La crisi de l’aigua
Tambors de sequera, però no de guerra
El govern negocia amb grups de l’oposició acords per evitar la “guerra de l’aigua” política, després de setmanes de friccions, i la cimera de demà hauria de servir per acordar un nou full de ruta marcat per l’escassetat
Els municipis, negocis i la pagesia miren com adaptar-se al nou escenari, enmig de les tibantors sobre un bé cada cop més escàs
Mentre les reserves d’aigua dels embassaments de les conques internes catalanes ja han baixat del 27%, part del país mira cap al cel o les previsions meteorològiques i l’esfera política, a més, té un ull posat en la cimera de l’aigua de demà a la tarda al Palau de la Generalitat, que la portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha dit públicament aquesta setmana que no vol que quedi “només en una foto” i que esperen encaixar les propostes presentades pels altres grups, després de les reunions prèvies amb el PSC, Junts, la CUP i els comuns. El president, Pere Aragonès, ja va demanar al Parlament que no s’encetés una “guerra de l’aigua” a dos mesos escassos de les municipals, un moment complicat i amb la resta de grups amb les espases enlaire. El decret de sequera convalidat per la cambra de manera pírrica abans de la cimera no hi ha ajudat. Però hi va imperar una certa responsabilitat forçosa, que no impedeix que molts dels grups de l’oposició convidats demà intentin vendre ara les seves propostes abans de la cita. Només la CUP se n’ha desmarcat relativament qualificant la convocatòria de “propagandística” i demanant dades del consum hídric real de tots els sectors d’activitat. Des de l’executiu, en canvi, mantenen un silenci respectuós per no deslluir el resultat de la cimera i evitant esbombar abans d’hora acords o punts de trobada.
Des del PSC, Alícia Romero centra una de les primeres reivindicacions a restar pressió sancionadora als municipis, per bé que la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va argumentar que era un recurs més dins de la “caixa d’eines” per optimitzar el consum d’aigua en una fase decisiva on “cada gota compta”. Romero també ha criticat el “baix” nivell d’execució del pressupost de l’ACA, d’un 34% amb només 85 dels 249 pressupostats al 2022. Les respostes del govern arribaran demà.
Pel que fa al grup de Junts, el diputat Quim Calatayud avança també la necessitat de potenciar dessalinitzadores –a la de la Tordera ja s’està treballant per quadruplicar el cabal actual de 20 hm³ anuals– i a la desembocadura del Foix, entre el Garraf i el Baix Penedès. Seran dues obres que, potser com ja va passar el 2008, arribaran quan ja hagi tornat a ploure, però que en l’episodi actual de sequera, entre les instal·lacions del Prat i la de Blanes, han permès estirar les migrades reserves dels embassamentsde la Baells i Susqueda. Malgrat això, el nivell de Sau –amb el buidatge programat per retirar peixos i ahir ja al 6,6%– ofereix imatges pitjors de les de fa quinze anys, i les reserves a Siurana i Riudecanyes, fregant a la baixa el 8%, il·lustren l’excepcionalitat. Junts també demana, d’altra banda, que s’accelerin les potabilitzadores i els reaprofitaments al curs baix del Besòs, inversions endarrerides d’ATL.
Per part dels comuns, el diputat Lucas Ferro creu que els ajuntaments han de retre comptes i fer deures, però l’ACA també ha “activar recursos” d’urgència en pous, donar més suport als municipis petits i reduir les de fuites. I reclama la limitació de creueristes, a més de transparència entre dades municipals i de les diferents activitats, sobretot, les dels grans consumidors.
