Medi ambient
La benzina no s’avé amb el medi natural
La pràctica de l’enduro pels llocs prohibits posa en perill la fauna i la flora més fràgils
Els controls dels Agents Rurals han ajudat a reduir les infraccions
El Grup de Natura Sterna denuncia que s’obren corriols per fer circuits sense cap control
La part alta del Ridaura, amb espècies úniques, un dels llocs més amenaçats
La circulació de motos d’enduro i quads per corriols i camins tancats al trànsit motoritzat està posant en perill la conservació d’alguns sistemes naturals de les comarques gironines i la supervivència de les espècies de flora i fauna que hi habiten, algunes de les quals es troben en greu perill d’extinció. Segons la normativa, els vehicles motoritzats tenen prohibit l’accés a qualsevol corriol, però també a totes les pistes forestals de menys de quatre metres d’amplada. Tampoc poden transitar camps a través ni per tallafocs, vies forestals d’extracció de fusta, camins ramaders i lleres dels rius, torrents o qualsevol altre corrent d’aigua. La normativa, a més, prohibeix l’accés dels vehicles motoritzats a les pistes de més de quatre metres d’amplada –que es senyalitzen a aquest efecte– quan és l’època de cria d’algunes espècies d’aus que hi fan la posta.
Les sancions que preveu la legislació van dels 300 als 30.000 euros, segons la gravetat de la infracció i el nivell de protecció de l’espai natural on s’hagi comès. El cos dels Agents Rurals assenyala que uns anys enrere el compliment de la normativa era menor, però durant el 2022 encara es van interposar 159 denúncies en 700 actuacions realitzades a les comarques gironines. “Fem controls de manera constant i permanent cada cap de setmana, a excepció del mesos de més calor”, explica Ignasi de Dalmases, cap del cos d’Agents Rurals a la demarcació de Girona. Els controls en punts estratègics són una de les eines de què disposa el cos per evitar les infraccions. Segons De Dalmases, encara que en alguna ocasió no s’arribi a formular cap denúncia, la mera presència dels Agents Rurals ja provoca un efecte dissuasiu. “Potser aquell dia no passarà cap moto, però, en canvi, trobarem caminants o ciclistes als quals informarem de la finalitat d’aquell control. I si coneixen algú que sol anar amb moto li explicaran que ens han trobat”, remarca. “La idea és que hi som i hi serem”, assegura Miquel Àngel Orta, cap dels Agents Rurals a la comarca del Gironès, que reconeix que, en general, ara hi ha més conscienciació entre els usuaris que no pas uns anys enrere: “Hi ha practicants que fan les coses d’una manera correcta, no podem crear la imatge que tothom ho fa malament. No totes les motos trinxen el territori.” Orta explica que la mala praxi dels usuaris que se salten la normativa pot provocar “ferides irreversibles” en el territori. “Provoquen un gran impacte sobre la fauna quan és època de nidificació i sobre la flora protegida. A més, causen erosió pels corriols en pendents importants, fan xaragalls i quan plou l’aigua s’endú la sorra solta i la capa de matèria vegetal”, explica.
Com que són policia judicial, els Agents Rurals també comproven en els controls que els practicants tinguin la documentació en regla. Si no la hi tenen o no la porten a sobre, es procedeix al comís del vehicle, que queda immobilitzat a la base fins que es pot acreditar que es compleix la normativa. De Dalmases explica que cada cop és més rar trobar algun motorista sense assegurança o sense carnet de conduir, però assegura que a vegades es troben motos sense matrícula de practicants que tenen l’esperança d’escapar-se dels controls que es puguin trobar. “Saltar-se un control és desobediència, estan obligats a aturar-se”, aclareix Orta. Escapar-se, doncs, només afegeix una infracció més a la comesa per haver passat per un espai prohibit.
Turisme esportiu
Els Agents Rurals destaquen que hi ha dos perfils de practicants ben diferents. D’una banda, els locals, que solen circular sols o en grups petits, i de l’altra, els turistes estrangers, sovint de països amb gran tradició d’enduro com ara Holanda, Bèlgica i Alemanya, on la normativa encara és més restrictiva que aquí. En aquest cas, per desconeixement del terreny, els practicants solen circular en grups més grans, generalment guiats per un professional local o del seu país. De fet, són diverses les empreses que ofereixen paquets de viatges que inclouen allotjaments en hotels de poblacions de la Costa Brava, com ara Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar, i sortides en moto pels espais naturals gironins, especialment pels més propers a aquestes localitats, com és el cas del massís de l’Ardenya.
