Administracions

economia

Lliçons optimistes, però per a la pròxima sequera

La patronal FOEG va convidar ahir experts a debatre sobre l’impacte de la sequera en el sector empresarial, i la conclusió de la taula rodona seria que cal començar a pensar en la pròxima. “Ser hidrosostenibles”, va resumir el gerent del Consorci d’Aigües de la Costa Brava i exdirector de l’ACA, Jordi Agustí, i implicar tothom, els culpables d’obrir l’aixeta i les administracions, per estalviar consums, els primers, i invertir en solucions per “garantir el recurs” ara i quan torni a ploure, va venir a dir el doctor Xavier Amores, director de Catalan Water Partnership.

La falta de pluges posa en risc, a banda de la vida quotidiana, l’economia, i el president de FOEG, Ernest Plana, reclamava “estratègies conjuntes”. L’enginyer i expert Joan Gaya, el més veterà dels ponents, lamentava que aquell tòpic franquista de “la pertinaz sequía” encara sigui vigent, però a banda d’assenyalar els usos agraris, els turístics o el transvasament del Ter cap al consum industrial i per beure a Barcelona i metròpoli, com a grans consumidors actius, llançava la reflexió que a la capçalera i la conca del Ter arriben ara 310 hectòmetres cúbics menys cada any que dècades enrere, i se la beuen les masses forestals en expansió sobre terrenys antigament colonitzats per l’agricultura.

Agustí havia deixat anar abans que produir una poma fa necessaris 150 litres d’aigua i Gaya, que la indústria, amb menys metres cúbics, genera més PIB que els pagesos. Arguments suficients per encendre Narcís Illa, president de la Junta Central d’usuaris d’aigües Baix Ter, que va reivindicar l’esforç en estalvi per part de la majoria de regants de la zona, “amb degoteig en la pràctica totalitat de fruiters”, inclinacions calculades en els camps d’altres conreus o la sembra en sec als arrossars de Pals, que estalvia dos mesos d’inundació, respecte a d’altres zones del país, però va argumentar que cal suport de les administracions per continuar millorant, en un col·lectiu en risc.

Per això, entre les propostes del públic, va sortir aprofitar els fons europeus per afrontar una planificació que Amores creu que ha de ser concertada. “Calen incentius per a la indústria, en la línia dels ajuts per instal·lar renovables”, posava com a exemple, o regular que els nous hotels, com ja ha fet el Samba de Lloret, separin les aigües grises.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.