A dutxar-se a casa
La gran majoria de poblacions turístiques optaran per tancar les dutxes a les platges com a resposta a la sequera
La fundació que atorga les banderes blaves aplaudeix la mesura d’estalvi i anima a mantenir-la en el futur
Bona part dels 280 quilòmetres de platges que hi ha a Catalunya, un dels principals atractius turístics del país, viuen i viuran encara més quan comenci la temporada alta a principis de juny una imatge inusual. La situació d’excepcionalitat que afecta les demarcacions de Barcelona i Girona i prealerta la de Tarragona ha obligat els municipis costaners a prendre decisions més dràstiques pel que fa a l’ús de l’aigua de boca que alimenta les dutxes i de la qual no sempre es fa un ús correcte. L’arribada massiva d’usuaris durant els mesos de més calor multiplica exponencialment la despesa en uns moments en què les administracions recomanen moderació, contenció i estalvi en espera de noves restriccions si continua sense ploure. Una contenció que s’hauria de donar per feta quan es tracta d’un servei públic, però que precisament pel fet de ser-ho no sempre es respecta. A principis d’abril la capital catalana anunciava que mantindria només una dutxa a cada platja per complir amb l’estat d’excepcionalitat per sequera hidrològica. La ciutat iniciava així la temporada mitjana, que s’allarga durant tots els caps de setmana d’abril i maig i del 18 al 25 de setembre. A partir del 27 de maig, s’iniciarà la temporada alta de bany, amb l’activació de la resta de serveis en horari extensiu i sense previsió d’ampliar els serveis de dutxes.
La iniciativa barcelonina ha afavorit en bona part que altres municipis del litoral ja hagin pres la decisió sobre el que cal fer amb les dutxes a la platja o que estiguin a punt de fer-ho. Aquest és el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que gestiona juntament amb els ajuntaments corresponents la costa de Castelldefels a Montgat. Actualment també es troben en temporada mitjana, amb la instal·lació de serveis i equipaments que preparen les platges per a la temporada alta, però, a diferència de l’any passat, les dutxes no estan en funcionament. Fonts de l’AMB especifiquen que encara no s’ha pres una decisió sobre si el servei funcionarà o no a l’estiu o si ho farà de manera parcial. En qualsevol cas, mantenen les mateixes fonts, l’entitat és molt conscient de la situació de sequera i de la necessitat indiscutible de disminuir el consum d’aigua.
“No té cap mena de sentit”
Des de l’Ajuntament de Sant Pol, al Maresme, no han esperat fins a l’estiu per confirmar que qui vagi a banyar-se a la platja només es podrà mullar al mar. “L’estiu passat ja vam tancar les dutxes abans que s’acabés la temporada i la situació de sequera no era ni de bon tros tan greu com la d’ara”, comenta l’alcalde del municipi, Albert Zanca. “No té cap mena de sentit posar dutxes a la platja quan hi ha un risc real que s’hagi de tallar l’aigua de boca. És un servei prescindible i la gent segur que ho entén”, assegura, i hi afegeix que, “en tot cas, la sorra de Sant Pol és prou gruixuda perquè, si molesta, es pugui treure amb la mà”. L’alcalde està convençut que, malgrat que hi hagi certa temptació, no s’aprofitarà la campanya electoral per fer un ús partidista de la situació. “No toca fer-ho, però en tot cas els veïns són prou conscients que ens trobem en un moment difícil i que cada decisió té un perquè”, diu. A pocs quilòmetres, el municipi de Pineda de Mar tampoc obrirà aquest any l’aixeta a la costa. No hi ha debat. “Seguint les recomanacions de la Generalitat, les dutxes no estan en funcionament i es mantindran així fins que la situació de sequera es reverteixi”, assenyala el regidor d’Esport, Joventut i Platges, Jorge Torres. Torres, a més, especifica que tampoc funcionarà la que hi ha instal·lada a la platja de gossos, inaugurada el 2017 i una de les més concorregudes de la població. “Les dutxes les tenim instal·lades, però encara no sabem si funcionaran, ni si ho faran totes ni si hi seran la temporada sencera.” Parla Sílvia Vives, regidora de Promoció Econòmica, Bon Govern i Comunicació de Santa Susanna, també al Maresme. Vives, però, precisa que un dels principals atractius turístics del municipi, les fonts del Torrentó i Can Gelat, on es refresquen centenars de persones cada estiu, estan tancades.
