MEDI AMBIENT
L’escamarlà es recupera gràcies a una reserva marina de l’Empordà
Ho constata un estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) que explicita que ho està fent en un “temps rècord”
L’espai protegit està situat entre els caladors de Roses i Palamós
Un estudi liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha constatat com la reserva marina situada entre els caladors de Roses i Palamós, a l’Empordà, ha permès recuperar la població d’escamarlà “en temps rècord”,segons informa l’agència ACN. En aquesta àrea, que fa 10 quilòmetres quadrats, s’hi va prohibir fer-hi pesca d’arrossegament ara fa sis anys. I des d’aleshores, la presència del crustaci dins la reserva dobla la que s’ha trobat en una zona propera, on se segueix capturant. Això porta l’ICM-CSIC a concloure que les reserves marines permeten recuperar espècies i fons sobreexplotats en molt pocs temps. Per dur a terme l’estudi, s’han fet servir robots submarins tripulats de manera remota, que s’han submergit a profunditats de fins a 475 metres.
El nou estudi, que ha liderat l’Institut de Ciències del Mar, h permès comprovar l’eficàcia d’aquesta petita reserva marina que engloba els caladors de Roses i Palamós. La recerca, sobretot, s’ha focalitzat a analitzar de quina manera aquesta àrea protegida ha permès recuperar la població d’escamarlà (Nephrops norvegicus), que durant molts anys s’havia capturat de manera intensiva en aquesta zona.
Segons l’estudi, hi ha una relació directa entre la prohibició de la pesca d’arrossegament en aquesta zona -vigent d’ençà del 2017- i la “bona recuperació” de l’escamarlà “en temps rècord”. De retruc, també s’ha recuperat la morfologia dels fons llaurats per les pesqueries d’arrossegament i la fauna que hi havia associada.
Els resultats de la recerca s’han publicat fa poc a la revista especialitzada ’Science of the Total Environment’. Per dur-la a terme, l’equip investigador va analitzar les poblacions d’escamarlà dins i fora de la reserva marina. Es van fer servir robots tripulats remotament, que van submergir-se a profunditats d’entre 351 i 475 metres.
“Això ens va permetre advertir que la població d’escamarlans dins la reserva duplicava la de la zona control, on avui se segueix pescant”, explica l’autora principal de l’estudi, la investigadora Maria Vigo. “Així mateix, vam veure que els hàbitats de fons s’havien recuperat de manera significativa dins de l’àrea protegida, mentre que a fora un 69% dels transsectes presentaven marques d’arrossegament”, hi afegeix.
La investigació s’emmarca dins el projecte RESNEP, que vol recuperar les poblacions d’escamarlà a la costa catalana. Els seus investigadors principals, Joan Navarro i Joan Baptista Company, posen en valor la implicació de les confraries de pescadors de Palamós i Roses a l’hora de tirar endavant la reserva i subratllen que els resultats de la recerca obren “la possibilitat” de crear àrees protegides “en altres zones on l’espècie i l’ecosistema marí on hi és present l’escamarlà també es troben sobreexplotats”. “Al final, l’objectiu és recuperar el que es considera un dels crustacis més valuosos de les pesqueries europees”, subratllen els científics.
De la pesca a la robòtica
Normalment, per estudiar les espècies que viuen en hàbitats profunds es duen a terme pesques d’arrossegament experimentals, que com indica l’ICM-CSIC, “contribueixen a explotar del llit marí”. “Els robots submarins, en canvi, permeten fer un seguiment molt més exhaustiu i no invasiu d’aquestes espècies”, diu el coautor de l’estudi Jacopo Aguzzi, expert en l’ús de tecnologia marina aplicada a l’estudi de comunitats d’espècies associades al fons.
En aquest cas concret, les imatges i els vídeos registrats pels robots van permetre observar “un augment considerable de la densitat i la biomassa” d’escamarlans dins la reserva en comparació amb la de zones adjacents a l’àrea protegida. A més, la recerca també va constatar com altres espècies que comparteixen l’hàbitat amb el crustaci també s’han recuperat, com es el cas de la gallineta (Helicolenus dactylopterus) i el garneig (Trigla lyra).