Turisme al patrimoni religiós

El pro­per 4 de juny es farà la inau­gu­ració ofi­cial i la bene­dicció de l’orgue res­tau­rat de la cate­dral de Sol­sona. Fa unes set­ma­nes, però, el 8 d’abril, Cata­lo­nia Sacra ja hi va orga­nit­zar una visita guiada, un tast que va aixe­car una enorme expec­tació. “Feia qua­ranta anys que es par­lava de res­tau­rar-lo, però era una empresa molt gran, molt cos­tosa. Final­ment ara fa qua­tre anys ens hi vam posar i ara ja està a punt i, natu­ral­ment, l’interès és molt gran!”, explica Car­les Frei­xes, dele­gat del patri­moni cul­tu­ral del Bis­bat de Sol­sona, que asse­gura que aquest “és un dels últims grans orgues que es va fer a Cata­lu­nya en el segle XIX”. “Cre­iem que és l’últim gran orgue de Cata­lu­nya que fal­tava per res­tau­rar”, diu Frei­xes. I explica: “Es va inau­gu­rar el 1853, ara fa 170 anys. A Sol­sona i des de l’època medi­e­val hi havia hagut orgues, però el dar­rer es va fer malbé quan la cate­dral es va cre­mar el 1810, durant la Guerra del Francès, per això es va res­tau­rar la cate­dral i es va fer un orgue nou. En la seva cons­trucció hi van inter­ve­nir dife­rents orga­nis­tes.” El monu­men­tal orgue que ha res­tau­rat l’empresa Blan­ca­fort (la mateixa que ha cons­truït el nou orgue de Mont­ser­rat) té més de 3.800 tubs i tres teclats. La visita que el mes pas­sat va orga­nit­zar Cata­lo­nia Sacra va ser una manera de començar a ense­nyar l’orgue i expli­car “com s’havia cons­truït en el segle XIX”, una visita que “agrada molt a la gent perquè una cosa és veure un orgue per fora, la façana, i una altra poder veure el seu inte­rior i els meca­nis­mes i el seu fun­ci­o­na­ment”, explica Car­les Frei­xes. “Aquesta visita que vam fer amb Cata­lo­nia Sacra era per a un màxim de trenta per­so­nes i vam exhau­rir les entra­des”, comenta Frei­xes, que reco­mana a més de l’orgue res­tau­rat “tot el que és el bar­roc del Sol­sonès”. “El Sol­sonès és una comarca on es va con­ser­var molt de bar­roc perquè, al con­trari que en molts altres llocs, durant la Guerra Civil no es va des­truir.” Entre les reco­ma­na­ci­ons hi ha el gran retaule del Mira­cle, el retaule dels Colls de Sant Llo­renç de Morunys, Sant Pere de Madrona, Santa Maria de Besora. El dele­gat del patri­moni cul­tu­ral del Bis­bat de Sol­sona també reco­mana joies del gòtic com Santa Maria de Cer­ver i Sant Miquel de Car­dona.

Tot aquest patri­moni cul­tu­ral es pot visi­tar a través de Cata­lo­nia Sacra, una ini­ci­a­tiva dels deu bis­bats cata­lans que va néixer el 2012 per donar a conèixer el patri­moni religiós del país. “Als bis­bats cata­lans hi ha més de 4.000 esglésies, repar­ti­des per tota la geo­gra­fia cata­lana. N’hi ha que són molt grans, n’hi ha que són molt peti­tes, n’hi ha a mun­ta­nya, altres a ciu­tat o prop del mar. És una trama immensa de patri­moni cul­tu­ral abso­lu­ta­ment arre­lat al ter­ri­tori que ens parla de les nos­tres arrels, de la nos­tra forma de viure; hi tro­bem, per tant, història, art. Sobre la part més interes­sant d’aquest patri­moni és on nosal­tres posem l’accent, perquè la gent el visiti”, explica Dani Font, coor­di­na­dor de Cata­lo­nia Sacra.

Cata­lo­nia Sacra, a través de la seva pàgina web, dona infor­mació de tot el patri­moni dels deu bis­bats cata­lans, els hora­ris en què es poden visi­tar, les rutes que es poden fer, i per­met, a qui ho vul­gui, orga­nit­zar les pròpies visi­tes. L’agenda és una altra cosa: són unes visi­tes guia­des a les quals la gent interes­sada s’hi ha d’apun­tar. En la pro­gra­mació de l’agenda d’aquest any hi ha acti­vi­tats orga­nit­za­des en quinze comar­ques de Cata­lu­nya i una al País Valencià amb temàtiques de tota mena, que a banda de per­me­tre visi­tar esglésies d’alt valor patri­mo­nial con­vida a conèixer ele­ments diver­sos com la indu­mentària litúrgica o fer acti­vi­tats fami­li­ars. La gran majo­ria de les pro­pos­tes que fa l’agenda de Cata­lo­nia “són exclu­si­ves o amb valor afe­git” i es compta amb ponents que són inves­ti­ga­dors de referència en el seu àmbit, com Jordi Faulí, Fran­cesca Español, Maria Gar­ganté, Mont­ser­rat Pagès, David Puig, Alberto Velasco o Joan Yeguas, entre d’altres.

Entre les visi­tes pro­po­sa­des hi ha, per exem­ple, la por­ta­lada bar­roca de Sant Martí de Maldà (Urgell) o el claus­tre gòtic de la cate­dral de Vic (Osona), ambdós monu­ments recent­ment res­tau­rats; la indu­mentària reli­gi­osa i la seva sim­bo­lo­gia –que merei­xe­ran una jor­nada de for­mació que es farà a Reus (Baix Camp)–, o expli­car les pin­tu­res de Josep Ser­ra­santa a l’església de Santa Maria de Cas­tell­de­fels (Baix Llo­bre­gat) a la mai­nada, en una acti­vi­tat pen­sada per a tota la família. A més de veure esglésies, cate­drals, ermi­tes..., la pro­gra­mació inclou sug­ge­ri­ments de visita i par­ti­ci­pació en esde­ve­ni­ments de patri­moni imma­te­rial on es donen a conèixer alguns dels actes relle­vants d’arrel reli­gi­osa en què el patri­moni cul­tu­ral té una presència impor­tant. A l’agenda del 2023 s’hi afe­gi­ran una vin­tena d’acti­vi­tats que, en col·labo­ració amb l’Agència Cata­lana del Patri­moni Cul­tu­ral, es faran els dies 13, 14 i 15 d’octu­bre per cele­brar les Jor­na­des Euro­pees del Patri­moni (JEP). Aques­tes acti­vi­tats les impulsa la Xarxa d’Esglésies de Cata­lo­nia Sacra, equi­pa­ments d’alt valor patri­mo­nial que dis­po­sen de ser­veis de gestió turística i cul­tu­ral.