale­lla, i després es va moure per diver­ses ciu­tats. La perícia d’un dels socis de l’enti­tat, Josep Rey, va ser una peça cab­dal, ja que de les seves mans va sor­tir bona part del mate­rial de fusta que ser­veix d’apre­nen­tatge. I el fet que For­nals sigui de Cor­nellà, clau per a la cre­ació del Museu de Matemàtiques en aquesta ciu­tat. L’Ajun­ta­ment va ofe­rir a l’asso­ci­ació un espai per­ma­nent, a dues plan­tes del pala­uet de Can Mer­ca­der. Això va ser el 2014, i des de lla­vors han pas­sat per les ins­tal·laci­ons unes 458.000 per­so­nes. Entre set­mana l’acos­tu­men a visi­tar grups esco­lars de primària i secundària i el diu­menge al matí, famílies. “Alum­nes que han fet la visita amb l’escola volen sovint que després hi vagin els seus pares”, pre­cisa la pre­si­denta de l’enti­tat. Les visi­tes a l’expo­sició per­ma­nent es com­bi­nen ara amb visi­tes a cen­tres edu­ca­tius, i el pro­fes­so­rat es pot endur “el con­cepte”, segons For­nals, i alguns dels mate­ri­als que ela­bora l’enti­tat per fer-los ser­vir a classe, sigui com­prant-los a la botiga del museu o des­car­re­gant-los de la web.

L’enti­tat ha sig­nat ara un con­veni amb l’Ajun­ta­ment de Cor­nellà per esta­blir-se en una nau de 1.500 metres qua­drats a Can Baga­ria, una cen­tenària fàbrica tèxtil que forma part del patri­moni indus­trial i on ara està ins­tal·lada l’escola muni­ci­pal de música Roser Caba­nas. Que les ins­tal·laci­ons tri­pli­quin l’espai actual no vol dir que ho faci en la mateixa pro­porció la superfície expo­si­tiva. “La idea és tenir més espais per fer tallers i per a l’aco­llida dels visi­tants”, explica For­nals. Ara només s’orga­nit­zen tallers per als més petits al museu i en els cen­tres edu­ca­tius, on se n’han fet prop de 400. A Can Baga­ria hi haurà també un taller perquè els socis de l’asso­ci­ació –aquesta té ara 106 asso­ci­ats– puguin fabri­car els mate­ri­als del museu.

Les obres del nou museu cos­ta­ran 3,5 mili­ons, una inversió que l’Ajun­ta­ment espera com­par­tir amb altres admi­nis­tra­ci­ons, i tri­ga­ran almenys tres anys. L’alcalde de la ciu­tat, Anto­nio Balmón, subrat­lla l’aposta de la ciu­tat pel museu i les matemàtiques.

Manca de docents i baixada de resultats

Rosa M. Bravo

Els resultats de les matemàtiques a les proves de competències bàsiques de quart d’ESO van experimentar el curs passat la major caiguda dels últims 11 anys. La presidenta de l’Associació per Promoure i Crear un Museu de Matemàtiques a Catalunya, Pura Fornals, considera que la pandèmia hi ha afectat, ja que la virtualitat ha dificultat impartir les classes i “transmetre la passió per ensenyar” a través de la pantalla. Però el problema de la baixada de nivell i de la manca de docents de matemàtiques que s’està posant en evidència és més profund i respon en part, segons Fornals, al fet que “falla la formació de mestres”. La situació es pot agreujar si, com planteja el Ministeri d’Universitats, es redueix la formació de matemàtiques als graus de magisteri. “Hi ha mestres de primària a qui no els agraden les matemàtiques, com han de transmetre passió a l’alumnat?”, es pregunta Fornals. I pel que fa a secundària, a la reducció de places als estudis universitaris dels últims anys, s’hi suma el fet que a molts graduats l’empresa privada els resulta més interessant que la docència. El Departament d’Educació s’ha plantejat aquest hivern mesures per flexibilitzar la contractació de docents de matemàtiques, com ara obrir l’accés a la borsa a titulats que encara no tinguin el màster de professorat de secundària. També ha anunciat un projecte per canviar les pràctiques d’aula, incorporant l’aprenentatge competencial de les matemàtiques amb l’objectiu de millorar-ne els resultats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia