Administracions

L’excepció de la vall del Montseny

Dotze anys de majoria absoluta d’Entesa per Arbúcies, que reivindica l’experiència en la gestió municipal per revalidar el seu quart mandat

Esquerra es presenta com a alternativa i apel·la pel canvi

La política muni­ci­pal a la vila d’Arbúcies ha tin­gut sem­pre un aire d’excep­ci­o­na­li­tat. Ho escri­via l’any 2009, en un arti­cle d’opinió a El Punt, qui va ser durant 24 anys alcalde del muni­cipi, Jaume Soler i Pas­tells (Arbúcies, 1950), cone­gut amb el sobre­nom de Nic, no tant per la seva relació intensa amb Nica­ra­gua com perquè el forn de la família es deia Can Nic. En l’arti­cle, Jaume Soler, Nic, remar­cava, però, que aquesta per­cepció “d’excep­ci­o­na­li­tat” arbu­ci­enca, poc més que una anor­ma­li­tat política en un poble d’una mica més de 6.800 habi­tants, segons les últi­mes dades d’Ides­cat, i que es pro­mo­ci­ona com una “petita capi­tal” entre la vall del Mont­seny i les Gui­lle­ries, “és una visió forana de la jugada”. És la mirada del foras­ter. El 1979, l’acti­vista i fle­quer es va con­ver­tir en el pri­mer alcalde d’Arbúcies de la democràcia acon­se­guint majo­ria abso­luta i encapçalant la llista de la Can­di­da­tura Unitària i Popu­lar d’Arbúcies (CUPA); tota una fita en la història del muni­ci­pa­lisme català.

Inde­pen­dents pio­ners

La CUPA era una for­mació inde­pen­dent, des­lli­gada de les jerar­quies i militàncies dels par­tits tra­di­ci­o­nals, que obli­guen a una deter­mi­nada acció política, i vin­cu­lada a les clas­ses popu­lars, que defen­sava els seus interes­sos, i fomen­tava una gestió muni­ci­pal trans­pa­rent, a més de la soli­da­ri­tat i la par­ti­ci­pació. La CUPA agru­pava joves bre­gats en la clan­des­ti­ni­tat de la lluita anti­fran­quista. Una de les carac­terísti­ques de la idi­o­sincràsia arbu­ci­enca és el pes impor­tant que han tin­gut les for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes en el ple. La CUPA sem­pre va gua­nyar les elec­ci­ons amb majo­ria abso­luta fins a les muni­ci­pals de l’any 2003, quan la can­di­da­tura d’Esquerra Repu­bli­cana, lide­rada per Roger Zamo­rano, apel·lant al dis­curs del canvi i també al des­gast polític i per­so­nal que suposa estar més de vint anys al cap­da­vant d’un con­sis­tori petit, va des­ban­car l’històric alcalde inde­pen­den­tista d’Arbúcies, Jaume Soler, Nic. Va començar, ales­ho­res, un període de vuit anys en què Arbúcies va sor­tir d’aquesta mena d’oasi polític enmig de la vall del Mont­seny, “l’aire d’excep­ci­o­na­li­tat arbu­ci­enca” de la mirada del foras­ter a la qual feia referència Jaume Soler, amb un man­dat pri­mer dels repu­bli­cans de Roger Zamo­rano en soli­tari i després un altre amb el tri­par­tit ERC-PSC-CUPA.

Fa dotze anys que Pere Gar­riga Solà (Arbúcies, 1962), exmem­bre de la CUPA i fill de can Fonoll, al veïnat de la Poca­fa­rina, és alcalde de la vila sota la marca d’Entesa per Arbúcies. L’Entesa forma part de la coa­lició muni­ci­pa­lista Inde­pen­dents de la Selva que a les muni­ci­pals del 2015 va cohe­si­o­nar dife­rents llis­tes d’inde­pen­dents de la comarca. El 2011, amb la seva pro­cla­mació com a bat­lle, es tan­cava una etapa de vuit anys del govern d’ERC amb Roger Zamo­rano, el qual el juny del 2009 havia per­dut una moció de con­fiança vin­cu­lada al pres­su­post. Han estat, doncs, tres man­dats con­se­cu­tius amb majo­ries abso­lu­tes per a Pere Gar­riga, en el que es pot con­si­de­rar, de nou, un cas excep­ci­o­nal, infreqüent en el muni­ci­pa­lisme català. El 28 de maig cerca un quart man­dat.

Els últims deu anys, l’exe­cució del pla de bar­ris ha estat una peça cab­dal per a la meta­mor­fosi urbanística de molts muni­ci­pis i Arbúcies no ha estat una excepció. A la zona del Prat de Can Delfín i el molí del Roquer, s’hi han anat desen­vo­lu­pant els equi­pa­ments espor­tius del poble. El poli­es­por­tiu vell muni­ci­pal és on, en prin­cipi, es pre­veu fer la nova bibli­o­teca, a la planta baixa. És la gran assig­na­tura pen­dent. Fa 25 anys es va optar per can­viar la bibli­o­teca situ­ada al car­rer Cam­pro­don per un espai minúscul i pro­vi­si­o­nal a Can Cor­net. És una de les 23 bibli­o­te­ques de les comar­ques giro­ni­nes que cal ampliar o tras­lla­dar perquè no s’ajus­ten al que marca el mapa de la lec­tura pública de Cata­lu­nya. A finals d’aquest any s’ha d’aca­bar la redacció del pro­jecte exe­cu­tiu de la bibli­o­teca Rafael Vilà i Bar­nils d’Arbúcies, que compta amb ajuts de la Dipu­tació i la Gene­ra­li­tat amb la pre­visió d’ini­ciar les obres el setem­bre del 2024.

Les finan­ces de tots els ajun­ta­ments han que­dat tras­to­ca­des per dues emergències a les quals fa qua­tre anys els alcal­des van haver de fer front pocs mesos després de ser esco­llits: el tem­po­ral Glòria i després la pandèmia de la covid-19. Arbúcies tam­poc ha estat una excepció en aquest sen­tit. A les arques muni­ci­pals d’Arbúcies, el Glòria va repre­sen­tar un impacte d’1,6 mili­ons d’euros per refer car­re­te­res, camins, cla­ve­gue­ram. Encara que amb el 50% de sub­ven­ci­ons, el paga­ment s’ha de fer pri­mer. La covid va repre­sen­tar també més des­pe­ses. Cal­cu­len que a Arbúcies ha supo­sat 1,1 mili­ons més. Les emergències han endar­re­rit pro­jec­tes com la llar de jubi­lats, que es va inau­gu­rar el maig de l’any pas­sat. Altres pro­jec­tes pen­dents són el rei­vin­di­cat cen­tre de dia per a per­so­nes grans i enlles­tir el cen­tre poli­va­lent de Naus Ayats amb un pro­jecte d’usos de l’espai per aco­llir-hi la tren­tena d’enti­tats que for­men el tei­xit asso­ci­a­tiu d’Arbúcies.

L’opo­sició d’Esquerra ha asse­nya­lat més d’un cop la deli­ca­desa de les finan­ces muni­ci­pals, men­tre que el govern d’Entesa defensa que, tot i les man­can­ces, en ter­mes d’endeu­ta­ment i de paga­ments s’està en la línia, recor­dant que el nivell de deute de fa dotze anys era del 143% i actu­al­ment s’està al 66%. Serà un dels melons que s’obri­ran durant la cam­pa­nya, com també la neteja dels car­rers i la segu­re­tat, en un terme muni­ci­pal molt gran amb més de 400 cases de pagès, set urba­nit­za­ci­ons i tres nuclis agre­gats.

