medi natural
Torredembarra construeix el primer gran escull marí de carbonat càlcic
De 100 metres de diàmetre i 20 d’alçada s’aixeca dos quilòmetres mar endins amb objectius ambientals i d’esport subaquàtic
Torredembarra acull el primer gran escull marí artificial fet de carbonat càlcic amb objectius ambientals però també de pràctica esportiva subaquàtica. Presentat com una “muntanya marina”, avui s’han instal·lat els últims de deu biòtops amb que s’abalisarà la zona, un escull artificial subaquàtic de 40.000 tones de carbonat càlcic que fa 100 metres de diàmetre, 20 d’alçada i ocupa un volum de 35.000 metres cúbics i una superfície d’un camp de futbol, segons informa ACN. El carbonat càlcic ha estat extret de la pedrera de Bellvei i des del desembre s’han anat col·locant les roques sobre el fons marí a uns dos quilòmetres mar endins.
De fet, els impulsors de la iniciativa expliquen que la pedrera de Bellvei fou fa 25 milions d’anys una barrera natural de corall. El projecte la idea del qual va néixer fa quinze anys pretén contribuir a la conservació de la fauna i flora mediterrània al mateix temps que funcionarà com un parc subaquàtic. El director del Port de Torredembarra, l’oceanògraf i cofundador del projecte, Oriol Milà, explica que la idea va néixer només amb objectius ambientals però que ha calgut pensar també en un projecte paral·lel que permeti finançar la conservació de l’estructura.
Els deu biòtops que abalisaran la zona tindran un conjunt de boies de fondeig de les embarcacions per tal d’evitar la utilització d’àncores que malmetin l’escull, segons ha explicat l’altre cofundador de la iniciativa i director de l’empresa Natural Art Reef, Miquel Rota. El busseig serà l’activitat esportiva que es farà en l’escull. La previsió és que els treballs finalitzin al juny amb una inversió de 850.000 euros i que l’estructura s’obri al públic després. Amb col·laboració de l’Ajuntament, la confraria de pescadors, Capitania Marítima, l’agència de busseig PADI i el grup BMW, Milà afirma que diverses entitats científiques ja han mostrat el seu interès pel projecte per conèixer “com afectaran aquest tipus de substrats” i poder traslladar la idea a altres punts dels mars “on estan patint biodegradacions a conseqüència de l’afectació entròpica”. Milà defensa la iniciativa com “la infraestructura marina que ens permetrà custodiar millor el nostre fons marí i alhora gaudir d’ell”.