Administracions

Adeu a la Segarra

Torà i Biosca marxen al Solsonès, on ja hi tenen serveis, per raons històriques i per tenir més finançament

El Consell segarrenc, “de dol”, lamenta els motius econòmics i alerta que es creen “comarques de primera i de segona”

El govern vetllarà pel traspàs

Els plens del 30 de març rati­fi­ca­ran l’adeu de Torà i Biosca a la Segarra, on el 1987 van que­dar encla­vats en la pri­mera divisió comar­cal con­tem­porània. Lla­vors, això sí, ja va dur certa con­trovèrsia. A Torà, per exem­ple, qua­tre regi­dors van votar entrar al Sol­sonès, però es van impo­sar els cinc de CiU, que segons l’actual alcalde, Magí Cos­co­llola, seguien “ins­truc­ci­ons clares de par­tit”. L’anhel, en tot cas, va que­dar latent però soter­rat i no es va des­em­pol­sar fins al 2010, quan la llei de vegue­ries va voler enca­rar tota la Segarra a rebre tots els ser­veis de Lleida, quan Torà i Biosca en canvi en tenien alguns d’impor­tants a la Cata­lu­nya Cen­tral. Tots dos, així, for­men part d’aquesta regió sanitària i tenen de referència els CAP de Calaf, a l’Anoia, i de Sol­sona. A més, for­men part del par­tit judi­cial i del regis­tre de la pro­pi­e­tat de Sol­sona, i Biosca està inte­grada en la Man­co­mu­ni­tat de Sub­mi­nis­tra­ment d’Aigües del Sol­sonès, on també vol entrar Torà. “A la Segarra només tenim el Con­sell Comar­cal, i això de tenir una cama a cada lloc és pro­blemàtic”, resu­meix Cos­co­llola, que a més de les raons històriques i soci­als no amaga que el canvi d’ads­cripció no els cor­re­ria tanta pressa si no fos per una altra raó econòmica: “Allò va que­dar com un tema incòmode, i a més amb els anys vas com­pa­rant, veus que una és comarca de mun­ta­nya i l’altra, no, i t’ado­nes que ens vam equi­vo­car.”Ras i curt: al Sol­sonès podran aspi­rar a més ajuts.

Tot i que al 2010 tots dos ajun­ta­ments ja van apro­var sense cap vot en con­tra ini­ciar els tràmits per fer el canvi –fins i tot també el va ava­lar el Con­sell Comar­cal del Sol­sonès–, la llei no s’arri­ba­ria a apli­car i es va para­lit­zar el traspàs, tot i que el govern hi va infor­mar favo­ra­ble­ment el 2014. Aquell mateix any, els muni­ci­pis van dema­nar a l’Estat sot­me­tre el canvi de comarca a una con­sulta popu­lar, però el Con­sell de Minis­tres va adduir que no tenia com­petències i va pas­sar la pilota al Par­la­ment. I en plena voràgine del procés, l’anul·lació de la llei de con­sul­tes cata­lana per part del TC a prin­ci­pis de 2015, a la qual es va afe­gir la manca d’auto­rit­zació del Depar­ta­ment de Gover­nació perquè fos­sin els muni­ci­pis els que orga­nit­zes­sin la votació, va fer que aquesta quedés del tot apar­cada, fins que la petició ha revi­fat en l’actual man­dat.

La Segarra, “de dol”

Arran de l’apro­vació el 7 de març al Par­la­ment de la llei de canvi d’ads­cripció, el pre­si­dent del Con­sell Comar­cal de la Segarra, Fran­cesc Lluch, va fer pública dies després una carta oberta sota l’epígraf “a la comarca de la Segarra estem de dol”, en què, tot i accep­tar-la com a “legítima”, lamenta una decisió que els ajun­ta­ments van pren­dre “ara fa molts anys”. “Aquest és un altre embat a la nos­tra auto­es­tima”, remarca Lluch, que recorda que la comarca, que perd així un 7% de la població i uns 160 km² de superfície, ja va patir una gran reta­llada en bene­fici de l’Urgell, la Conca de Bar­berà i l’Anoia en la pri­mera llei ter­ri­to­rial apro­vada durant la II República.