D’altra banda, a la capital maresmenca, ahir es van fer públics els serveis de què gaudiran les platges de la població durant la temporada, del 13 de maig a l’11 de setembre, però on les dutxes també es mantindran tancades. “Les recomanacions de l’ACA van en aquesta línia i, igual que vam fer amb les fonts ornamentals, és de sentit comú entendre que cal estalviar aigua”, reflexiona Juan Carlos Pérez, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, que hi afegeix: “En cada punt de socors garantirem, això sí, un punt d’aigua.” Pérez explica que s’està valorant fer una campanya per informar els ciutadans de les noves mesures.
Elogi a Blanes
Els pols turístics de sol i platja de la Selva Marítima, Lloret de Mar i Blanes, també coincideixen aquesta temporada a tancar l’aixeta de les dutxes al litoral. Des del mes de març, Lloret convoca quinzenalment el Comitè Municipal de Sequera per tal de fer un seguiment exhaustiu de les mesures adoptades com a conseqüència de l’entrada en fase d’excepcionalitat. Una d’aquestes mesures és que no s’han muntat les dutxes de platja. L’alcalde, Albert Robert, manté que com a municipi turístic calia fer aquest pas endavant. “Hem de donar exemple i ser conseqüents amb una situació d’extrema gravetat com l’actual. Som conscients que no agradarà a tothom, però es tracta de fer allò que és correcte”, diu, i apel·la a la responsabilitat dels usuaris. D’altra banda, Robert aporta com a aspecte positiu que el plec de mesures per lluitar contra la sequera ha començat a donar fruits i l’Ajuntament ha reduït un 27% el consum d’aigua potable en els equipaments municipals aquest trimestre.
En el cas de Blanes, la decisió del govern local de no posar dutxes a la sorra ha rebut la felicitació expressa de la Fundació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), amb seu central a Copenhaguen (Dinamarca)m, que atorga els distintius de bandera blava a les zones de platja i interiors i als ports esportius. L’Adeac valora la mesura, ja que entén que mantenir aquest servei “suposa una despesa molt elevada d’aigua, innecessària i no assumible en aquests moments en què l’aigua és tan escassa i, per tant, tan valuosa”. Contràriament al que es podria pensar, disposar de dutxes a les platges no és un servei que puntuï favorablement per a l’obtenció de la bandera blava. “No només no són obligatòries, sinó que en desaconsellem la instal·lació”, explica Virginia Yuste, vicepresidenta d’Adeac i directora de Bandera Blava. “En els 37 anys d’història que tenim, sempre hem promogut la sostenibilitat a les platges i tenir dutxes en aquestes zones no és sostenible, és un luxe que no es pot mantenir”, constata Yuste, que, tot i això, reconeix que els usuaris perceben com un dret poder fer ús de l’aigua potable i que no és fàcil per als ajuntaments turístics renunciar a posar dutxes a les platges. “La gent és més sensible al factor mediambiental, però encara hi ha molta pressió social”, lamenta.
Finalment, al sud del país, la ciutat de Tarragona està pendent de presentar el pla de sequera a principis de juny perquè li sigui aprovat per l’ACA i, segons fonts del departament, serà aquest pla el que determini “totes les accions dels usos de l’aigua en els possibles i diferents escenaris en què es podria trobar la ciutat”. Tarragona actualment es troba en situació de prealerta. En el cas de Torredembarra, avui hi ha una reunió de la comissió de Platges per decidir sobre la reducció del nombre de dutxes. Es preveu que es mantingui la tendència dels darrers anys d’anar-les substituint per rentapeus.
Netejar-se només els peus i amb aigua salada
El País Valencià és una de les zones tradicionalment més afectades pels episodis de sequera i, paral·lelament, amb més sensibilitat per aconseguir un ús més sostenible de les platges. En aquest sentit, i tal com destaca la Fundació d’Educació Ambiental i del Consumidor (Adeac), el territori ha estat pioner en la substitució de les tradicionals dutxes per rentapeus, que, a més, funcionen amb aigua de mar. És el cas del litoral de Benidorm i Torrevella (Alacant) i Cullera (València), tres de les principals destinacions turístiques del País Valencià, que fan servir aquest sistema des del 2015 i que els ha permès estalviar més de 120.000 metres cúbics (120 milions de litres).
Pel que fa a Catalunya, l’any 2012 l’Ajuntament de Torredembarra va ser el primer d’Europa a instal·lar quatre dutxes d’aigua salada a la platja i construïdes amb material reciclable. La dutxa no requeria instal·lació elèctrica ni connexió a la xarxa d’abastament. Segons es va informar llavors, “la dutxa utilitza aigua freàtica del mar, amb un petit punt de cloració, i és una aigua neta i sense sorra, però amb restes de sals”.