Banyoles
Uns dies sense la campana de les tempestes
Els operaris d’una empresa especialitzada s’han endut la campana de les tempestes de les Carmelites de Banyoles i això és una bona notícia per partida doble. Per una banda, i la més evident, és que se l’han endut al taller per restaurar-la i, per tant, per preservar un important element patrimonial que data de mitjans del segle XIX, ja que, a part del valor de la campana, el toc de tempestes que encara hi fan les monges és l’únic a Catalunya. Per altra banda, perquè, més enllà de si s’és creient o no i per si fa al cas, doncs millor no temptar la sort en un moment en què, precisament, cal que caigui aigua del cel i no s’esvaeixin les tempestes. El músic i expert en campanes olotí Xevi Pallàs explica que, temps enrere, molts pobles tenien un toc de campana per allunyar les tempestes. Pallàs concreta que les tempestes s’associaven al dimoni i, de fet, té una certa lògica, atenent al fet que, fins a principi dels anys seixanta, hi havia molta població rural, que vivia dels productes del camp. El toc de tempesta era la invocació celestial per fer-hi front.
Ara, però, els banyolins es queden temporalment sense la campana. S’ha despenjat per restaurar-ne el jou, que estava molt deteriorat i, fins i tot, hi havia risc que caigués. Aprofitant el desallotjament, les monges hi fan consolidar el petit campanar que la sosté. Tot plegat té un cost de 5.000 euros, que afrontarà la comunitat carmelita amb el suport econòmic d’una empresa. El regidor d’Urbanisme, Albert Tubert, ha recordat que l’Ajuntament va encarregar la catalogació de les campanes del municipi, amb l’objectiu de protegir el patrimoni sonor i els tocs que representen. I que va ser durant aquests treballs que es va detectar el deteriorament del jou de la campana de les tempestes.
La campana de les tempesta tornarà al convent carmelita un cop restaurada. Ahir, va ser objecte de comentari a la ciutat, desitjant, però, que ho faci quan hagi plogut i molt. Reserves d’aigua i patrimoni, doncs, salvats.