Els banyolins d’ara

En Ballesteros de Telègrafs i els pares de la Kuma són dos exemples de banyolins que van arribar amb les dues onades migratòries que ha rebut la ciutat, la dels anys 50 i la dels anys 90 del segle passat. Totes dues han contribuït a construir la Banyoles actual, multicultural, diversa i rica en matisos. Totes, sense excepcions, hi han fet la seva aportació, en el cas d’en Ballesteros, la fundació del futbol banyolí i, en el dels segons, la seva contribució al creixement econòmic i a la construcció d’un nou model social ric i divers.

Són només dos dels molts exemples de l’evolució demogràfica i social de Banyoles, que, en l’actualitat, aplega una seixantena de nacionalitats, tal com ha remarcat l’alcalde, Miquel Noguer, durant la presentació del número 24 dels Quaderns de Banyoles Els banyolins d’avui, obra a tres mans del catedràtic de ciències polítiques de la UdG Salvador Martí, la politòloga i professora associada de la UdG Kuma Sakoli i el tècnic municipal i director del Museu de l’Exili, Miquel Aguirre. Aquest nou quadern analitza l’evolució de la societat banyolina dels últims 75 anys.

De fet, Aguirre va explicar amb la seva experiència personal i d’una manera molt gràfica i propera l’evolució des de la “reserva antropològica” –terme que va utilitzar Martí– que era Banyoles abans dels anys 50, fins a l’actualitat. Va detallar que va néixer al carrer Nou, on tots eren fills, nets o besnets d’aquell carrer i on tothom es coneixia més pel sobrenom de la casa que no pas pel cognom i que, posteriorment, es va traslladar a les cases barates, on va conèixer gent vinguda de l’èxode rural de l’entorn i sobretot andalusos i extremenys atrets pel creixement del tèxtil local, i, finalment, ara, com a tècnic al barri de la Farga, és amic d’en Musa, en Moja, la Kuma... “Tots tenim moltes coses en comú, més de les que ens pensem, igual que els meus oncles de Falgons d’Esponellà, que van abandonar el seu paisatge”, ha reblat.

Tothom, públic inclòs, ha convingut amb Salvador Martí que la Banyoles d’avui dia és molt diferent de la de fa 75 anys, però és molt més rica i més propera al món actual. “És una oportunitat per una Banyoles amb bones arrels i bona sintonia dels registres culturals, ètnics, religiosos, etc.”, ha indicat. I tothom també ha estat d’acord amb l’autoadscripció; és a dir, que és banyolí qui se sent banyolí, fins i tot els que han vingut per motius esportius i s’han quedat a viure a la ciutat, per citar un exemple emblemàtic. Cal, però, avançar en la normalitat de la interculturalitat. “A vegades encara haig de dir que soc de Banyoles”, ha sentenciat Sakoli, fent aterrar a la realitat.