Societat

Acció social

Iniciativa vallesana

Una casa a Granollers oberta a l’acollida

Des de fa més de 25 anys, la Fundació El Xiprer Vallès Oriental acompanya immigrants en situació irregular i persones grans en risc d’exclusió

L’entitat gestiona també un banc d’aliments on van famílies de diverses localitats de la comarca

La retirada de les ajudes europees deixa el magatzem sense oli ni llet

“La contractació es manté perquè valen i no volen perdre un lloc de treball difícil d’aconseguir”
“Les aportacions europees representen el 40%-50% del lot alimentari que dona El Xiprer”

Al voltant d’un xiprer plantat en un pati privat de Granollers va néixer fa 26 anys un projecte social que s’ha acabat convertint en una referència a la comarca. “Ens diem El Xiprer perquè l’origen de tot aquest projecte era l’acollida, i aquest arbre és el símbol cristià de l’acollida”, explica la gerent de la Fundació El Xiprer Vallès Oriental, Natàlia Sanchís.

El projecte, impulsat el 1997 pel matrimoni Quincoces-Riera, consistia originàriament a compartir taula amb les persones que més ho podien necessitar, però amb els anys ha anat ampliant els objectius. “No som ni un menjador social ni un banc d’aliments, però sí que fem aquest tipus d’activitats”, aclareix Sanchís. La fundació té un magatzem d’aliments a les Franqueses, al polígon industrial del Ramassar –on les famílies acudeixen a recollir lots de productes bàsics– i, paral·lelament, treballa en dos projectes d’acollida “a casa”, a la seva seu del carrer Josep Umbert, número 145, de Granollers.

Els dos projectes d’acollida s’articulen al voltant de la taula: l’un és l’esmorzar i l’altre, el dinar. “Però, a diferència d’un menjador social, en què la persona que necessita menjar hi entra, seu, dina i se’n va sense que ningú li pregunti res, nosaltres fem un acompanyament integral de la persona.”

Així, els que van a esmorzar a El Xiprer són joves que viuen a Catalunya en situació d’irregularitat. Es tracta d’immigrants majors d’edat i sense papers, majoritàriament subsaharians i marroquins. A part de compartir l’àpat, els joves entren en contacte amb els educadors socials, Susi Madrero i Carlos Parra, que analitzen la seva situació personal i intenten ajudar-los en tasques inicials com ara fer xarxa a la ciutat i aprendre l’idioma.

La situació d’irregularitat aboca aquest col·lectiu a la precarietat i a situacions de risc i marginalitat, ja que, legalment, no poden estudiar ni treballar. És amb la mirada posada en la regularització de la situació d’aquestes persones, a través de la inserció laboral, la capacitació per al món laboral i la facilitació d’una plena inclusió en la societat, que El Xiprer va posar en marxa la formació en inclusió i prelaboral (FIP), un projecte nascut a finals del 2020 amb entitats formadores, sobretot en àmbits professionals amb més sortida atès el teixit empresarial de la zona.

“Vam proposar, sobretot, formació per a auxiliar de magatzem, perquè hi ha molta logística, i també en soldadura i electricitat”, explica Parra, un dels responsables del projecte. El Xiprer finança amb fons propis aquesta formació, que imparteixen acadèmies especialitzades. “Però el projecte no queda aquí, a proposar formació; també fem vincles amb empreses perquè s’hi adhereixin. Al final, el que volíem era completar tot el recorregut i aconseguir la inserció laboral, és a dir, que els contractessin més endavant les empreses de la zona”, continua Parra.

En aquest sentit, la fundació manté un contacte estret amb la Pimec i amb la Unió Empresarial Intersectorial i s’ocupa de facilitar a les empreses totes les gestions burocràtiques que imposa la llei d’estrangeria per aplanar la contractació, mitjançant l’ajuda d’advocats col·laboradors, és a dir, professionals que treballen per a El Xiprer de manera voluntària. Des de l’entrada en funcionament del FIP, El Xiprer ha format uns 43 immigrants, un 44% dels quals han aconseguit la inserció. “Les empreses renoven els contractes perquè tenen una necessitat de treballadors, amb aptitud i actitud, i amb coneixement de la feina que han de fer. I les persones que nosaltres proposem tenen l’actitud que, precisament, els empresaris no troben a vegades en el col·lectiu de joves que han nascut aquí o que són veïns d’aquí”, aclareix Parra.