L’administració municipal es mou
El recurs de l’aigua regenerada de depuradores és una solució que exploren altres municipis per regar carrers i jardins. I al Maresme, el 15 de maig entrarà en funcionament la planta pilot d’aigua regenerada que està construint el Consell Comarcal del Maresme a la depuradora de Mataró. Durant 18 mesos funcionarà en fase de proves registrant l’aigua depurada i analitzant el seu comportament en diferents èpoques de l’any. Paral·lelament, el Consell Comarcal elaborarà un pla director d’aigües regenerades per definir els usos que podran tenir en els àmbits industrial, agrícola o de reg en espai públics, entre d’altres. El projecte, amb un cost de 285.000 euros, compta amb el suport econòmic de l’ACA que hi aporta 205.600 euros. I és que la depuradora de Mataró, la quarta més gran de Catalunya, va abocar al mar l’any passat 7,8 hm³ d’aigua depurada, que representarien emplenar 3.130 piscines olímpiques. A Platja d’Aro, l’alcalde, Maurici Jiménez, confirma que fan números per disposar d’una minidessalinitzadora temporal que garanteixi la demanda de segones residències, hotels i la zona comercial, tant aquest estiu com en el futur.
La pagesia i l’oci, altres guerres
L’enduriment de l’escenari és un nou maldecap després de la pandèmia, mentre preparaven en molts casos la primera prova de foc per a la temporada alta que suposa la Setmana Santa. Al Gremi d’Hotels de Barcelona, amb una activitat més desestacionalitzada, expliquen que els establiments ja fa temps que treballen per conscienciar els clients, tot i que la dificultat de controlar efectivament l’ús que es fa de l’aigua és més difícil que desactivar l’aparell de l’aire condicionat cada cop que s’obre una finestra o que s’apaguin els llums de l’habitació quan es retira la targeta-clau. I al litoral de l’Empordà, Bàrbara Hallé, presidenta de la Unió d’Hostaleria Costa Brava Centre, admet la inquietud davant les estadístiques que apunten que un turista consumeix, de mitjana, fins a un 60% més d’aigua que qualsevol habitant. “Tots els negocis fa anys que estudien com estalviar; per ajustar costos, evidentment, però ara per la preocupació que falta aigua”, i redoblaran missatges perquè els hostes en facin “un ús responsable”.
Als establiments, les piscines amoïnen poc, ja que han ajornat obres previstes i els consums en servei, amb la recirculació i filtratge de l’aigua, són petits. Sí que han començat, però, a replantejar-se models de jardins allà on disposen de més superfície: menys gespa i més cactus o plantes mediterrànies abans que els parterres comencin a groguejar. El sector turístic del Maresme també està amatent a noves mesures després de la cimera de demà. El president del Gremi d’Hostaleria maresmenc, Jordi Noguera, explica, però, que l’estalvi d’aigua en el sector ja és una pràctica habitual des de fa anys. “La conscienciació per evitar un ús abusiu de l’aigua fins i tot ens ha estat premiada amb el segell de sostenibilitat Biosphere, del qual el Maresme és la zona de la demarcació de Barcelona amb més establiments reconeguts”, i confia en la col·laboració del turista si es materialitzen més restriccions, tot assenyalant que els empresaris “sempre han respost quan ha calgut”. I a la cadena de gimnasos DIR reforçaran missatges amb senyalística i megafonia perquè els usuaris estalviïn aigua en dutxes o lavabos. Des de l’Associació de Càmpings gironins, Miquel Gotanegra defensa, però, que ja fa més de dues dècades que han reduït consums, i hi ha solucions ja adoptades per estalviar, com ara les aigües grises o la recollida d’aigua de pluja per regar –sempre que hagi plogut, és clar i amb degoteig.
A la pagesia, en canvi, l’alarma és evident. Narcís Poch, d’Unió de Pagesos, destaca que les reserves que demà, també, discutiran en les comissions de desembassament del Ter i la Muga, són molt inferiors als 70 hm³ de l’any passat, dels quals ja només en van consumir 64. Avança que conreus com ara l’arròs de Pals estan en perill seriós, però també les dificultats per als fruiters, i que molts agricultors opten per conreus amb menys demanda d’aigua i rendiment econòmic, com ara el gira-sol, en detriment del blat de moro o la userda. I havent de renunciar a la segona collita. Tot plegat implicarà comprar més pinso i farratge a l’estranger, en un escenari d’inflació i amb altres pagesos europeus en situació semblant o pitjor. “Aquí tenim embassaments, gairebé buits, però allà no en tenen i no baixa aigua pels rius”, afirma Poch.