Feminismes i Igualtat
El full de ruta local en polítiques d’igualtat
L’Ajuntament de Girona treballa en el nou pla d’igualtat, caducat des del 2019, i en un pla de gènere per a Cultura
Llagostera i Celrà, amb regidories específiques de feminismes i igualtat, aproven el document amb accions per als quatre anys vinents
La seguretat a l’espai públic i la formació en perspectiva de gènere, eixos principals
-
Des del gener la plaça de les mestres republicanes Josefa i Elisa Úriz Pi a prop del CAP de Montilivi s’afegeix al nomenclàtor femení de la ciutat de Girona. QUIM PUIG. -
La manca de noms de dones en places i carrers de Girona va ser una de les deficiències detectades en el pla d'Igualtat de la ciutat QUIM PUIG.
L’Ajuntament de Girona esgota el mandat municipal amb el cinquè pla d’igualtat (2016-2019) caducat des de fa quatre anys i treballant en el que ha de ser el sisè. Es tracta d’un marc de referència bàsic, un instrument per planificar i prioritzar les actuacions en matèria d’igualtat de gènere als municipis. L’alcaldable socialista Sílvia Paneque ha alertat en els plens municipals de la caducitat d’un document clau, el full de ruta de les polítiques d’igualtat en l’àmbit local. Paneque també recorda que no s’ha fet l’avaluació, estipulada per llei, per saber el grau de compliment del pla. La regidora de Drets Socials i Cooperació, Núria Pi, explica que estan en el procés d’elaboració del que ha de ser el sisè pla d’igualtat de Girona, amb “un treball específic amb cadascuna de les àrees i serveis, com ara Cultura, Esports, Joventut, Mobilitat, Policia...” Hi afegeix que s’estan revisant les accions fetes, tant les previstes com les no previstes en el pla anterior, i les que s’haurien d’incorporar. En aquest sentit, destaca que el 2022 hi va haver cinc reunions de la comissió tècnica de l’Ajuntament. Núria Pi assenyala que hi ha una proposta de pla de gènere de Cultura molt avançada. També la revisió de les mesures amb Educació. “Estem treballant perquè aviat es pugui passar un document a les àrees per rubricar el pla anterior i l’avaluació, i fer el primer esborrany de pla de treball”, destaca.
Transversalitat
Quin és l’impacte real, la translació al carrer, d’aquests plans que pretenen millorar i equilibrar la situació de dones i homes, dels veïns i veïnes del municipi? En l’avaluació de l’anterior pla d’igualtat de Girona, el que finalitzava el 2015, es va detectar, per exemple, la necessitat de la transversalitat: és a dir, què implicava a cada àrea i què s’havia de fer. Per exemple, en els projectes d’urbanisme hi ha d’haver un dictamen d’igualtat perquè reculli la mirada de gènere dels usos dels espais públics. En aquest sentit, també es va detectar la manca de formació dels tècnics en la perspectiva de gènere. Per altra banda, el pla d’igualtat caducat de l’Ajuntament de Girona va detectar la manca de carrers i sales de centres cívics amb nom de dona. Així es va fer una aposta pel nomenclàtor femení, una de les mesures que molts ajuntaments han endegat per esmenar aquest desequilibri. De les mesures previstes en el pla d’igualtat del 2019 de Girona, els socialistes enumeren les següents: incloure la variable de gènere en el registre de trucades al telèfon d’emergència; la formació dels responsables de gènere de les unitats de Serveis Socials; crear mòduls sobre igualtat de gènere, accions formatives al Servei Municipal d’Ocupació o elaborar un registre de diagnòstic amb problemàtica de risc de violència de gènere en el cas de persones amb dependència. Per Sílvia Paneque és un reflex de la “manca d’impuls de la igualtat de gènere; és un mandat perdut per abordar qüestions com les xifres en augment de l’atur femení, les cures o la situació de famílies monoparentals majoritàriament feminitzades”. “Si no hi ha diagnosi, no hi ha polítiques”, afegeix.
Històricament en el consistori gironí la igualtat s’ha abordat des de l’àrea de Drets Socials, a diferència d’altres municipis on el feminisme s’ha volgut prioritzar en l’agenda local fent-lo dependre directament d’alcaldia. A principis d’any, però, el consistori gironí va activar una enquesta per saber en quins punts de la ciutat les dones se senten insegures. L’objectiu és crear un mapa de seguretat en clau de gènere de Girona per així prioritzar actuacions. En aquest sentit, la mesura s’incloïa dins l’àrea de Seguretat i depenia directament d’Alcaldia.
Llagostera i Celrà són dos dels municipis gironins amb regidories específiques d’igualtat sorgides dels cartipassos de les municipals del 2019. Fa un any van endegar la redacció de plans d’igualtat amb la participació ciutadana. El 18 de febrer es va presentar el pla d’igualtat de Llagostera 2022-2025. “Són sis eixos d’actuació programats per tirar endavant amb el compromís de tots els grups polítics ja que els plans d’igualtat transcendeixen l’equip de govern”, explica la regidora de Drets Socials i Feminismes, Anna Viñas, que es va marcar com a objectiu tenir el pla d’igualtat per al 2020, però la pandèmia va trastocar les prioritats de tots els municipis. Són documents consensuats amb l’oposició perquè es tirin endavant les accions encara que es canviï el color polític del consistori. En aquest semestre, segons explica Anna Viñas, la prioritat és la lluita contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques. Així, es vol millorar l’atenció en el primer acompanyament en casos de violència, cosa que significa refer tots els protocols amb serveis socials i policia.
A finals de l’any passat es va apropar el pla d’igualtat de gènere de Celrà (2022-2026). La regidora de Gent Gran i Igualtat, Sònia Cervià, subratlla el compromís polític amb aquest full de ruta local en igualtat i la necessitat de fer formació específica al personal dels serveis municipals i als tècnics. Així el pla d’acció programat inclou aquest any, entre altres, crear un protocol d’abordatge de la violència masclista d’àmbit comarcal i incloure la perspectiva de gènere a l’àrea d’Esports.