Societat

Les restes de l’antifranquista Cipriano Martos s’entregaran a la família el 3 de juny

El govern arriba a una acord amb la família i s’encarregarà del trasllat fins a Granada

La con­se­lle­ria de Justícia, Drets i Memòria entre­garà les res­tes exhu­ma­des a la fossa comuna del cemen­tiri de Reus, que cor­res­po­nen a Cipri­ano Mar­tos, el sin­di­ca­lista anti­fran­quista assas­si­nat per la Guàrdia Civil el 1973, a la família el pro­per 3 de juny a la seva loca­li­tat de Huétor Tajar (Gra­nada), on estan enter­rats els seus pares. Així ho han acor­dat amb la família amb el com­promís de l’exe­cu­tiu català d’encar­re­gar-se del tras­llat de les res­tes, men­tre que la família i el seu entorn deci­di­ran el fons i la forma de l’acte de retorn.

El depar­ta­ment, mit­jançant la Direcció Gene­ral de Memòria Democràtica, va ini­ciar les tas­ques arqueològiques per recu­pe­rar les res­tes de Mar­tos, a la fossa de bene­ficència del cemen­tiri de Reus, el desem­bre de 2022, com a part del Pla de fos­ses 2020-2022. Després d’una inter­venció com­plexa, que va incloure el con­di­ci­o­na­ment de l’espai i l’exca­vació amb maquinària per part de l’equip arqueològic, i de l’anàlisi poste­rior de les res­tes antro­pològiques i genètiques, el 22 de febrer el Depar­ta­ment va con­fir­mar la iden­ti­fi­cació del cos de Cipri­ano Mar­tos.

Cipri­ano Mar­tos Jiménez va ser un obrer i sin­di­ca­lista espa­nyol d’ori­gen andalús que va néixer l’any 1942 en un poble de la província de Gra­nada. Va emi­grar, cer­cant feina, a Morón de la Fron­tera i, després, a Terol, Saba­dell, Ter­rassa i Reus. Va tenir diver­sos ofi­cis: jor­na­ler, miner, tre­ba­lla­dor al tèxtil i, final­ment, paleta. Es va afi­liar al sin­di­cat OSO (Opo­sición Sin­di­cal Obrera), va ser mili­tant del PCE M-L (Par­tido Comu­nista Español Mar­xista-Leni­nista) i mem­bre del FRAP. La Guàrdia Civil el va dete­nir el 25 d’agost de 1973 després d’una acció de pro­pa­ganda política a Igua­lada i el va tras­lla­dar a la caserna de Reus acu­sat de pro­pa­ganda il·legal. Va morir per la ingesta d’àcid càustic durant els inter­ro­ga­to­ris als quals va ser sotmès després d’estar ingres­sat 21 dies a l’Hos­pi­tal de Sant Joan, on va ago­nit­zar durant 21 dies, sense que la seva família sabés on era.

Després de la seva defunció, el 17 de setem­bre de 1973, el règim fran­quista va inten­tar silen­ciar el cas, que el 2014 va ser inclòs en la macro­que­re­lla davant la justícia argen­tina per crims del fran­quisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.