Les llis­tes

Dels par­tits que for­men l’actual ple –Entesa per Arbúcies, ERC i la CUP–, els cupai­res no pre­sen­ten llista. En canvi, sí que ho fa el PSC, que no pre­sen­tava can­di­da­tura a Arbúcies des del 2011. L’alcal­da­ble és David Car­les, ins­tal·lador elèctric de 49 anys i mili­tant soci­a­lista. Tot i que no és d’Arbúcies, hi té vin­cu­lació, tant per lli­gams fami­li­ars com pel fet d’haver-hi tre­ba­llat molts anys. Ester Soms encapçala la llista d’ERC per ter­cera vegada amb l’objec­tiu de rever­tir els dotze anys de majo­ria abso­luta d’Entesa, i en aquest sen­tit, es pre­sen­ten com l’alter­na­tiva, defi­nint-se com “la nova opor­tu­ni­tat” apel·lant a la neces­si­tat del canvi. Durant aquest últim man­dat l’opo­sició ha cri­ti­cat la gestió uni­la­te­ral de l’actual equip de govern i en espe­cial la gestió econòmica. Del pro­grama elec­to­ral dels repu­bli­cans des­taca crear un pla turístic lli­gat amb la dina­mit­zació del comerç, a més de poten­ciar la cul­tura enlles­tint el tea­tre amb una pro­gra­mació anual esta­ble.

El muni­cipi està situat en una vall de gran vita­li­tat turística, en el tri­an­gle Vila­drau-Sant Hilari-Arbúcies, i és un pol de turisme rural atret per l’encant del Mont­seny, i també pel patri­moni, com el cas­tell de Mont­so­riu. La pro­moció turística del poble inclou el Museu Etnològic, a la Gabe­lla, amb el futur Cen­tre d’Inves­ti­gació i Docu­men­tació del Ves­com­tat de Cabrera, la marca turística com­par­tida amb el Con­sell Comar­cal de la Selva. La recu­pe­ració de la història local és un altre dels eixos de l’obra de govern d’Entesa. “Arbúcies, gent d’astúcies, mata valons”, diu una dita popu­lar. N’han esti­rat el fil per fer una jor­nada de recre­ació històrica i com­me­mo­rar el com­bat d’Arbúcies ocor­re­gut el gener del 1714.

Joc a tres.
Els partits van poder presentar les seves candidatures fins al 24 d’abril a mitjanit. Dels partits que no tenen representació a l’Ajuntament, el PSC, amb l’alcaldable David Carles, presenta llista. Junts no presenta cap candidat.
Pere Garriga i Solà
Entesa per Arbúcies.
Nascut el 1962 a Arbúcies, involucrat en activitats i en la xarxa associativa del poble, va començar com a regidor del 1995 al 2003, va deixar-ho per treballar en el món del periodisme i l’administració, i després hi va tornar i és alcalde des del 2011. L’objectiu de les municipals del 28 de maig és revalidar el seu quart mandat.
Ester Soms i Pagespetit
Esquerra Republicana.
Nascuda el 1980, és la presidenta de la secció local d’Esquerra d’Arbúcies. Professionalment és tècnica administrativa de grau superior. Es va presentar per primer cop com a cap de llista el 2015. Es marca com a objectiu evitar una quarta majoria absoluta consecutiva de l’alcalde Pere Garriga.

LES CLAUS

Idiosincràsia arbucienca
Arbúcies va ser dels primers ajuntaments democràtics a ser governats per una formació independent, deslligada de les jerarquies dels grans partits. La CUPA va governar amb majoria absoluta del 1979 al 2003
Sense la CUP.
La CUP ha decidit no presentar llista a Arbúcies en part per la dinàmica de majoria absoluta que regna al municipi selvatà des de fa una dècada i per la impossibilitat real de trencar-la. Fa quatre anys, la CUP va obtenir dos regidors, Aniol Pujolràs Frigola –que era el portaveu– i Josep Lluís Ribas Mompel


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.