En aquest sentit, el Grup de Natura Sterna, amb seu a la Vall d’Aro, ha denunciat en diverses ocasions que algunes d’aquestes empreses o guies sovint no compleixen la normativa i fan passar els grups de motoristes per camins prohibits. “Ens consta que n’hi ha que obren corriols per fer circuits que senyalitzen amb pintura”, explica Jaume Ramot, president de l’entitat. “Desbrossen el bosc de manera incorrecta i tallen plantes protegides. A més, amb el temps, aquests senders s’erosionen, s’hi fan xaragalls i, com que deixen de ser practicables i queden en desús, n’obren d’altres. Al final el bosc semblarà un formatge gruyère”, hi afegeix Ramot.
De Dalmases explica que el cos d’Agents Rurals està en contacte amb els hotels on se solen allotjar aquests grups per incidir en la necessitat que respectin la normativa d’accés al medi natural. “Fem actuacions informatives amb els responsables d’alguns hotels que reben aquesta mena de grups, per treballar en la prevenció de l’incompliment”, assegura.
La fragilitat del Ridaura
Una de les zones més sensibles per on sovint transiten grups de motos és el curs alt del riu Ridaura, que forma part del municipi de Llagostera i que en els mapes també surt identificat amb el nom de riera de Sant Baldiri. Tot i els cartells que adverteixen de la prohibició de passar-hi, col·locats tant pel Grup de Natura Sterna com pel consistori, de seguida s’identifiquen roderes de vehicles per tota la llera del riu. Ramot explica que aquest és un indret d’un alt valor natural i paisatgístic perquè hi creixen algunes espècies úniques que es van “rarificant” a causa del canvi climàtic. És el cas de l’herba de la gota (Drosera rotundifolia), una planta carnívora que creix en molts pocs llocs de Catalunya: “És més pròpia del Montseny, però allà ara està desapareixent. Aquest és un dels últims reductes on n’hi ha”, assegura Ramot. També s’hi troba la molsa Sphagnum subnitens, una raresa botànica amenaçada, comuna en alguns llocs del Pirineu i el nord d’Europa, que en aquest indret ha trobat les condicions de temperatura, insolació i humitat per continuar existint. “Si s’alteren aquestes condicions, però, ens la carregarem”, assegura. En els reservoris d’aigua del curs alt del Ridaura, a més, també s’hi troba l’espiga d’aigua, molt poc comuna, així com barbs de muntanya i anguiles. Ramot adverteix, però, que alguns corriols oberts perquè hi passin les motos amenacen directament la pervivència d’aquests reductes permanents d’aigua: “L’erosió que aquestes motos provoquen en els corriols és la que faria la natura en dos-cents anys. Amb el pas de les motos, la sorra queda solta. Quan plou, l’aigua s’endú aquesta terra fins a les gorgues on hi ha aquestes espècies. El riu cada cop porta menys cabal. Si a més colguem de sorra aquestes relíquies d’aigua, que són els reductes d’alevins, mai més tindrem aquestes espècies.”
“Pretenem ser curosos”
Aquest diari s’ha posat en contacte amb dues empreses que organitzen sortides en moto per a turistes estrangers. Els responsables de Motoradventures Costa Brava, empresa vinculada a l’allotjament Masia La Pineda, a Maçanet de la Selva, expliquen que compleixen la normativa en les sortides organitzades i que informen els clients que surten pel seu compte: “No volem problemes amb ningú, perquè nosaltres mateixos vivim de la naturalesa.” Asseguren que només pretenen que els seus clients gaudeixin de la “preciosa naturalesa” de les comarques gironines. El guia holandès Marcel Davids, amb residència intermitent a Lloret de Mar, explica que és “molt curós” en les seves sortides i que només ocasionalment poden arribar a passar per un corriol amb l’objectiu d’enllaçar una pista amb una altra.