Festa abans de Rams, a l’Eixample

Serà una festa abans de Rams, en el sentit literal de l’expressió i, també, en el sentit polític. L’Ajuntament de Barcelona està convocant la ciutadania a dues celebracions que tenen per objectiu festejar l’arribada del model superilla a l’Eixample. La celebració es durà a terme de les deu del matí a les set de la tarda de dissabte vinent, 25 de març, una setmana i un dia abans de la celebració de la festivitat de Rams, i la convocatòria es fa a dos punts; al carrer Rocafort, entre Aragó i Diputació, i al de Consell de Cent, entre Enric Granados i Rambla de Catalunya. La festa s’ha plantejat com la traca final d’unes jornades tècniques que se celebraran la setmana vinent a Barcelona, on experts internacionals debatran sobre la pacificació dels espais urbans, l’ús del verd en entorns d’asfalt o la mobilitat sostenible, entre altres qüestions d’urbanisme modern.

La convocatòria de les festes al carrer, que ja es publiciten a la via pública, està aixecant les primeres crítiques polítiques. Ahir mateix ho va fer la candidata de Valents, Eva Parera, una de les principals detractores del model superilla. Des d’aquest partit s’acusa l’alcaldessa, Alda Colau, de voler dur a terme un acte de “propaganda electoral”. També es critica que l’Ajuntament hagi gastat “44 milions d’euros” en propaganda. En les enquestes que han sortit fins ara, Valents no apareix en cap amb representació a l’Ajuntament després de les eleccions que es faran al maig.

Quan aleshores es convoqui la ciutadania a votar, les obres que ara es fan al cor de l’Eixample ja estaran acabades. Les empreses constructores desplegades al llarg dels carrers Consell de Cent, Girona, Enric Granados, Borrell i Rocafort tenen marcat en vermell l’última setmana d’abril com a data d’entrega d’obra. Hi arribaran, però, amb els treballadors al límit. El temps se’ls tira a sobre i per això la feina a l’Eixample és frenètica, amb els dissabtes habilitats com a dies laborables, com es podia comprovar ahir al llarg del carrer on el ritme era el d’un dia normal i corrent.

La complexitat dels treballs és tal que a peu d’obra es critica la programació que s’ha fet “des dels despatxos” i s’assegura que “fan falta tres mesos més”. No és el primer cop que passa; en temps de l’alcalde Trias, i quan es va fer la reforma de la Diagonal, amb la instal·lació dels panots en forma de fulla de plataner, ja es van posar els treballadors al límit de les seves possibilitats. L’obra que s’executa a l’Eixample és, quasi, artesanal, amb ús de diversos paviments, recol·locació de llambordes i vies de tramvia. I tot plegat havent de conviure amb el pas constant de vehicles i els comerciants que continuen apujant la persiana.

Tot i les dificultats, en els dos punts de la super illa on se celebrarà la festa del dia 25 les feines estan molt avançades. Ahir a la tarda, una botiguera amb negoci a Consell de Cent, al tram de davant del seminari, lloava la feina dels treballadors. “Quan han treballat davant de la meva botiga han anat molt ràpid, mirant de molestar el mínim”, explicava. Aquesta botiguera no tenia notícies de la celebració de la festa de dissabte vinent.