Medi ambient
Platges en estat minvant
Les platges metropolitanes han perdut el 25% de sorra en nou anys
L’AMB vol mesures definitives per part de l’Estat, que estudia com estabilitzar el litoral deltaic
Si no es prenen mesures la costa podria retrocedir 50 metres
Les platges del Prat, Viladecans, Gavà, Castelldefels i les Botigues de Sitges han retrocedit, en alguns casos, un metre a l’any i el delta del Llobregat perd 160.000 m³ de sorra anuals com a conseqüència dels temporals i l’impacte de les infraestructures en la circulació de sediments. L’aportació de sorra que es fa a les àrees més afectades no és suficient per frenar la regressió, que podria provocar un retrocés en la línia de costa de 20 metres el 2050 i de 50 metres el 2100. Una situació alarmant per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, administració que gestiona els 30 quilòmetres de platges metropolitanes i que reclama de manera urgent al Ministeri per a la Transició Ecològica solucions a curt i mitjà termini per pal·liar la pèrdua de sorra al sud de Barcelona. “La gent de fora se sorprèn amb la diversitat de platges urbanes que tenim i la recuperació alhora que s’ha fet d’elements naturals com els sistemes dunars, però tenim un problema greu, que és la regressió.” Així ho alertava el gerent de l’AMB, Ramon Torra, durant la presentació del resultat de l’enquesta de satisfacció de les platges del 2022. El ministeri ha començat a redactar el projecte d’estabilització de les platges del delta del Llobregat i els resultats haurien d’estar a finals d’any. Ja s’han fet accions per intentar pal·liar la regressió, com ara la instal·lació d’espigons submarins, però no han acabat de funcionar i calen, segons l’AMB, solucions més definitives.
Les dades en què es basen els responsables de l’AMB són contundents. El 1990 les platges metropolitanes sumaven 250 hectàrees de sorra. Des del 2014 s’ha perdut el 25% d’aquesta superfície. Platges del nord de Barcelona han tingut una alteració important, com la de Montgat, que ha perdut el 75% de la sorra, i també la de Badalona. Al sud, l’afectació és especialment evident a la zona nord del Prat i a Gavà. En aquest segon municipi la regressió ha estat continuada els últims anys i la visió de la platja és especialment preocupant després d’un temporal, ja que la sorra retrocedeix fins molt a prop de les edificacions. En tres temporades, la regressió en aquests dos municipis ha estat d’entre 3 i 4 metres.
El juliol passat l’AMB va publicar un estudi que analitza la dinàmica litoral del sud metropolità. El document estudia la transformació del litoral a partir del 2006 i la influència que a partir d’aquell moment va tenir l’ampliació del port de Barcelona. Per permetre el creixement de la zona d’activitat logística del port es va desviar la part final del riu Llobregat i es va crear una nova desembocadura 2 quilòmetres al sud de l’original. Es va construir un nou dic, que va alterar la circulació natural de sediments que va configurar el delta del Llobregat. “Els ports han acabat d’alterar la dinàmica litoral”, explica Torra. Es va recrear artificialment una nova platja, a la zona de Ca l’Arana, com a mesura compensatòria de l’ampliació de port. Aquesta zona és la que ha experimentat una major pèrdua de sorra per l’onatge, tot i que el fet de ser una platja molt ampla, d’uns 80 metres, permetria anar-la reconstruint. L’estudi recorda que aquesta platja, d’origen artificial arran de l’ampliació del port, tenia com a objectiu ser una platja “de sacrifici”, per tal que la seva erosió permetés alimentar de sorra la platja més al sud a través dels corrents marins.
Una sorra massa fina
A l’extrem sud del litoral metropolità, la platja de les Botigues ha experimentat un retrocés per un motiu diferent. La circulació natural dels sediments de nord a sud –més aviat d’est a oest, donada la configuració de la costa– ha fet que tradicionalment hagi estat un sector molt estable. Però des del 2008 s’ha detectat un retrocés continuat en 900 metres lineals de costa a tocar del port pel dragatge que s’ha fet a la zona més superficial del mar. Una draga extreu sorra de la platja de les Botigues per alimentar les del Prat, un fet que és habitualment criticat pels veïns d’aquest barri de Sitges adjacent a Castelldefels. El sacrifici de les Botigues és, a més, insuficient. La sorra és d’un gra fi, un 35% inferior que el sediment de la platja que ha de regenerar. Això provoca que es perdi més fàcilment en cas de temporal. “Cal un període per veure si la mesura ha estat bona”, assenyala el cap del servei de platges de l’AMB, Daniel Palacios.
Entre el nord del Prat i el sud de Castelldefels el comportament de la regressió té un impacte desigual. La zona central del Prat experimenta un retrocés considerable, d’1,2 metres anual. Això tot i els 100.000 m³ de sorra que rep anualment, ja que el balanç entre el que guanya i el que perd és negatiu. Els motius, segons l’AMB, són dos: el gra de sorra que rep és més petit que l’original i per tant l’aportació és menys eficient. I la construcció de l’escullera al nord del Prat ha canviat la circulació dels sediments, cosa que ha repercutit en el volum.
Viladecans presenta una erosió mitjana, però el transport dels sediments queda alterat per l’espigó del Remolar. És una platja que no està urbanitzada, i la dinàmica de l’erosió fa que alguns trams quedin més estrets i l’onatge impacti contra les dunes durant els temporals, que s’han incrementat des del 2017. A Gavà la regressió s’ha intensificat durant els últims anys, i s’han detectat grans oscil·lacions en la línia de la costa. L’estudi de l’AMB alerta que, de forma local, l’amplada de la platja es veu massa reduïda per poder protegir les construccions dels temporals. El cap de platges de l’AMB reivindica la importància que tenen les dunes. “Sense elles el mar ja hauria arribat a les cases”, afirma. La platja de Castelldefels, finalment, manté un comportament estable. Té prou amplada per suportar l’impacte dels temporals, i té una duna longitudinal al llarg de tot el tram que protegeix. La zona del club marítim, a tocar de Gavà, és en canvi més feble davant dels temporals. Palacios defensa una gestió integral del territori, ja que el fet que hi hagi menys boscos provoca una reducció de sediments que baixen dels rius al mar i d’aquí a les platges.
La minva de l’espai a les platges està coincidint els últims anys amb un increment d’afluència. L’augment de l’ocupació ha estat del 23% respecte del 2018. Segons l’enquesta de satisfacció del 2022, 10,8 milions de visitants van anar a les platges metropolitanes l’estiu passat. El 2018, quan es va fer l’anterior sondeig, el nombre de visitants va ser de 8,3 milions. Els usuaris han valorat amb un 7,7 la qualitat de les platges, la valoració més alta de tota la sèrie històrica. Segons el cap de platges de l’AMB, es valora sobretot la proximitat, així com la facilitat de l’accés, la tranquil·litat, el paisatge i l’entorn. També equipaments com ara dutxes i passeres, i la neteja. Destaca també l’alt nombre de persones que afirmen que van a la platja a llegir, per sobre de les que només busquen banyar-se o prendre el sol.