Els barris eduquen

Fa 18 anys el barri de Sant Cosme, al Prat, arrossegava l’estigma de ser un dels més perillosos de Catalunya. L’Ajuntament, que liderava llavors Lluís Tejedor, va posar tots els esforços per acostar Sant Cosme a la resta de la ciutat, i una de les accions va ser instal·lar-hi equipaments d’ús general com els jutjats o la seu de Fundesplai. Una altra acció, igual d’important, va ser permeabilitzar escola i entorn i implicar tot el barri en l’educació de l’alumnat de les dues escoles. “Costa molt trencar els estigmes i no volíem que Sant Cosme fos un gueto. Havíem de fer sortir l’alumnat a l’exterior perquè és una població molt lligada al seu entorn”, explica la regidora d’Educació del Prat, Pilar Eslava. Va sorgir així el pla educatiu d’entorn (PEE) de Sant Cosme el 2005, en un moment en què la llei de barris va implantar millores en aquest sector. La ciutat es va acostumar a veure alumnes de Sant Cosme al centre esportiu Julio Méndez, per exemple. Entitats locals es van implicar en el reforç escolar, i els serveis municipals van poder accedir a les escoles per col·laborar en l’acompanyament a l’alumnat més desfavorit.

El PEE de Sant Cosme va ser un dels pioners a Catalunya, i el resultat ha estat tan positiu per a l’Ajuntament que el Prat disposa d’un segon pla que inclou tota la ciutat. “Els plans són molt importants perquè obren moltes oportunitats per fer accions”, diu Eslava, ja que es fan en col·laboració amb la Generalitat i això permet treballar més conjuntament amb les escoles i instituts. La relació entre els diferents agents es manifesta en accions com ara la creació de cursos de català específics, a través del Consorci per a la Normalització Lingüística, per als alumnes d’FP de l’institut Les Salines. O en la participació en el programa Lecxit de la Fundació Bofill, en què alumnes de secundària acompanyen els de primària en la lectura. O en la col·laboració entre administracions i entitats de lleure per fer un acompanyament i seguiment de la participació de l’alumnat més vulnerable en casals d’estiu. Els plans pratencs han beneficiat més de 3.000 alumnes i han suposat una inversió d’un milió d’euros.

Els PEE han arribat a la majoria d’edat “i no deixarem que s’independitzin”, va manifestar la secretària de Transformació Educativa de la Generalitat, Núria Mora. Ho va dir en una jornada al Prat a l’abril en què es va fer un balanç d’aquesta política i en què Educació va refermar el seu compromís amb els projectes. “És una política que ens creiem i com més municipis s’hi sumin, millor”, va dir el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.

Aquesta proposta de cooperació entre totes les administracions i agents educatius, amb una filosofia d’educació comunitària, rebrà un nou impuls després que la Generalitat ha aprovat un acord de govern que regula la creació i manteniment d’aquests plans. Fins ara s’havien creat a través de convenis entre departament i ajuntaments, que han permès crear en aquests 18 anys 135 plans a 118 municipis. Educació, que el curs passat va destinar 11,7 milions als plans d’entorn –l’aportació de la Generalitat va caure a mínims durant la crisi econòmica, mentre que es va mantenir la d’ajuntaments i entitats–, calcula que hi ha 44 municipis susceptibles de crear un nou PEE.