Figueres aprova el nou POUM que preveu la supressió dels passos a nivell i una única estació a Vilafant

L’Ajuntament de Figueres ha aprovat provisionalment el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb el suport d’ERC, PSC, Canviem Figueres, Guanyem Figueres i dos regidors no adscrits. Segons ha informat l’agència ACN, la CUP ja ha demanat al regidor de Guanyem (que integra el govern municipal) que plegui i torni l’acta per no respectar l’assemblea i el programa.

El document contempla la supressió dels passos a nivell i una única estació intermodal a Vilafant. Un punt al qual la CUP, partidària del soterrament, s’oposa frontalment. El pla, que substituirà el Pla General del 1983, preveu un creixement de fins a 53.000 habitants i un màxim de 25.000 habitatges fins al 2040. “Avui posem les bases de la Figueres dels propers 20 anys”, ha dit l’alcaldessa, Agnès Lladó.

Figueres ha aprovat provisionalment en un ple extraordinari el nou POUM que marcarà el creixement de la ciutat en els propers anys. El document, que ara s'elevarà a Urbanisme, ha obtingut 13 vots a favor i 7 abstencions de Cs i Junts per Figueres. Els dos regidors no adscrits presents a la sessió (Miquel Fernández no hi ha pogut assistir per motius laborals) hi han donat suport i l'equip de govern ha aconseguit tirar-ho endavant. 

Fins a l'últim moment, la gran incògnita era saber què faria el regidor de Guanyem Figueres. L'assemblea de la CUP, que integra la formació, va acordar un vot en contra. La formació defensa l'opció del soterrament de l'actual traçat del tren convencional en trixiera, com a opció més ràpida i econòmica i considera que el POUM ha estat "retallat" per Madrid perquè el Ministeri de Transports ha "obligat" a suprimir (com ha admès el propi regidor d'Urbanisme, Xavier Amiel) l'opció del soterrament que contemplava el document inicial deixant com a única opció de futur el trasllat a l'oest. 

Per la seba banda, Castellón ha fet una breu intervenció i ha defensat el vot positiu com a "vot personal". La CUP, però, ja li ha demanat que plegui i que torni l'acta. 

Durant la sessió plenària, l'alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, ha assegurat que aquest era un dels plens més importants de les dues últimes dècades i que el document ha de servir de base per a la ciutat del futur. També ho han defensat Amiel i el vicealcalde, Pere Casellas, que ha acusat Junts per Figueres de no haver-ho fet quan tenien majoria. "Els hauria d'avergonyir", ha dit. 

Al seu torn, el portaveu de Junts, Jordi Masquef, ha defensat l'abstenció del seu grup assegurant que aquest no era el pla que esperaven. El portaveu de Cs, Héctor Amelló, per la seva banda, ha dit que malgrat que calia tirar-lo endavant no podien donar-hi suport perquè divergien en diversos aspectes. Un extrem que el regidor no adscrit, Carles Arbolí, els ha recriminat afirmant que calia "posicionar-ne" i "mullar-se" en un tema cabdal com aquest. Tot i això, ha dit que creia que el pla s'havia quedat "curt en ambicions" i que "podria haver anat més enllà".

L'actual Pla General de Figueres datava del 1983 i des d'aleshores fins ara s'hi ha fet centenars de modificacions puntuals per actualitzar-lo a una ciutat que ha crescut –i molt- en els últims 40 anys. 

El procés es va endegar amb l'anterior equip de govern i l'aprovació inicial es va fer, ja amb l'actual, el juliol del 2021. Aleshores va comptar amb el suport dels quatre grups que integren el govern municipal (ERC, PSC, Guanyem Figueres i Canviem Figueres), dos de Ciutadans i un de Junts. Els altres set regidors de Junts –ara cinc- es van abstenir i el vuitè hi va votar a favor per l'absència per malaltia d'una regidora socialista. 

En aquesta darrera fase, el pla ha rebut un total 293 al·legacions de les quals 215 s'han estimat total o parcialment i 78 han estat desestimades.

El POUM fixa el creixement de la ciutat des d'ara i fins al 2040, que es planteja en un màxim de 53.000 habitants i 25.000 habitatges. El planejament de fa 38 anys preveia fins a 75.000 habitants. El document també especifica que es prioritzaran els habitatges unifamiliars en les tres principals àrees de creixement: Cendrassos Sud, Vilatenim i la zona de l'Aigüeta. 

Un altre dels eixos que recull té a veure amb l'activitat econòmica. Aquí el pla preveu que el sostre destinat a aquesta finalitat passi del 18 al 26% a les zones d'entrada a la ciutat des de Girona, l'N-II des de la Jonquera i la zona de Vilatenim. A més, s'amplia la trama urbana consolidada que ha de possibilitar la implantació d'activitats comercials en àrees de l'avinguda Vilallonga i la carretera de Roses. 

Pel què fa a l'àmbit ferroviari el document preveu la solució anunciada al febrer per l'Estat i que preveu la supressió dels passos a nivell i el trasllat de l'actual estació del centre a Vilafant, amb una estació intermodal d'AVE i tren convencional. L'Estat preveu licitar aquest estiu l'estudi constructiu del projecte, que inclourà un túnel de dos quilòmetres a tocar del castell de Sant Ferran i un traçat de 14 quilòmetres de via, que enllaçarà amb el traçat cap a Portbou. L'actuació podria rondar els 150 milions. 

Amb el trasllat de l'estació i la supressió dels passos a nivell, al centre quedaran alliberades unes 8,7 hectàrees de terrenys. El trasllat a oest entroncaria amb un tram de via de via única ja construït a l'entorn de Vilamalla, que creua el riu Manol i arriba fins a l'estació de l'Alta Velocitat. Aquesta via s'hauria de fer de doble carril i des de l'estació construir un traçat cap a nord que connectaria amb un túnel a tocar del castell de Sant Ferran i amb un tram elevat entroncaria amb la via convencional cap a Portbou, salvant el centre de Figueres. 

El document inicial preveia la reserva de terreny per al bypass ferroviari amb aquesta estació única a nord però també la supressió de les vies al centre, si finalment no s'acabava construint. Amb l'anunci, el POUM recull ara la solució anunciada, a més de l'alliberament dels terrenys que actualment ocupen les vies i l'estació a l'est, que s'hauran de desenvolupar. En aquest sentit, el pla dibuixa un pla de millora amb cessions d'espais verds i residencials i fins a un 35% destinat a activitats econòmiques. 

El pla també aposta per l'execució de la Ronda Nord, la creació d'una xarxa d'aparcaments dissuasius i un augment dels carrils bici.