“Hi ha una continuïtat en la contractació perquè valen, perquè ho tenen molt clar i perquè són els primers interessats a no perdre un lloc de treball que costa molt d’aconseguir. Llavors són persones que, generalment, tenen un compromís real”, hi afegeix Madrero.

Un perfil completament diferent és el que distingeix els que van a El Xiprer per al projecte del dinar. “Tenim un col·lectiu de persones més grans, que no són població laboralment activa i que, per problemes de salut i/o de salut mental, o simplement de soledat, estan en una situació d’exclusió social”, explica Sanchís.

Aquestes persones troben acollida a El Xiprer, així com un acompanyament en les seves vides. “Amb el projecte nostre de voluntariat, cada dia de la setmana hi ha una activitat per a aquest col·lectiu: els dilluns fem un taller de manualitats; els dimarts, de teatre; els dimecres, jocs; els dijous, conversa...”

“Durant l’estona prèvia al dinar, es du a terme tot aquest acompanyament amb les persones voluntàries. El que aconseguim és crear un vincle, que les persones vinguin a El Xiprer no només a dinar –llavors sí que seríem un menjador social–, sinó a fer-hi la seva vida.”

La força dels voluntaris

Els projectes d’El Xiprer, tant l’esmorzar com el dinar, descansen sobre els voluntaris, uns 157, que sumen els seus esforços als dels cinc treballadors que té l’entitat. “S’ha de dir també que els nostres educadors socials treballen en xarxa amb els serveis socials dels ajuntaments. Totes les persones que venen aquí a El Xiprer, tant per a l’esmorzar com per al dinar, són conegudes pels ajuntaments” de la zona, hi afegeix la gerent.

Una altra de les activitats que organitza la Fundació El Xiprer és la gestió del magatzem d’aliments. “Als inicis, l’any 1997, Mercè Riera ja va començar a fer lots d’aliments perquè, a banda d’obrir la taula per compartir-la, també hi havia famílies que deien: «Oh, si em poguessis donar un litre de llet i un litre d’oli...» I, a poc a poc, sense voler, aquell espai ubicat dins la mateixa seu d’El Xiprer es va acabar convertint en un petit banc d’aliments.”

En la tasca d’aconseguir productes alimentaris per lliurar a les famílies, els van ajudar la parròquia de Sant Esteve de Granollers i Càritas. Fins que les successives onades migratòries van fer més àmplies les necessitats i els van portar a demanar donacions –en una comarca amb una presència important de la indústria alimentària– i a traslladar el rebost casolà a una nau industrial, on avui és un gran magatzem d’aliments.

El Xiprer treballa en xarxa amb la Fundació Banc d’Aliments, de Barcelona, i totes les persones en risc de pobresa que atenen al magatzem venen derivades pels serveis socials de quatre ajuntaments: Granollers, Canovelles, les Franqueses i la Roca del Vallès. “Avui dia estem atenent 1.200 famílies –gairebé unes 4.000 persones–. Fem 1.200 lots alimentaris cada mes”, detalla Sanchís.

El banc d’aliments d’El Xiprer, però, topa ara amb un hàndicap important, ja que el Fons Europeu de Garantia Agrària ha deixat de subministrar aquest any els paquets de llet i oli que la fundació incloïa en els lots d’ajuda que distribueix mensualment.

A partir de l’any vinent, a més, el fons deixarà de proveir també de pasta, arròs i llegums, de manera que la fundació haurà de trobar la manera de continuar garantint els productes bàsics de la cistella d’aliments, que es completa amb aportacions que provenen, majoritàriament, de donacions de la indústria agroalimentària local.

La desaparició dels fons europeus no és un problema menor, ja que aquests ajuts representen al voltant del 40%-50% del lot alimentari que distribueix El Xiprer. La idea de Brussel·les és eliminar els ajuts alimentaris directes i substituir-los per ajuts en formació, educació, prevenció...“Passarem d’un model assistencialista a un altre que dona més empoderament, més autonomia a les persones. Però quin és el problema? Que tot això encara s’està tramitant i, mentre no canviï el model, hi haurà moltes famílies que quedaran sense aliments.”

157
voluntaris,
des de personal de cuina fins a advocats, col·laboren amb El Xiprer per tirar endavant els seus projectes.
44
per cent
dels immigrants en situació irregular que han passat pel programa FIP de la fundació han aconseguit la inserció laboral.
14.206
àpats
es van servir a El Xiprer durant el 2022, segons la memòria d’aquest any.
5.326
persones
almenys van ser ateses l’any passat al magatzem d’aliments de la Fundació El Xiprer.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia