Les cooperatives creixen un 70% a Girona des del 2015

Les cooperatives han crescut un 70% a les comarques gironines des del 2015, demarcació amb poca presència històrica de cooperatives agràries fins aquests últims anys. Segons informa l’ACN, a la resta de Catalunya , també s’ha viscut un impuls del cooperativisme, on s’ha tancat el 2022 amb un total de 4.600 empreses que han triat aquest model. D’aquesta manera, a part de Girona, també s’ha vist un creixement a Barcelona (+55%) i Tarragona (+49%). Per contra, Lleida ha sigut l’únic territori amb menys inscrites -6%), fet que s’explica per l’agrupació i fusió de cooperatives agràries per ser més viables.

Per altra banda, els sectors amb més creixement són les de consum (556%) i d’habitatge (100%). Ara, segons el director general d’Economia Social del Govern, Josep Vidal, el “principal repte” és impulsar aquest model de gestió democràtica en les start-ups tecnològiques. Vidal ha remarcat que el model d’emprenedoria tecnològica imperant “està molt basat en el capital” i en la recerca de finançament via fons d’inversió, un sistema que contrasta amb l’àmbit cooperatiu, que “no està trobant les eines àgils de finançament per poder-hi accedir”. A més, la constitució d’una cooperativa és “bastant més feixuga” que la d’una empresa ordinària.

El director general també ha afegit que sí que hi ha projectes tecnològics cooperatius que funcionen però se situen en sectors més especialitzats, com podria ser l’energètic, en el cas de Som Energia. Precisament, l’empresa pertany al grup Som IT Cooperatiu, format també per Som Mobilitat, Som Connexió o Col·lectiva’t, una de les aliances que més factura en les empreses d’aquest àmbit. Altres exemples de models de negoci exitosos són el negoci cultural i educatiu d’Abacus, l’Associació de cooperatives de les Terres de Lleida (Actel), Arrossaires del Delta o Plana de Vic així com SCIAS, la propietària de l’Hospital de Barcelona, o Suara.

Per ordenar aquest tipus d’empreses i altres entitats, el Govern prepara la Llei de l’Economia Social i Solidària que s’ha elaborat al llarg dels últims quatre anys “de la mà” del moviment cooperativista, el tercer sector, les mutualitats i la xarxa d’economia solidària. La norma pretén definir qui podrà ser economia social i solidària amb la voluntat de “ser més”, segons ha detallat Vidal. Aquest sector de l’economia representa el 2,19% de les empreses i dona feina a 142.000 persones, amb dades del 2020.

Finalment, Vidal també ha defensat l’aposta pel model cooperatiu, que és “més resilient” als xocs econòmics i ofereixen millors condicions laborals als treballadors. Part de l’impuls de les noves cooperatives s’explica pels canvis normatius introduïts el 2016 que van permetre fundar una d’aquestes empreses amb dos socis, en lloc dels tres que es demanaven anteriorment. Aquell mateix any van néixer els ateneus cooperatius, un servei especialitzat per acompanyar la creació d’aquestes entitats en la qual hi participen 380 organitzacions de tot el territori. Actualment, hi ha 14 ateneus repartits per Catalunya.