A més, el pre­si­dent de la Segarra lamenta que no s’hagi pre­vist una con­sulta popu­lar per ava­lar el canvi i que el seu ens no hagi tin­gut opor­tu­ni­tat d’expli­car-se en la reunió infor­ma­tiva a què els ajun­ta­ments van con­vo­car els seus veïns. “Ho veiem com una opor­tu­ni­tat política, feta amb pressa i mal­des­tre”, sen­ten­cia. Lluch, igual­ment, lamenta que les raons per mar­xar tin­guin més a veure “amb els recur­sos econòmics i els ajuts que amb els sen­ti­ments”, ja que segons ell la prin­ci­pal és que els recur­sos de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, on aspira a aca­bar el Sol­sonès, “mul­ti­pli­quen per deu” els de la de Lleida. En el mateix sen­tit, lamenta que no es con­ce­deixi a la Segarra, com ha recla­mat, que els seus muni­ci­pis mun­ta­nyo­sos tin­guin els matei­xos ajuts que els del Sol­sonès, con­si­de­rada comarca de mun­ta­nya. “Si no es trac­ten de manera efi­ci­ent i eficaç aques­tes diferències farem que cada vegada més hi hagi comar­ques, muni­ci­pis i habi­tants de pri­mera i segona”, alerta.

En tot cas, Lluch acaba recla­mant que el traspàs sigui “orde­nat i que no causi per­ju­dici a ningú”, a par­tir d’un acord entre els muni­ci­pis, els con­sells comar­cals i el govern. Els prin­ci­pals ser­veis que reben ara Torà i Biosca són la reco­llida de dei­xa­lles i ser­veis soci­als, si bé els ajun­ta­ments també es bene­fi­cien de tècnics –el secre­tari de Biosca el pro­ve­eix el Con­sell Comar­cal–, i d’atenció a la immi­gració, la igual­tat o la joven­tut. Encara no han començat a par­lar del traspàs, que creu que ha aga­fat “per sor­presa” tots dos con­sells, però Cos­co­llola és par­ti­dari “d’aga­far el toro per les banyes” i ento­mar-lo ja. “Volien tenir qua­tre anys per fer els can­vis, però pot­ser s’haurà de fer una mica més ràpid, tot i que el més impor­tant és que els ser­veis es con­tinuïn pres­tant, i si durant un temps han de con­ti­nuar venint de la Segarra, cap pro­blema”, diu. “Tri­ga­rem dies a can­viar els ser­veis, tot costa”, es resigna en canvi el de Biosca, Josep Puig.

En tot cas, per garan­tir que la pres­tació de ser­veis no s’aturi en cap moment, el govern emetrà un decret en les pròximes set­ma­nes i actuarà de mit­jan­cer en el procés. Així, segons la llei, l’exe­cu­tiu fixarà “la dis­tri­bució dels béns, els drets, les obli­ga­ci­ons, els usos públics, els apro­fi­ta­ments, les càrre­gues i el per­so­nal” entre els con­sells comar­cals de la Segarra i el Sol­sonès, havent-los escol­tat prèvia­ment. Així mateix, caldrà adap­tar la càrrega de feina, i segons la llei els tre­ba­lla­dors públics que es tras­pas­sin d’un con­sell a l’altre s’hi inte­gra­ran com a per­so­nal propi. En tot cas, fonts ofi­ci­als de Pre­sidència asse­gu­ren que es veurà cas a cas com es fa el traspàs per fer-lo “el menys traumàtic pos­si­ble”, ja que si per exem­ple con­ve­nis plu­ri­a­nu­als sig­nats amb la mateixa Gene­ra­li­tat poden dur incon­ve­ni­ents, “pot ser més interes­sant dei­xar que s’esgo­tin”. “No volem córrer, el que hem de fer és fer-ho bé”, con­clo­uen.

Aiguafreda.
El següent municipi que canviarà de comarca, i de vegueria, serà Aiguafreda: del Vallès Oriental a Osona, és a dir, de Barcelona a la Catalunya Central. Així ho va aprovar un 60% en una consulta al juny i ho va ratificar al setembre el ple, si bé haurà de ser el Parlament qui ho aprovi per llei. El govern abans ha de ferla tramitació interna: Presidència té ara l’expedient en exposició pública fins a mitjan abril i després demanarà informes als ens locals promotors, i en farà un de propi. Preveu a la tardor dur-ho a la Comissió de Delimitació Territorial per al vistiplau final.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.